Eivissa, quatre vegades Patrimoni Mundial

EivissaEivissa ha celebrat aquesta setmana les dues dècades de reconeixement del seu patrimoni per part de la Unesco com a Patrimoni Mundial en els camps de la biodiversitat i la cultura. La ciutat va ser protagonista de la primera declaració mixta de l’organització de les Nacions Unides per quatre grans raons: les murades renaixentistes de Dalt Vila, els prats de posidònia oceànica, el jaciment fenici de la Caleta i la necròpoli púnica del Puig des Molins. Però perquè aquest patrimoni es preservi s’han de prendre mesures per garantir-lo, i a Eivissa, durant aquests vint anys, se n’han posades en marxa algunes... amb un resultat desigual.

Després de més d’una dècada de feina impulsada des de l’Associació de Veïns de Dalt Vila, la ciutat de Marràqueix va ser el lloc on l’assemblea de la Unesco va anunciar el desembre de 1999 la inclusió d’Eivissa dins del selecte grup de llocs protegits. Ho feia amb arguments com l’intercanvi de valors en desenvolupaments arquitectònics, el testimoniatge únic d’una civilització que ha desaparegut o que és un exemple excel·lent d’un conjunt arquitectònic i paisatgístic que il·lustra una etapa significativa en la història humana. Aquestes raons feien referència, d’entrada, al recinte emmurallat de Dalt Vila, la fortalesa costanera més ben conservada del Mediterrani, i en segon lloc, al Puig des Molins, el cementeri de l’antiga ciutat feniciopúnica d’Ebusus i la necròpoli feniciopúnica més ben conservada i més extensa de la Mediterrània Occidental. També s’hi esmentava el poblat de la Caleta, el primer enclavament fundat pels fenicis a l’illa.

La necròpoli de Puig des Molins, molt a prop del nucli històric, és en un pujol al centre de la ciutat actual. Des del 1903 a aquest lloc s’hi han fet recerques arqueològiques que han proporcionat una ingent quantitat de materials fenicis, púnics i romans. El 1931 el conjunt arqueològic va ser declarat Monument Historicoartístic, i això va mantenir la necròpoli fora de perill, almenys en part, de la pressió urbanística que començava a afectar la ciutat. Malgrat això, i la declaració com a Patrimoni de la Unesco, el Museu Monogràfic de Puig des Molins ha passat llargues temporades tancat i ha patit múltiples reformes. El període més escandalós va coincidir, precisament, amb el reconeixement com a Patrimoni Protegit de la Unesco: la necròpoli va estar tancada 17 anys, des de 1995 fins al 12 de desembre de 2012, quan després d’una important reforma de les instal·lacions, el museu va reobrir les portes.

A Dalt Vila s’ha viscut una situació semblant. A la ciutat emmurallada hi ha veritables fites arquitectòniques, com la catedral de Santa Maria, el castell, la casa de la cúria o la seu de la Universitat, antic òrgan de govern local i avui ocupada pel Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, que està tancat des de fa més de nou anys, quan es va clausurar per filtracions i deficiències estructurals. No va ser fins dimecres, dia del vintè aniversari de la declaració de la Unesco, quan el Govern va anunciar que els pressupostos de 2020 preveuen actuacions de millora al Museu Arqueològic per valor de 958.625 euros.

Ciutats Patrimoni

Enguany, a més, Eivissa és al capdavant del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya; el batle de Vila, Rafa Ruiz, és el president de l’entitat. “Eivissa té un llegat històric que provoca un orgull immens i també molta responsabilitat”, assegurava dimecres Ruiz. De fet, havia centrat bona part de la darrera campanya electoral en el patrimoni. El batle té entre les seves prioritats la reforma de la plaça de Vila i el seu entorn, separant les xarxes dels carrers adjacents i de la plaça.

Cal recordar quer el Patrimoni de la ciutat vella s’estén fins a barris de la Marina, la Penya i el Soto, habitats en els seus orígens per pescadors i mariners i degradats en gran part per l’abandó, sobretot al barri de la Penya, on les obres de rehabilitació per a la construcció d’onze habitatges protegits no van començar fins al novembre.

La Caleta

El poblat fenici de la Caleta, el nucli urbà més antic de l’illa -datat al segle VIII aC-, és públic des que el Consell el va adquirir el 2010, cinc anys després que l’empresari Abel Matutes formalitzàs la cessió al Consell de les finques de la Caleta, la Sal Rossa i el Coll del Jondal, d’un total de 919.223 metres quadrats i taxades en uns cinc milions d’euros. El jaciment de la Caleta és un conjunt de construccions de diferents grandàries i formes que teixeixen una trama de carrers estrets i places petites i irregulars. El 2005 la Conselleria de Patrimoni va iniciar els treballs de restauració de l’establiment fenici.

Tanmateix, malgrat el seu valor arqueològic i les intervencions puntuals com aquesta, el poblat de la Caleta ha estat pràcticament abandonat tot aquest temps. De fet, el 2009 l’arqueòleg del Consell d’Eivissa ja va avisar del risc d’erosió de la península on hi ha el poblat fenici i va dir que no només el terreny era vulnerable, també ho era l’estructura del jaciment arqueològic. A més, el 2009 i el 2010 el jaciment va quedar descobert, quan part de la tanca de protecció del poblat va caure per la força del vent. Molts van aprofitar per entrar-hi, tot i que no hi tenien autorització, però no va ser fins al mes passat quan es va anunciar una partida de 580.000 euros de finançament, per part de l’impost de turisme sostenible, per museïtzar l’assentament fenici.

Els prats de posidònia oceànica, el quart element protegit per la declaració de la Unesco, cobreixen bona part del fons de l’illa. Des dels Freus, a Formentera, fins a la platja de ses Salines, a Eivissa, hi ha l’organisme viu més gran del món: té vuit quilòmetres i més de 100.000 anys de vida. La posidònia pot ser el bé més protegit dels quatre reconeguts per la Unesco -les praderies estan declarades hàbitat prioritari per una directiva europea i bona part consten a la Xarxa Natura 2000-, però ni tan sols el decret balear de la posidònia de 2018 ha aconseguit per ara una cartografia completa capaç d’orientar els vaixells a l’hora de fondejar.