ATALAIANT DES DE L’ESPAI
Societat 04/12/2020

Espeleologia des del cel

Intentarem esbrinar el secret de torrents que no arriben a la mar

Joan Bauzà
3 min
Atalaiant-06-12

GeògrafAquest relat és una història de perseverança que ens portarà fins al Campet Rodó, just passat el refugi de l’Havanor, a la finca de Mortitx, al llindar dels termes d’Escorca i de Pollença. Un entorn format per una petita clapa de terra conradissa envoltada de roquissar, amb una superfície aproximada d’una hectàrea. Podem observar l’indret des de l’aire, a la fotografia aèria del 2019, així com a les dues fotografies del lloc mateix que acompanyen al mapa.

Una particularitat d’aquest redol de conradís és que forma una cubeta argilosa on el roquissar actua com a anell contenidor. A la fotografia on el meu company Pau ens fa d’escala es pot fitar aquest anell al fons de la imatge. També ho anticipava la toponímia, amb el genèric ‘camp’, que defineix aquells indrets planers en forma de conca tancada.

Un anell de roca

Ens podríem demanar: per on sortirà l’aigua de la pluja si aquesta ‘olla’ està tancada per un anell de roca? Es convertirà en una bassa? Podem assumir que una part de l’aigua s’evaporarà i que una altra s’infiltrarà, però la restant, aquella que té vocació de córrer en superfície, no disposa d’una xarxa de desguàs que la porti fora per continuar el seu camí fins a la mar.

La resposta lògica seria pensar que a la plana hi ha qualque tipus “d’embornal” amb capacitat d’engolir o de xuclar l’excés d’aigua. El repte és que, a primera vista, el redol sembla molt planer i, a més a més, està llaurat, fet que dificulta esbrinar un pendent definit que ens indiqui el camí convergent cap als engolidors que, per lògica, haurem de cercar a la part més baixa de la plana.

Ens trobam davant una cerca del tresor que, curiosament, iniciarem des del cel, concretament des d’un avió amb instrumental anomenat LIDAR, capaç de mesurar el temps que triga un pols de llum làser a recórrer la distància d’anada i tornada entre l’avió i la superfície terrestre. Mesurat el temps es podran extreure la distància i la cota en metres sobre el nivell del mar (msnm) per a cada un dels polsos.

Per a aquest exemple hem utilitzat un vol LIDAR del gener del 2020 que llançava una mitjana d’un pols làser per cada metre quadrat de la superfície. Així hem pogut extreure la cota exacta, amb precisió centimètrica, de cada metre de superfície del Campet Rodó. La passa següent ha estat convertir aquests punts de cota en corbes de nivell, que es poden observar en el mapa. Corbes separades (equidistants) per únicament 20 cm de cota que ens dibuixen el pendent amagat d’aquesta zona planera i que delaten la localització de dues zones de convergència, dos possibles engolidors marcats en el mapa com a punt 1 i punt 2 i representats a les dues fotografies.

Els engolidors

Començarem a caminar a partir de la corba de nivell pintada de color groc, a 458,2 msnm i baixarem, suaument, dos metres de cota fins arribar al punt 1, a 456,2 msnm, on a la fotografia es veuen clarament els efectes de l’aigua engolida. Un segon engolidor, de menor capacitat xucladora, el trobarem al punt 2, a 457,2 msnm. Podrem afirmar que hem trobat el tresor, dos grans embornals que resultaran ser dos avencs amb capacitat d’engolir la pluja.

Per acabar, aquest exemple és habitual a la geografia illenca: coma de son Torrella, cometa dels Morts, camp Simó, etc. Geografies on l’aigua no troba la seva sortida natural a la mar. Exemples de perseverança, com dèiem al començament del relat, de conques farcides per argiles que ha anat deixant des d’antuvi, molt lentament, a manera de menyspreu, la roca calcària quan es dissol juntament amb milers de pluges farcides de pols d’origen africà. Perseverança que ha permès fitar un petit espai de conradís al mig del desert calcari, un valor que cal reivindicar en moments de dificultat.

stats