L'Estat ha anat retallant l'Aemet a Balears d'ençà del 2011

L'agència encarregada de pronosticar fenòmens com el de Sant Llorenç afirma que no sap quants de treballadors té a la delegació de les Illes 

Els anys 2011 i 2012, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va iniciar un procés de 'remodelació' que s'ha traduït a la pràctica en retallades tant de personal com de material a la delegació territorial de les Illes Balears. Actualment, el servei de premsa de l'agència encarregada de pronosticar fenòmens com les pluges torrencials de la setmana passada a la zona de Sant Llorenç des Cardassar assegura que ni tan sols sap quants de treballadors hi ha a les Balears. 

Arran de les inundacions a la comarca del Llevant de Mallorca, la revisió dels fets ha qüestionat la tasca de l'Aemet. El dimarts 9 d'octubre, el dia de la tragèdia, l'Agència no va declarar el nivell d'alerta vermella fins minuts després de les 22 h, fet que va retardar l'activació dels dispositius d'emergència, com va reconèixer la consellera responsable del ram, Catalina Cladera. El protocol marca que s'ha de donar a partir del registre de 90 litres per metre quadrat en una hora i les dades confirmen que en aquella nit se'n registraren més de 220.

Cladera es justifica per la tardança a activar el pla Inunbal

En plena crisi i encara durant la legislatura de Rodríguez Zapatero, el gener de l'any 2011, l'Agència Estatal de Meteorologia va elaborar un informe amb els plans per a la remodelació del funcionament i de la plantilla. La intenció, assegura aquest document, era "potenciar la visió estatal dels predictors més enllà de la purament regional". Per això, es va sobrecarregar de feina la unitat operativa de l'Aemet a Palma i es va reconvertir en un centre de predicció marítima que, a més, havia de continuar fent les tasques meteorològiques corrents per a totes les Illes. 

"L'Aemet va patir una retallada en tots els sentits i en totes les àrees"

Isabel Febrer exdirectora general d'Emergències

De fet, la mateixa Aemet ja reconeixia en el seu informe la possibilitat de rebre "crítiques o pressions" per part de les comunitats autònomes davant les retallades i el procés de centralització que estava a punt d'emprendre la direcció de l'Agència. La directora general d'Emergències del Govern durant la legislatura de José Ramón Bauzá, Isabel Febrer, recorda com "les inversions a la delegació anaven minvant" de manera considerable "tant en material com en personal". "S'anà desmantellant" la delegació territorial de l'Aemet a Balears fins que només en quedaren "el cap visible i poques persones més", conclou. A pesar que es va produir una "retallada en tots els sentits i en totes les àrees", Febrer no recorda si el Govern de Bauzá va emetre cap queixa formal al Ministeri de Medi Ambient.

Tisorada a la plantilla

Tot i que l'Aemet s'ha negat a donar les dades sobre l'evolució del nombre de persones en plantilla, els pressupostos de l'Agència són públics i indiquen un descens constant tant en termes generals com en el capítol de personal. 

No hi ha dades específiques per a la delegació territorial de Palma, però la partida de personal ha anat baixant prop de 4 milions d'euros en personal per a tot l'Estat, més d'un 8% del total. El 2012, per exemple, la reducció de personal funcionari fou de fins a un 20,62%, i d'un 50% en la partida dedicada a formació i acció social. 

Dependència de Madrid

A més de la reducció pressupostària, l'Aemet de Balears ha patit el procés de centralització de l'agència de dues maneres diferents. Per una banda, la delegació territorial ha rebut la sobrecàrrega de realitzar previsions marítimes de la Mediterrània per a les prediccions estatals.

Per una altra banda, la reducció del personal ha fet la delegació territorial cada vegada més dependent de Madrid. En una entrevista concedida al 'Diario de Mallorca', la delegada de l'Aemet a les Illes, María José Guerrero, explicava que, per donar l'avís vermell, el predictor de Palma es va haver de coordinar primer amb el centre de Barcelona i, després, amb el de Madrid. "L'Aemet té un dèficit de recursos humans a la perifèria", reconeixia Guerrero. Així mateix, l'exdelegat Agustí Jansà deia a 'El Mundo' que "fa un temps, els avisos es feien des del centre de Palma, que estava en funcionament les 24 hores, però aquest grup ja no hi és tot el dia i, a més, les decisions per donar l'avís a vegades es prenen fora de l'illa". 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF