TRANSPARÈNCIA

Emaya: fent net tres quarts de segle de contractes a dit

La història de l’empresa municipal de Palma és plena d’irregularitats en els fitxatges de personal

Poques empreses públiques tenen el nom tan embrutit com el d’ Emaya, l’Empresa d’Aigua i Clavegueram de Palma. Després de 75 anys de netejar els carrers de Ciutat, l’actual gerència intenta ara desinfectar-ne el nom davant la diversitat de casos de corrupció i de l’arbitrarietat política que l’han governada durant dècades.

Tothom que ha treballat dins Emaya sap que hi ha hagut èpoques més fosques que d’altres. El Partit Popular ha gestionat l’empresa durant la majoria del temps i l’opinió sobre les diferents gestions varia segons les afinitats polítiques o sindicals. Tot i això, ningú nega que un dels moments més obscurs va ser quan la presidia Cristina Cerdó, de la desapareguda Unió Mallorquina, i quan Malén Tortella s’encarregava de la gerència, entre els anys 2007 i 2011. Amb Cerdó al capdavant de l’empresa, es va idear la creació d’una mena d’agència de col·locació, ubicada dins Emaya i que rebia el nom d’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. Es va arribar a sospitar que més de 400 persones varen entrar a treballar dins l’empresa a canvi de posar el seu nom al carnet d’afiliat i de donar el seu vot a UM en les eleccions municipals.

Tot i el periple judicial, mentre esclataven altres casos de corrupció que implicaven UM -com els escàndols Ossifar, Pícnic i Maquillatge-, el jutge va acabar arxivant el d’Emaya per manca de proves. Malgrat això, un informe tècnic elaborat per la mateixa empresa el 2014 revelava que entre els anys 2008 i 2011 no es va fer cap procés selectiu, no es va publicar cap oferta a través del SOIB, ni es va establir cap prova d’accés per ingressar-hi. Però les contractacions no es varen aturar.

Fonts d’Emaya asseguren que es va arribar a un acord el 7 de novembre de 2006, entre els representants del comitè d’empresa de Medi Ambient i la direcció l’empresa, per fer fixes 179 persones. D’aquesta manera s’obria un borsí intern, no obert a la ciutadania i en el qual no s’exigia cap mena de requisit.

“Nosaltres volíem que es respectàs aquest borsí”, explica Pepe Jovo, representant sindical d’UGT al departament de Qualitat Urbana. Jovo manté que varen denunciar-ho als jutjats, però que en el judici d’apel·lació davant el TSJIB els varen dir que el borsí no estava ben tancat i per aquest motiu el tribunal es va inclinar a favor de l’apel·lació que havia presentat l’empresa. Tot i això, Pepe Jovo diu que després va quedar demostrat en diversos processos judicials que UM havia pagat favors en diferit a persones que s’havien compromès a votar-los en les municipals.

Pepe Villanueva, expresident del comitè d’empresa de Qualitat Urbana del sindicat USTE, assegura que l’època d’UM va ser la pitjor. “Allò va ser un escàndol, contractaven amics seus, feien el que volien”. Juan Carlos Costa, representant sindical de CCOO dins Qualitat Urbana, explica que Unió Mallorquina va començar a “fitxar” afiliats i a afavorir la creació del sindicat Sitemaya, en el qual aquests eren representats, a canvi de promocions internes i favoritismes. Segons Costa, el problema és que molts d’aquests treballadors que varen entrar a dit continuen dins l’empresa.

En canvi, Andreu Alcover, exregidor d’Hisenda durant la legislatura d’Aina Calvo, declara que si els casos de les contractacions d’UM es varen acabar arxivant va ser perquè el jutge no va disposar de proves suficients per demostrar-ho. Explica que des de l’equip de govern no tenien constància que hi hagués contractacions a dit.

També l’expresidenta d’Emaya Cristina Cerdó es desvincula de qualsevol acusació i assegura que no recorda gairebé res d’aquells temps. Indica que la política de contractació anava principalment a càrrec de la seva gerent, Malén Tortella.

L’empresa en mans del PP

Juan Carlos Costa, un dels sindicalistes més veterans, afirma que durant els anys noranta les dinàmiques de contractació dins l’empresa funcionaven amb criteris d’amiguisme, però no tant per favoritismes polítics. Però a partir de l’any 2000 tot es va començar a embrutir. “Era l’època de Jaume Matas, de Joan Fageda, de José María Rodríguez i de tota la plana major”. Costa assegura que els populars captaven afiliats a les reunions de districte de les barriades i de les associacions de veïns prometent-los llocs de feina dins Emaya.

Un treballador que ha preferit no donar el nom conta que va entrar dins l’empresa com a peó perquè son pare ja hi treballava. “Ara fa quinze anys ningú volia treballar a Emaya perquè els sous eren baixos i ara tothom hi vol entrar”, assegura. I és que l’any 1999 es va firmar un conveni que establia sous dignes i la jornada laboral de 35 hores, entre altres drets. Amb el temps, els treballadors d’Emaya han anat assolint unes condicions més dignes i avui en dia el sou d’un peó oscil·la entre els 1.300 i els 1.500 euros.

També Pepe Jovo, representant sindical d’UGT al departament de Medi Ambient d’Emaya, assenyala que l’empresa ha estat un feu del PP durant anys i que el partit en controlava la gestió i les contractacions amb criteris puraments polítics.

En canvi, segons Pepe Villanueva, expresident del comitè d’empresa en representació del sindicat USTE, la millor època va ser la de Toni Nadal, del Partit Popular, durant la legislatura del 2003 al 2007.“Amb ell es tenien en compte els càrrecs intermedis, s’escoltava la gent i es varen promocionar llocs de feina, com els dels controladors ambientals”, assenyala.

Quan el 2011 va entrar-hi Andreu Garau com a president, es va sotmetre l’empresa a una política de contractació de despesa estricta i amb criteris de rendibilitat. Eren els anys més durs de la crisi i Garau no va tenir gens de contemplació a l’hora de fer que Emaya s’estrenyés el cinturó. “Deia que volia treure la matèria grassa dins Emaya, referint-se als treballadors”, explica Ismael Bermejo, representant sindical de CCOO.

Pepe Jovo assegura que Andreu Garau amenaçava els treballadors de dur a terme un ERO a l’empresa per rebaixar-los drets que estaven assolits des de feia temps a través del conveni.

Les dinàmiques dins l’empresa i les promocions internes dels treballadors han anat sempre lligades a les afinitats dels qui la dirigien amb segons quins sindicats. Tot i això, hi va haver una excepció digna de recordar. Juan Carlos Costa explica que, abans que hi arribàs Garau, es va crear un altre sindicat, USTE, amb el beneplàcit de José María Rodríguez i que era afí al Partit Popular. Però quan Andreu Garau va ser nomenat president de l’empresa, l’any 2011, aquest es va cenyir a seguir la línia i les directrius del batle popular Mateu Isern, que no era precisament del club d’amics ‘rodriguista’. Així que Garau no tenia cap intenció d’afavorir els sindicalistes d’USTE ni ningú que hi hagués entrat gràcies a les influències de Rodríguez. El gerent es va posar tots els treballadors en contra i les vagues se succeïren durant tota aquella legislatura.

Emaya en mans de Truyol i Mayol

Una de les premisses de l’actual gerència d’Emaya era posar fi a l’amiguisme i la contractació arbitrària dins l’empresa. En aquest sentit, durant els darrers tres anys s’han duit a terme tota una sèrie de processos de contractació i el 2015 va haver-hi la primera borsa de treball externa de la història d’Emaya.

Al juny de 2015 hi havia 1.246 treballadors dins l’empresa i durant aquests tres anys i mig de legislatura s’han obert nou borses de treball a Aigües per a la cobertura temporal de llocs de feina i cinc borses a Qualitat Urbana. En tot aquest temps, la plantilla ha augmentat amb 259 persones. L’increment s’ha fet sobretot a l’àrea de Qualitat Urbana, amb 234 persones incorporades. La majoria són places fixes, però també n’hi ha per cobrir necessitats temporals.

La presumpta trama de títols falsos que es va destapar a mitjan novembre ha provocat una crisi dins l’empresa que ha suposat fins ara l’acomiadament de quatre persones. Entre aquestes es troba José María García, un dels representants sindicals de Comissions Obreres, acusat de tenir coneixement de l’entrega d’un títol fals de català per part d’un dels candidats.

Fins ara s’han revisat dotze processos de contractació, dels 27 que s’han fet, que afecten un total de 2.134 candidats.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF