VINYÒVOL
Societat 12/05/2018

Dualitat premsal i giró

Andreu Majoral
4 min
Dualitat premsal i giró

EnòlegCompartir tast tranquil·lament, pausadament i amb vocació divulgativa és una de les experiències més gratificants per a un enamorat del vi. Aquesta setmana a la Festa del Callet, a Felanitx, hem pogut gaudir de les diverses mirades que tenen diferents elaboradors i vinyòvols sobre quatre varietats tradicionals de Mallorca que s’estan consolidant d’una manera extraordinària i que formen la base del present i del futur vitivinícola de casa nostra.

Dimarts 8 de maig, sis vinyòvols i vinaters feren el sus amb el premsal blanc i el giró ros, que són dues varietats blanques que, des de fa pocs anys, regnen als vinyets de Mallorca i a les quals sembla que, tal com comentaren els protagonistes conductors del tast, els espera un futur esplendorós. Fa uns 30 anys les varietats negres dominaven de manera absoluta i continuaven sent les més sembrades a casa nostra. El blanc estava en declivi, amb pocs cellers n’elaboraven i la majoria el solien vendre a la menuda en barralets. Amb els dits d’una mà podíem comptar els que començaren a embotellar vins blancs fets de premsal, moscatell o de varietats foranes que començaven a plantar-se per la nostra geografia.

Mentre que de premsal, o moll, com en diuen per Binissalem, hi havia algunes desenes de quarterades, el giró agonitzava i eren molts pocs els vinyòvols que coneixien l’existència d’una varietat amb què l’arxiduc Lluís Salvador ja ens contava que es feien vins nobles a mitjans del segle XIX.

Com digué Toni Gelabert, tots els viticultors hauríem de donar les gràcies al vinyòvol felanitxer Joaquim Montserrat que fou, si no l’únic, un dels pocs que preservà aquesta casta de raïm i que la donà a conèixer a tots aquells que ens hi vàrem apropar -tot el giró que s’ha plantat els darrers anys i tot el que es plantarà té orígens felanitxers, com algunes de les extraordinàries bogeries que sorgeixen a Mallorca i triomfen a la resta del món. Actualment, hi ha 245.32 hectàrees de premsal blanc i 53,7 de giró ros, segons les dades facilitades per Vi de la Terra de Mallorca i les dues DO de l’Illa. Les dues ben adaptades al clima càlid del mediterrani i, sobretot, cap retret una de l’altra. Cada varietat té les seves peculiaritats i això és el que fa que visquem una diversitat enriquidora, com diuen els savis: ni millor ni pitjor, simplement diferents i per a moments diferents. Com en totes les castes de raïm, la terra, el clima i les mans dels que avicien els raïms i els mosts posaran l’empremta final en unes begudes que s’esgoten amb els primers capficos estiuencs.

El premsal és un cep que ho dóna tot, amb bona producció de raïm, molt agraïda, regular i bona uniformitat, i que sol donar vins més senzills, elegants, frescos, encara que sol pecar d’acidesa baixa, coloracions més aviat pàl·lides, amb certa frescor de flaires de fruita blanca i d’alguna herba aromàtica. Sol ser un raïm utilitzat per elaborar vins joves que ens refresquen l’estiu, d’aquests que poden desplaçar les cerveses i els “Ruedas”, que tant veim pels locals de vorera de mar, i que mariden amb els aperitius i els menjars més lleugers. El Blanc 2017 del Celler 7103, que prové de vinyes joves de Santa Maria, com explicà un dels seus creadors, Pep Cànaves, és molt refrescant, àgil, directe en boca, amb un alt potencial aromàtic de fruia blanca. Pere Calafat reivindicà el premsal com una varietat extraordinària sense necessitat de mesclar-lo amb res més, el seu Blanc 2017 de Jaume de Puntiró prové de vinyes de desset anys de Santa Maria, fermenta en inoxidable i ens transmet joventut, frescor, amb una sensació de més cos i amb flaires de fruita verdosa i algun toc tropical. De Felanitx, les 15mil gotes 2017 de Luis Armero, perquè la gent el gaudeixi i si en beu dues botelles, millor. És a dir, és un vi jove fresc, elegant, afruitat i amb una graduació moderada.

El giró ros és la demostració de l’existència de la dualitat mallorquina, la casta oposada i complementària del premsal, un cep més primerenc amb els sarments que apunten al cel amb molta de rapa, poc raïm i produccions irregulars, amb un fruit molt dolç, que quan és madur té una coloració entre rosa i grisa i que dona vins d’alt contingut alcohòlic, potents, golosos amb molt de cos, d’aquests vins per beure peus davall taula i que poden aguantar més de deu anys. D’Algaida el Capgiró 2017 de Can Majoral és un vi jove amb notes de fruita de pinyol, com l’albercoc, i amb sensacions d’herbes aromàtiques, 14,5% ben integrats, opulent i amb una fresca acidesa. El manacorí Toni Gelabert fou el pioner d’aquesta varietat. El seu Torre des Canonge 2017 de Vins Toni Gelabert és un blanc fermentat i criat en botes de roure francès amb una coloració més groguenca, similar fruita però amb notes de mel, fruits secs i en boca golós, amb força i amb molta vida per endavant. Acaba na Pilar Oliver amb el QBQ 2016 de vins Miquel Oliver, de Petra, criat en botes d’acàcia per evitar que la fusta amagui els aromes varietals, un color groc llimona espectacular amb notes de fruita madura, fruits secs i sensació de caramel mentolat i, en boca, potent, amb força i amb una acidesa molt agradable.

stats