Esplendor i glòria de Sometimes

La setmana passada podíem llegir a l’ARA Balears una extensa informació sobre la neotoponímia, una paraula amb moltes síl·labes que designa el fenomen pel qual els noms dels llocs canvien per conveniències econòmiques, que en el cas de Mallorca van gairebé sempre relacionades amb el turisme. Vivim ara mateix un moment d’auge neotoponímic, en què veim noms d’indrets (o d’espais, o fins i tot d’edificis i recintes) bruscament substituïts per denominacions sorgides de les ments fèrtils d’algun/a community manager o expert/a en branding, que és com s’anomenen allò que abans se solia conèixer com a publicistes (d’un producte o d’una marca). Com que les modes són volubles, la que ara s’usa ens ha fet retrocedir als temps en què els noms en anglès semblaven més prestigiosos que els noms en castellà, els quals, al seu torn, són sempre i en tot cas més prestigiosos que els que només són en català. Us remetem al reportatge de la setmana passada perquè vegeu múltiples exemples de contaminació lingüística voluntària, nascuda del desig d’agradar al guiri. D’acord amb aquesta mentalitat abstrusa, se suposa que el turista se sentirà més complagut si arriba a una illa on els noms dels camins -per posar un exemple- estiguin en el seu idioma, en lloc de l’idioma dels habitants de l’illa. Això respon a la mateixa lògica segons la qual a un estranger, en cas de no poder-li respondre en la seva llengua, se li ha de parlar en castellà i cridant ben fort.

Hem de retrocedir fins als anys cinquanta per trobar el precedent segurament més il·lustre, i també més extravagant, de neotoponímia en anglès a Mallorca, que no és un altre que el de Sometimes. Com sap tothom que conegui una mica la llengua anglesa, la paraula sometimes és un adverbi que es pot traduir com ‘de vegades’, i, per tant, és una opció ben absurda per utilitzar-la com a nom de lloc. Tanmateix, a algú li va semblar que podia ser una bona idea batejar una urbanització amb aquesta paraula. Concretament, li ho degué semblar al promotor de Sometimes, que, segons el portal toponimiamallorca.net, va ser l’industrial basc Luis Bejarano Murga. Aquest home va decidir fer honor al seu segon llinatge i, després d’adquirir l’antiga finca de Son Sunyer, hi va dur endavant una promoció de 153 solars per construir-hi habitatges i establiments hotelers. En un primer moment, la nova urbanització s’havia d’anomenar Pinomar (una altra idea d’una bellesa irresistible), però, així com el projecte es va anar consolidant, també es va imposar l’ocurrència d’anomenar-la tal com ja sabem. Si era per una qüestió d’eufonia anglòfila tampoc va servir de gaire, perquè tot d’una els aborígens van començar a pronunciar l’exòtica denominació amb la dicció castellana que fem servir encara avui: los Sometimes o, en una versió lleugerament mallorquinitzada, ets Sometimes.

L’exclusivitat

La idea de la promoció devia ser la d’una certa exclusivitat: poder fer-se construir un xalet prop de la mar però no a primera línia, ja que encara som als temps en què la vorera de mar es considerava terreny dolent. Per això, la promoció fixava com a condició que, en comprar una hectàrea de pinar, se n’havien d’adquirir també dues de jonquet a vorera de mar, cosa que va tirar enrere algun possible comprador que després va veure amb les mans al cap com allò s’omplia de discoteques, balnearis i tendes de souvenirs. Sigui com sigui, avui dia d’aquella antiga i pretesa exclusivitat no en queda ni rastre. Sometimes consisteix bàsicament en dos grans carrers consecutius, el de Mar d’Aral i el de Samil, que serpentegen des de la rotonda que els uneix amb el camí de les Meravelles (que tampoc ja no és cap camí i que tampoc es deia de les Meravelles, però això ja és una altra història). En aquests dos carrers i a les travessies corresponents encara s’hi poden observar alguns dels xalets primerencs, però ara subsumits entre blocs d’apartaments de construcció molt més recent, de fins a cinc pisos i d’una vulgaritat atroç. Com a tal, el topònim Sometimes no es troba indicat enlloc, tret de la retolació del poliesportiu i centre de fitness. El que ara s’anomena bosc de Ribera, per la seva banda, són les restes de l’antic pinar de Son Sunyer, convertides en parc amb gespa perquè els veïns hi vagin a córrer o a passejar el ca, i baixa paral·les a les successives fileres i més fileres de blocs i més blocs dels espantosos apartaments, fins a arribar a l’altura d’un Mercadona de grans dimensions, se suposa que a tocar d’una mar que sembla, tanmateix, molt i molt llunyana.

Que el que ara és Sometimes va ser abans Son Sunyer ens ho confirma el pedagog i estudiós de la toponímia Celso Calviño, que ens fa notar que Son Sunyer pegava a la possessió de l’Aranjassa (la possessió, no el nucli urbà) pel camí anomenat de les Barraques. I que, després de Son Sunyer, venien més possessions, com Son Oms i Son Sant Joan, que no necessiten presentacions per a ningú. Queda el nom de Son Sunyer a l’altre nucli urbà contigu, el Pil·larí, on existeix un establiment amb aquest nom que s’ofereix per celebrar-hi bodes i comunions. El Pil·larí (amb un carrer dedicat a la memòria del compositor Baltasar Moyà) ara es veu deixat, però també a l’espera d’una nova envestida constructora i especuladora. Com a mostra, la presència d’una altra estesa aberrant de blocs d’apartaments, i de l’excavadora que sense descans forada el gran clot per aixecar-ne un altre. Tot això a pocs metres de l’encara esplèndida possessió de les Mosqueres, envoltada de figueres desmaiades i roselles vacil·lants, vestigi d’un altre temps...