CIÈNCIA
Societat 14/03/2019

Dues rutes metabòliques per combatre el càncer

L’IDIBELL proposa interferir el desenvolupament dels tumors amb les seves alteracions genètiques

Xavier Pujol Gebellí
3 min
Una recerca de l’IDIBELL sobre el metabolisme de les cèl·lules canceroses, a la imatge, n’aturaria el creixement.

BarcelonaEn un tumor, les cèl·lules es multipliquen de manera desordenada i sovint accelerada, cosa que fa que el tumor tendeixi a créixer a una certa velocitat. Però no només això: se sap des de fa anys que el metabolisme de les cèl·lules canceroses també està alterat.

El que es desconeixia fins ara és que les causes d’aquest metabolisme anòmal podrien contribuir de manera efectiva a combatre el tumor. Un article publicat a la revista Journal of Clinical Investigation Insight pel grup de Manel Esteller, investigador Icrea i director del programa d’epigenètica i biologia del càncer a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), revela com les cèl·lules canceroses obtenen l’energia que necessiten per al seu desenvolupament a partir d’una alteració genètica. Una troballa queplanteja noves vies per atacar els tumors.

“Les cèl·lules d’un tumor necessiten molta energia per créixer”, descriu Esteller. I aquesta energia l’obtenen, com passa amb qualsevol altre tipus de cèl·lula -incloses les sanes-, de la transformació de diferents tipus de sucres, de lípids o altres molècules. Les cèl·lules canceroses, però, consumeixen sobretot glucosa i, d’alguna manera, es desentenen d’altres fonts d’energia. Això determina que presentin un metabolisme alterat.

Com es visualitza aquesta alteració? El treball d’Esteller posa de manifest dues troballes rellevants. D’una banda, el nombre de receptors de membrana per a la glucosa, que vindria a ser la seva porta d’entrada a l’interior de la cèl·lula, és extraordinàriament gran en una cèl·lula cancerosa. “Si en una cèl·lula normal n’hi ha 10, posem per cas, en la cancerosa n’hi poden haver centenars o un miler”, posa d’exemple l’investigador.

D’altra banda, l’anomenada cadena de respiració mitocondrial també pateix alteracions, i només degrada glucosa com a font d’energia. Els mitocondris són els orgànuls cel·lulars que en qualsevol cèl·lula degraden els sucres o altres molècules a unitats d’energia. La conseqüència de tot plegat és que les cèl·lules canceroses “són dependents de glucosa”. Si baixem al detall, que és el que ha fet l’equip d’Esteller, aquestes alteracions tenen noms i cognoms.

Els receptors per a la glucosa són els GLUT1. Que n’hi hagi tants es deu a una mutació del gen del mateix nom. “Si aconseguíssim bloquejar l’acció del GLUT1 mutat, podríem destruir la cèl·lula cancerosa”, ja que es quedaria sense font d’energia. La investigació també revela que un gen clau per a la respiració mitocondrial, l’SVIP, “està silenciat” a causa d’alteracions epigenètiques i, per tant, probablement ambientals. El seu “silenci” fa que els mitocondris només utilitzin glucosa, és a dir, “altera el metabolisme normal de la cèl·lula”. La reactivació del gen podria reequilibrar el sistema i, així,reduir la dependència extrema de la glucosa.

Una via cada cop més explorada

Les dues línies formen part dels treballs del programa dirigit per Esteller seguint una tendència que tot just ara comença a donar resultats. “La via del metabolisme del càncer és cada vegada més explorada -assenyala l’investigador-. Hi ha fàrmacs ja aprovats que inhibeixen diversos sucres o que reactiven la via de SVIP”. Això significa que la troballa acabada de publicar reforça la idea denoves vies candidates per interferir en el metabolisme anòmal del càncer.

Els resultats de diversos estudis demostren que almenys un 25% dels pacients tenen tumors dependents de glucosa, mentre que altres teixits tumorals depenen d’altres sucres o d’altres rutes metabòliques. Són especialment sensibles a aquestes alteracions els malalts amb càncer de cap i coll -gola, boca, llengua, cara-, d’esòfag, de coll de l’úter -o cèrvix- i alguns tipus de limfoma i carcinoma escamós de pulmó. En tots ells, l’equip d’Esteller està assajant molècules que actualment es troben en fase preclínica. Aquesta aproximació complementaria l’acció d’altres fàrmacs antitumorals.

stats