Dotze entitats demanaran als ajuntaments de Mallorca que declarin l'emergència climàtica

Grups ecologistes, sindicats i associacions reclamen la reducció a zero de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2040

Els principals grups ecologistes de Mallorca –Amics de la Terra, Extinction Rebellion, Greenpeace, GOB, Joventut pel Clima - Fridays for Future, Moviment Ecolocal Mallorquí - MEM, Plataforma Antiautopista i Terraferida– i altres associacions i sindicats –CGT, Entrepobles, Som Sindicalistes i Attac-Mallorca– han constituït aquest dissabte l'Aliança per l'Emergència Climàtica a Mallorca. La primera acció de l'Aliança ha estat adreçar-se als ajuntaments de l'illa per demanar-los que aprovin una declaració d'emergència climàtica que suposi el compromís de reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) amb efecte immediat, amb la fita d’arribar a zero emissions el 2040 com a molt.

Els membres de l'Aliança han instat els municipis a "incorporar i desplegar de manera immediata la nova Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica", però també han demanat que vagin més enllà i adoptin mesures concretes i urgents en matèria de mobilitat, protecció del sòl rústic i foment de l'agricultura ecològica.

La moció que l'Aliança per l’Emergència Climàtica vol recordar als ajuntaments que "s'està al límit del punt de no retorn pel que fa al canvi climàtic". El document avisa que "no respondre davant la crisi ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l'extinció irreemplaçable d'espècies imprescindibles per a la vida a la Terra". "L’estat d'emergència implica redirigir tots els recursos dels ajuntaments per encarar la crisi climàtica i els seus problemes associats", diu la moció.

El document també assenyala "la necessitat de planificar un escenari econòmic de postcreixement", perquè "la vida econòmica del municipi no pot fonamentar-se en un creixement econòmic il·limitat" ni en un "increment constant del consum d’energia que compromet greument el futur de la civilització".

Els representants de l'Aliança també han fet referència al Pacte de batles i batlesses que es va impulsar l'any 2008 des d'instàncies europees i que ha estat reactivat el 2018 sota la coordinació del Consell de Mallorca. Els ecologistes han posat de manifest el seu "escepticisme ple d'alarma davant el que ens semblen algunes insuficiències d’aquest marc d’actuació i davant la possibilitat que pugui emmascarar la necessitat d’actuar amb caràcter d’emergència".

Segons han explicat els membres de l'Aliança, les emissions directes de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle a les Illes Balears, després d'una caiguda entre el 2008 i el 2014 atribuïble a la crisi econòmica, han tornat a augmentar amb la recuperació econòmica dels darrers anys.

Ecologistes i sindicalistes han constatat que "la majoria de càlculs de les emissions de CO2 a les Balears ignoren algunes fonts principals d'emissions: els transports i el turisme". També han assenyalat que "les emissions a les Balears han augmentat per sobre de les de la mitjana dels altres territoris d'Espanya".

Els representants de l'Aliança han subratllat que a les Balears, "una economia altament dependent del turisme, i amb una de les taxes de vehicles per habitant més altes del món", la part de les emissions "corresponent a turisme, urbanització, infraestructures i ús de l'automòbil és encara molt més elevada que en el global mundial". En aquests aspectes, "els ajuntaments tenen una tasca urgent a fer que queda fora dels estàndards de seguiment prevists en el Pacte de batles i batlesses que coordina el Consell de Mallorca".

Els ecologistes i sindicalistes han recordat que "el planejament urbanístic de la immensa majoria dels municipis de Mallorca preveu encara desenvolupaments urbanístics que entren directament en col·lisió amb els objectius de reducció del CO2 i altres GEH". Per això, han demanat als ajuntaments "una revisió urgent del seu planejament urbanístic perquè desclassifiquin tots els urbanitzables, programats o no, que puguin suposar un creixement".

Els promotors de la moció es posaran en contacte amb tots els ajuntaments de Mallorca. En una primera ronda tenen previst adreçar-se als principals ajuntaments –Palma, Calvià, Manacor, Inca, Llucmajor i Marratxí–. 

Podem vol que es declari l'estat d'emergència climàtica a les Balears

La secretària general de Podem a les Balears, Mae de la Concha, ha explicat aquest dissabte que la formació treballarà perquè es declari l'estat d'emergència climàtica a les Illes Balears a totes les institucions de les Illes on es governa.

El Consell Ciutadà Autonòmic va decidir divendres posar en marxa aquesta mesura, que De la Concha ha qualificat "de màxima urgència".

Podem vol que la lluita contra el canvi climàtic sigui "transversal a totes les conselleries" i ha convidat "totes les formacions polítiques" a sumar-s'hi. De la Concha ha subratllat que també impulsaran la declaració d'emergència climàtica als municipis. 

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF