Recollida de plàstics agraris
S’assegura una bona gestió d’aquests residus
S’han recollit i tractat 789 tones de plàstics agrícoles de 40 explotacions agràries de l’illa de Mallorca. La xifra és molt significativa i indica un important èxit d’aquesta campanya de recollida. D’aquesta manera s’assegura una bona gestió d’aquests residus, que resulten dels plàstics usats com a coberta d’hivernacles, encoixinats de conreus, material plàstic de reg i malles i plàstics d’embalat. Des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca s’ha duit a terme la recollida i l’eliminació adequada d’aquests plàstics, de la qual s’ha beneficiat sobretot un conjunt de petites explotacions d’hortolans i ramaders. La iniciativa és molt bona, ja que representa un ajut per als horticultors i a la vegada permet un tractament adequat per a uns residus, que no són perillosos, però que és necessari recollir i tractar.
Pluges d’octubre
S’ha publicat la convocatòria d’ajudes per pal·liar-ne els efectes
Un cop duita a terme l’avaluació dels danys, s’ha publicat al Butlletí Oficial la convocatòria d’ajudes per pal·liar els efectes de les pluges intenses de l’any 2018 en les explotacions agràries de Mallorca. El termini per presentar les sol·licituds és de dos mesos a partir del 22 de desembre. A aquesta mesura es destina 1.500.000 € del pressupost del Fogaiba, 1.000.000 per compensar els danys en el sector agrícola i ramader del Llevant causades per les inundacions del 9 d’octubre i 500.000 per compensar els danys en el sector primari del nord de Mallorca provocats per les pluges del dia 19 d’octubre. Per acollir-se a aquestes ajudes s’ha d’haver efectuat declaració de danys abans del 9 de novembre. La mesura s’ha tramitat amb tota la rapidesa amb què és possible fer-ho i la quantitat dedicada ha de permetre cobrir danys a la maquinària, les instal·lacions i els cultius.
Caiguda de la renda agrària
Aquesta mala evolució es vincula a les condicions meteorològiques
La renda agrària a Europa ha caigut una mitjana del 3% el 2018. Aquesta mala evolució es vincula a les condicions meteorològiques extremes caracteritzades per una sequera molt persistent al centre i nord d’Europa i, per contra, amb unes fortes inundacions el mes d’octubre (que a les Balears varen tenir conseqüències). D’altra banda, el 2018 es va caracteritzar per l’augment continuat dels costos de les llavors, l’energia, els lubricants, els fertilitzants i els productes fitosanitaris. A les Balears, la sequera no ens ha afectat i les pluges han tingut efectes significatius, però localitzats. No podem dir el mateix dels marges econòmics de l’activitat agrària, que han continuat descendint. Aquesta situació, sempre més greu a les Illes, ha forçat els pagesos a reduir costos fos com fos, sobretot a reduir despeses en mà d’obra i continuant l’èxode cap a altres activitats.
Associació Mallorca Rural
Podrà continuar fent tasques a favor del món rural i agrari
És esperançadora la notícia que el Consell de Mallorca ha aprovat l’adjudicació d’una ajuda de 66.039,57 euros a l’Associació Mallorca Rural que permetrà que pugui continuar duent a terme les seves tasques en favor del món rural i agrari. I encara és més positiu que el Consell de Mallorca hagi decidit impulsar el Grup d’Acció Local, amb l’objectiu de gestionar subvencions i ajudes públiques destinades a fomentar l’àmbit rural de Mallorca. La veritat és que aquesta iniciativa comunitària basada en el programa Leader, que vol promoure el desenvolupament sostenible de les zones rurals, a Menorca i a Eivissa ha donat un rendiment acceptable, però a Mallorca fins ara no ha acabat de trobar el seu espai. La causa d’aquesta deriva es perd en el temps, per això és bo i esperançador que el Consell contribueixi a una nova represa a favor d’iniciatives destacades i pioneres que reforcin el sector primari i tot el món rural de Mallorca.
Tradició de mercats locals
S’hi fa possible una relació directa entre el productor i el consumidor
Uns dels espais més importants, a Mallorca, per a la comercialització de productes alimentaris locals són els mercats municipals, en què d’una manera àgil i senzilla es fa possible una relació directa entre el productor i el consumidor. En aquest sentit, els mercats municipals, inclosos els de Palma, són uns grans aliats dels pagesos, sobretot dels petits productors. Però també ho són dels consumidors, que poden accedir a una gran diversitat de productes, frescos i de temporada, comprant-los de les mans dels que els han produït. En aquest àmbit se senten dos comentaris crítics: el tractament rígid que es rep de part de certs inspectors de consum i que les normatives dels mercats dels pobles a vegades s’haurien de revisar per facilitar la presència dels pagesos que venen les seves pròpies produccions.
