Elisa Bosch: “Varen passar anys abans de dir-me que tenia un endometrioma”

PalmaLa primera vegada que Elisa Bosch va tenir la menstruació tenia 12 anys. Ara en té 45 i no recorda una sola regla sense dolor. Arran de l’embaràs, els símptomes varen empitjorar i va passar molt de temps abans que algú li donàs un diagnòstic de la malaltia. Avui en parla perquè casos com el seu no es repeteixin.

Com vivíeu la menstruació durant l’adolescència?

Les primeres menstruacions eren horribles, tenia molt de dolor i moltes hemorràgies. No podia anar enlloc ni utilitzant les compreses més grans. Els primers dos o tres anys varen ser els pitjors, després ja es va anar normalitzant, però també m’anava per èpoques. Tenia èpoques molt dolentes, amb molt de mal, no només durant els dies de la menstruació sinó també durant el període de l’ovulació. Després, als vint anys, em varen trobar un quist, em varen intervenir però no em varen dir si tenia res més.

Vàreu poder tenir fills?

Sí. Als trenta anys vaig quedar embarassada. Un dels símptomes d’aquesta malaltia són els problemes de fertilitat, però en el meu cas no em va afectar. Però durant l’embaràs vaig tenir una hipertensió i em varen haver d’avançar el part, és per això que el meu fill va ser un infant prematur. Durant el part em varen haver de fer una cesària i aquí és on va començar tot. Perquè després d’unes setmanes em va començar a aparèixer una mena de bony a la cicatriu de la cesària. Durant la menstruació s’inflamava molt i em feia molt de mal.

Vàreu consultar-ho amb algun especialista?

Sí, vaig demanar una explicació però tots els metges em deien que devia ser un punt de la cicatriu que m’havia quedat enquistat. Però és clar, jo cada vegada sentia més dolor, fins que va arribar un punt que ja era inhumà. Després de dos anys d’insistir-hi, finalment em varen fer una ecografia. Em varen dir que aquell bony tenia una vascularització, és a dir, que hi arribava sang, i que m’havien de fer una biòpsia per estudiar-lo. Però això encara es va allargar sis mesos més, amb un dolor impossible.

Quan va ser la primera vegada que us varen parlar de l’endometriosi?

Després de punxar-me per fer-me la biòpsia encara vaig haver d’esperar vuit mesos més. Després em varen traslladar a Son Llàtzer, a Palma. Allà el cirurgià de medicina interna, només tocant-me, ja va saber que tenia un endometrioma. Aquesta va ser la primera vegada que em varen fer un diagnòstic real de la malaltia. L’endometrioma estava a la part externa de l’úter, a tota la zona del peritoneu. Ara mateix el tenc disseminat per totes bandes.

En què va consistir la intervenció quirúrgica?

Em varen treure el bony, que en realitat era com un tumor benigne de teixit endometrial. Va ser una operació senzilla però també estava a la paret abdominal, damunt el múscul. Així és que també em varen haver de treure una part del múscul i em varen haver de posar una malla reparadora.

Varen ser positius els resultats de l’operació?

Després de la intervenció la malaltia em va donar un cert respir i ja no tenia dolor cada dia. Ara només tenc dolor quan menstruo i tenc moltes hemorràgies, fet que em provoca una anèmia important.

Heu pogut tenir més fills?

La meva segona filla és adoptada. A causa de les complicacions del meu primer embaràs no em varen recomanar que tingués més fills perquè tornaria a ser un embaràs de risc.

Us van fent observacions de tant en tant?

Doncs no, perquè no estic a cap unitat específica d’endometriosi. Vaig demanar si hi havia algú a Son Llàtzer que em pogués atendre i que fos especialista perquè, en general, ni llevadores ni ginecòlegs no m’han pogut dir molt més. Les solucions que m’han proposat fins ara han estat que prengués anticonceptius o provocar-me una menopausa avançada. La veritat és que cap de les dues alternatives em varen convèncer. Els efectes secundaris de les hormones en el meu cas no són acceptables perquè tenc problemes vasculars i antecedents familiars i això podria provocar-me encara més problemes de salut.

Us heu posat en contacte amb més dones que pateixen la malaltia?

Sí, vaig anar a una xerrada organitzada per Dona Sana. Allà ens vàrem trobar diferents dones que patíem d’endometriosi. Varen venir dues ginecòlogues que treballen a la Policlínica, on tenen una consulta especialitzada. Però, és clar, jo aquest servei no el puc pagar.