HÀBITATS NATURALS
Societat 24/07/2020

Dues imatges del mercat de Sineu

Enguany la pandèmia va impedir, al maig, la celebració de la fira sineuenca, que no estic segur (no en sé a bastament, de fires) si és la més antiga de Mallorca

Sebastià Alzamora
4 min
Dues imatges del mercat de Sineu

Sempre val la pena (val l’alegria, hauríem de matisar) la visita al mercat de Sineu, perquè sempre hi trobareu alguna cosa que no esperàveu i que no podíeu saber que us faria il·lusió de trobar. Per exemple, una paradeta on s’anuncien, s’exposen i es despatxen formatges de llet de cabra: així ho indica en un rètol amb lletres ben llegibles. Els formatges estan ben disposats darrere un protector de vidre transparent i fan mengera... fins que us fixau en el marxando de la paradeta. Un individu panxut, que us mira assegut en una cadira plegadissa amb cara de pocs amics, una cara decorada amb un d’aquests barbons allargassats i esfilargasats que inevitablement fan pensar en un boc, o un mascle cabró. I aleshores pensau en la llet de cabra que s’anuncia al rètol, i, no sabeu com, us peguen rialles però us fugen totes les ganes de tastar el formatge.

Sempre s’ho paga, venir al mercat de Sineu, i tant. Enguany la pandèmia va impedir, al maig, la celebració de la fira sineuenca, que no estic segur (no en sé a bastament, de fires) si és la més antiga de Mallorca, però, en tot cas, segur que és una de les més estimades. Quan tocava celebrar-se, ens trobàvem encara a la que es va conèixer com la fase 0 del desconfinament. Allò que el virus no ha alterat, però, és que els dimecres siguin el dia de mercat a Sineu, de manera que la cita setmanal es va reprendre tan aviat com la situació sanitària ho va permetre. Amb la mateixa força? Amb menys força?

Amb menys gent que abans de la pandèmia, inevitablement, però -gosaríem dir- sense que la situació, en termes generals, es pugui qualificar de desesperada. L’any passat, el fotògraf Isaac Buj i un servidor vam venir al mercat de Sineu dia 21 de maig, poc després d’haver-se fet la fira, i hi vam trobar una afluència de públic vertaderament multitudinària. La que hi trobam aquest dimecres, 22 de juliol, no és tan atapeïda, però tampoc és, de cap manera, menyspreable. Ben al contrari, hi ha una gentada. Potser no és tan difícil obrir-se pas a través de la massa de persones que passegen i baden, però tampoc es pot dir que no faci falta esforçar-s’hi. L’any passat n’Isaac va disparar més o menys la mateixa foto que avui il·lustra l’article: des del mateix punt de la plaça del Fossar, apuntant cap al campanar de l’església de Santa Maria i aproximadament amb la mateixa perspectiva dels vianants. Comparant-les no hi ha gaire diferència pel que fa al nombre de persones que hi surten retratades, però hi ha altres diferències òbvies: les mascaretes, i els dos mesos i el canvi d’estació que van d’una imatge a l’altra. Hi havia més gent l’any passat el 21 de maig que enguany el 22 de juliol, i amb això molts dirien que ja està tot dit. Però no és així, perquè també hi ha motius per a un moderat optimisme: per començar, trobam enguany la mateixa amplitud i diversitat internacional pel que fa a la concurrència. O, dit d’una altra manera, hi ha turistes arribats de tot Europa i d’altres contrades del món, així com una gran quantitat de peninsulars, diríem que amb un predomini clar de catalans, que van repetint “que és bunic, això”, i també “és baratu ”. Els turistes que arriben enguany a Mallorca poden ser molts menys que en estius anteriors, però fa l’efecte que tots els que han vingut duen apuntat a l’agenda que no se’n poden tornar sense haver vist el mercat de Sineu. I això és senyal -al meu modest entendre- d’això que solem denominar, de vegades d’una manera una mica misteriosa, turisme de qualitat. Tancar puntes balenes i carrers del jamón i fixar-se, en canvi, en aquesta gent que passa gust d’anar al mercat de Sineu pot ser una manera d’esquematitzar un cert canvi de model.

Fa l’efecte, això sí, que la gent passeja i mira bastant més que no compra. Les mesures de seguretat, admetem-ho, tenen un efecte gens estimulant en molts aspectes, i segurament també ajuden a anul·lar, o com a mínim apaivagar, l’impuls comprador: no sabem qui ha tocat el gènere abans que nosaltres, etc. Els bars i les terrasses sí que estan plens de públic fent les seves consumicions, però en passar pel costat dels placers que venen fruita a la plaça de l’Església, o dels que es posen a l’escalinata de Sant Marc, és fàcil sentir-los queixar-se que el negoci no funciona com hauria de fer-ho. Al Fossar, el mercat d’animals continua sent una de les atraccions preferides de tothom, molt en particular dels infants. Destaquen un ase que va d’una punta a l’altra del tancat on es troba, a la recerca de les carícies que els més petits frisen per fer-li, i que ell accepta tot gojós. A l’altre costat, els canets raters contemplen, com qui té tot el temps del món, l’espectacle de la gentada que passa.

Fa un dia ennigulat i calorós, amb bascota i una xafogor que es veuen multiplicades per la mascareta. En general, tothom respecta l’obligació de dur-la, i no tant la distància de seguretat. Dins un cafè, l’amo s’exclama a un client:

-No és tan de bo de fer, fer-li posar sa mascareta a un que no la vol dur.

D’aquí a poca estona, molts passaran a l’interior d’algun celler per dinar de frit. El bar Triquet ha agafat el dimecres com a dia de tancar, i sembla haver anat en augment la quantitat (però no necessàriament la qualitat) dels músics que toquen pels carrers de Sineu. A l’entrada del poble s’han habilitat aparcaments per deixar-hi els cotxes i accedir al mercat de manera civilitzada, és a dir, com a vianants. Els niguls s’obren de tant en tant per deixar passar la claror del sol, i aleshores es fa més evident el que es desprèn en comparar dues fotos quasi idèntiques, fetes amb un any de diferència: que l’any que ve no sabem com serà res, però esperam que sigui millor.

stats