SOCIETAT

Eivissa i Formentera: salvar la mar des de terra endins

Els experts destaquen la importància de les xarxes de clavegueram dins el cicle de l’aigua

Les Pitiüses han acollit dos fòrums sobre el medi marí recentment, els quals han coincidit en la necessitat de posar sobre la taula un dels assumptes més importants -però més impopulars- a l’hora de conservar les nostres mars: la correcta gestió d’aigües pluvials i residuals.

El primer va ser el I Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, que va fer públiques la setmana passada deu recomanacions per intentar revertir la greu situació en la qual es troba la Mediterrània. El decàleg va ser consensuat amb entitats de diversos sectors i s’articula al voltant dels objectius d’augmentar l’ambició de les àrees marines protegides de les Pitiüses, contribuir a la disminució de plàstics d’un sol ús i reduir els abocaments a la mar.

La reducció d’abocaments implica necessàriament un sanejament de les xarxes de clavegueram i la separació de les aigües pluvials. Això implica la millora i creació d’infraestructures i, per tant, l’execució d’obres i les consegüents molèsties a la ciutadania. Malgrat això, si a Eivissa i Formentera no s’aposta per aquest assumpte, serà difícil protegir el medi marí.

Tres recomanacions

En aquest sentit, són tres les recomanacions que els experts llancen des del Fòrum Marí. La primera és finalitzar de manera urgent la nova depuradora d’Eivissa i la connexió amb el nucli urbà per posar fi a l’abocament del 40% d’aigües residuals sense depurar a l’illa d’Eivissa, segons apunta l’informe del grup ecologista GEN. L’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera també denuncia des de fa anys que la depuradora d’Eivissa està obsoleta i que mentre es construeix la nova de la Coma -aprovada fa 11 anys pel Govern-, s’estan abocant aigües deficientment depurades a la mar.

La segona recomanació del Fòrum és redactar i executar el pla director de sanejament de les Balears. Aquesta mesura bàsica està inclosa en el Pla hidrològic balear, amb l’objectiu de definir les prioritats i modernitzar les infraestructures de sanejament i les depuradores d’Eivissa i Formentera. Precisament, el 26 de setembre representants de l’Aliança per l’Aigua es van reunir amb Joana Garau, directora general de Recursos Hídrics del Govern, qui va assegurar que el pla esmentat es redactarà al llarg del 2020 i que, a més a més, la Conselleria de Medi Ambient impulsarà en paral·lel un pla de qualitat de les aigües litorals per al control dels abocaments de terra a la mar.

La darrera de les mesures que s’hauria de posar en pràctica és la millora de la gestió, inspecció i règim sancionador de l’abocament de sentines i aigües grises i negres de les embarcacions nauticorecreatives, una responsabilitat que, en aquest cas, recauria sobre Ports de l’Estat, Ports de les Illes Balears i Capitania Marítima.

L’altre fòrum que també ha tractat el problema dels abocaments i la depuració fa poc ha estat el Fòrum Posidònia 2019, que es va dur a terme a Formentera. Els experts d’aquesta trobada varen destacar que la mortalitat de la posidònia arriba a ser d’un 24% anual als entorns de l’emissari de la Savina, segons l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea). Aquesta entitat ja ha anunciat que al mes de desembre farà públic l’anàlisi de totes les dades recopilades fins ara, però ja ha avançat que una de les causes d’aquesta elevada mortaldat de la posidònia pot ser la proximitat amb el cabal d’aigua mal depurada.

Sobre la necessitat de millorar el rendiment de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Formentera, el conseller insular de Medi Ambient, Antonio Sanz, va recordar que des del Consell de la Pitiüsa petita ha sol·licitat reiteradament i formalment al Govern l’ampliació i millora de la depuradora i de l’emissari.

Hi ha altres qüestions importants, com els abocaments fecals per un deficient sistema de clavegueram i de pluvials. Exemple d’això és que, quan fa dues setmanes va ploure a Eivissa de manera breu però intensa, van tornar a aparèixer per enèsima vegada aigües fecals al port. Malgrat això, el Ministeri per a la Transició Ecològica no ofereix cap informació sobre l’estat de tramitació del tanc de tempestes actualment en construcció, ni tan sols després que es fes públic l’acord entre Endesa i Aqualia per connectar l’electricitat a aquesta infraestructura.

Els tancs de tempesta que s’estan construint no solucionaran completament els problemes d’inundació i saturació de les xarxes de clavegueram. Segons apunta l’Aliança per l’Aigua, només estan dissenyats per recollir les primeres pluges. Per posar fi al problema, l’Aliança ha reclamat en diverses ocasions que es posi en marxa un pla director de clavegueram de la ciutat d’Eivissa, que inclogui millores tècniques, com la construcció d’una xarxa capaç de separar les aigües fecals de les pluvials, l’execució d’infraestructures d’evacuació d’aigües i un sistema de drenatge urbà sostenible.

A més, Eivissa no és l’únic lloc que pateix els abocaments. Quan plou amb força, a les platges de la badia de Sant Antoni es registren situacions similars. Per això, des de l’Aliança proposen que el futur passeig marítim cofinançat amb l’impost de turisme sostenible resolgui la renovació de les infraestructures de sanejament.

Mentrestant, la xarxa de clavegueram continua sense tenir la capacitat hidràulica d’absorbir tota l’aigua, la qual cosa provoca que les aigües fecals es desbordin cada vegada que plou. Per tot això, els experts coincideixen en la necessitat d’incloure les xarxes de clavegueram en el cicle urbà de l’aigua.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF