Societat 16/02/2018

L'imam de Ripoll va passar desapercebut per la falta de col·laboració entre policies

Els investigadors resten importància als contactes d’Es Satty amb el CNI

M.r. / P.e.
3 min
Un agent del dispositiu que els Mossos d’Esquadra van desplegar a Ripoll, on van escorcollar un locutori, després dels atemptats del 17-A.

BarcelonaQuan encara no havien passat ni 24 hores dels atemptats a Barcelona i Cambrils, el CNI va comunicar als Mossos d’Esquadra que havia tingut contactes amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, el cervell de la cèl·lula jihadista dels atacs. Malgrat que la comunicació va ser després dels atemptats, fonts de la investigació resten importància a aquesta relació del CNI amb Es Satty. Es va arribar a apuntar que l’imam havia sigut confident d’aquest organisme. El PP i el PSOE van vetar una compareixença del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, per explicar-se al Congrés. El delegat del govern espanyol, Enric Millo, assegura que no li “consta” que hi hagués cap contacte. En canvi, les mateixes fonts de la investigació apunten que fins al 17d’agost no havia saltat cap alarma de la radicalització de l’imam ni de la formació d’una cèl·lula terrorista, integrada per una desena de persones, amb l’objectiu d’atemptar a Barcelona. Es Satty va passar desapercebut perquè no s’havien compartit totes les dades entre els cossos policials.

“En total, tens uns 250 imams [a Catalunya] i només dos tenen antecedents per jihadisme”, apunten fonts dels Mossos, que qüestionen que altres cossos que tenien aquesta informació no investiguessin Es Satty. També destaquen la importància de disposar de com més informació millor, ja que és en aquest punt que van fallar les claus de detecció. Quan el març del 2016 un mosso d’esquadra va respondre un policia belga en un correu informal sobre Es Satty, va explicar que l’imam era a Ripoll. També va precisar que hi havia una persona amb el mateix cognom, Mustafà es Satty, que havia quedat detinguda el 2006 a Vilanova i la Geltrú en l’operació Xacal contra el jihadisme. Fonts dels Mossos expliquen que el cos també sabia que l’imam havia sigut detingut el gener del 2010 a Ceuta per drogues. Però la policia catalana no sabia que la Policia Nacional havia punxat el telèfon d’Abdelbaki es Satty el 2005, també durant la investigació de l’operació Xacal, perquè sospitaven d’ell. Tampoc que havia sigut condemnat a quatre anys de presó per tràfic de drogues i que havia complert la pena a una presó de Castelló.

Aquest últim fet -la condemna de presó a Castelló- no consta a la base de dades dels Mossos, en la qual s’inclou la informació penitenciària de Catalunya però no la de la resta de l’Estat, que és competència del ministeri d’Interior. Fonts de la investigació afirmen que aquesta situació va provocar que els Mossos no tinguessin cap indici prou sòlid, abans del 17-A, per pensar que Es Satty tenia vincles amb el jihadisme ni sospitar de la seva radicalització.

“Si hagués complert condemna a Catalunya l’haguéssim tingut controlat”, considera la mateixa font. També haurien pogut saber si es va radicalitzar mentre complia condemna perquè, des de fa anys, la direcció de presons de la Generalitat controla la radicalització als centres penitenciaris catalans. Segons fonts del departament de Justícia, es formen els funcionaris i directors dels centres perquè observin determinats indicadors i els reportin als Mossos en cas de sospita a través del programa PRODERAI, gràcies al qual diversos departaments comparteixen informació. Aquesta formació també s’ha estès al personal de justícia juvenil, als agents que treballen amb les famílies dels presos i als que executen les mesures penals alternatives. Sense concretar què s’observa, la mateixa font explica que sí que es para especial atenció a les persones més vulnerables, ja sigui per l’edat, perquè no tenen la família a prop o per altres factors, com per exemple exercir d’imam, reconeixen. Les mateixes fonts expliquen que també es vigila la radicalització dins de les presons a través d’activitats que s’hi organitzen.

Els imams, obligats a inscriure’s

Des de finals d’octubre de l’any passat, després dels atemptats, a Espanya va entrar en vigor el registre de ministres de culte -que inclou els imams-, que obliga a inscriure totes les persones que fan actes religiosos amb efectes civils. Abans, en el registre espanyol d’entitats religioses -que depèn del ministeri de Justícia- només hi constaven les comunitats amb els seus estatuts i els membres de la seva junta.

EL 155 ATURA LES PETICIONS DE CONTROL D’IMAMS

Després dels atemptats del 17-A, la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat va organitzar una trobada amb les federacions musulmanes catalanes. De la trobada en va sortir el compromís de millorar la formació dels imams i establir uns mecanismes d’informació per facilitar-ne el control. Però les mesures han quedat aturades per l’aplicació del 155. A Catalunya hi ha 265 oratoris islàmics –s’hi inclouen les mesquites– que pertanyen, en cada cas, a una comunitat. La junta de cada comunitat és qui contracta el seu imam.

stats