ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Esbrinant el contrast tèrmic entre les nits i els dies a Mallorca

Una mirada satel·litària a l’oscil·lació entre les temperatures diürna i nocturna de la superfície de la Terra

La imatge d’avui, què a priori podria semblar una particular representació warholiana de l’illa de Mallorca, no és més que el resultat de la relació entre la seva superfície amb els rajos del Sol que l’escalfen. Les 12 imatges representades, una per a cada mes de l’any, dibuixen l’oscil·lació tèrmica que hi ha entre la nit i el dia de la temperatura mitjana mensual de la superfície del terra a Mallorca entre els anys 2000 i 2017. Per tant, és important matisar que les imatges no indiquen la temperatura diürna o nocturna assolida per la superfície illenca, sinó la variació (oscil·lació tèrmica o amplitud tèrmica) en graus centígrads entre aquestes dues mesures de temperatura enregistrades a diari pel sensor Modis del satèl·lit Terra de la NASA i que, gràcies a la seva resolució espacial, ens regala una mesura de temperatura per km2. Per tant, fins a 3.600 punts de mesura de temperatura diaris per al conjunt de l’illa.

Gràcies a aquestes dades de temperatura diàries podrem calcular les mitjanes mensuals durant diferents períodes. A l’exercici d’avui, veurem el comportament d’aquestes mitjanes entre els anys 2000 i 2017, un període de 18 anys que proporcionarà un volum de dades prou significatiu amb l’objectiu de dibuixar els diferents patrons d’amplitud tèrmica mensual. Per fer front a la gran quantitat de dades que cal processar farem servir la capacitat de càlcul de la plataforma Google Earth Engine (GEE).

Feta aquesta introducció de caràcter més tècnic anem a veure que ens expliquen les diferents imatges: en primer lloc, podem observar com durant la primavera (imatges març, abril, i maig) el contrast de l’oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit és més acusat que durant la tardor o primavera d’hivern (imatges de setembre, octubre i novembre).

Aquest contrast tèrmic entre la nit i el dia anirà en augment a mesura que ens apropam a l’estiu: si ens fixam en la imatge del mes de juny veurem com una part important de l’illa dibuixa oscil·lacions de temperatura entre dia i nit superiors a 20 °C -basta que recordeu l’escalfor als peus en caminar descalços sobre l’arena de la platja un dia d’estiu a les 14 h i repetiu el passeig a la llum de la lluna. Per contra, observam com l’hivern és l’època de l’any en què el contrast de temperatura entre la nit i el dia és menor. Ben segur que a l’hivern recordareu dies amb oscil·lacions semblants a un dia d’estiu, però el que analitzam són els valors mitjans en una sèrie de 18 anys.

Deixant de banda les particularitats estacionals, passarem a observar altres patrons, com per exemple aquells lligats a una cert grau de continentalitat, i descobrirem un rang de temperatures més contrastat a l’interior de l’illa que al seu litoral, suavitzat per la influència de la temperatura de la mar. També es pot veure la traça de la influència suavitzadora de la vegetació natural de les serralades -fenomen no exclusiu de les més grans, com la Tramuntana, sinó també de les més humils, com el puig de Randa. Podem continuar observant la influència de les feines del camp, com en el cas de la sega al pla de Mallorca, que deixarà la terra nua i facilitarà que s’escalfi de valent durant el dia i es refredi en arribar la nit.

Per acabar, les excel·lents relacions de veïnatge entre una elevada oscil·lació tèrmica pròpia de la forta insolació dels mesos d’estiu que a la vegada és enfortida per traces de continentalitat a l’interior illenc i pels camps segats, juntament amb la frescor de la mar que ens envolta oferirà les condicions perfectes per engegar l’embat.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF