Dones grans, cada cop més poder i visibilitat

Les dones de 60 anys en endavant reivindiquen i reclamen el seu protagonisme en la societat

Quan Susan Zirinsky va assumir el càrrec de presidenta de la cadena CBS, el març passat, es va convertir en la primera dona que exercia aquest càrrec. I també en la persona més gran que l’ocupava, 66 anys. El seu nomenament es va fer públic dies després que Nancy Pelosi, de 78 anys, fos reelegida líder demòcrata a la Cambra de Representants dels EUA i es convertís, així, en la dona electa més poderosa de la història del país. La notícia que Zirinsky assumiria la presidència de la CBS va arribar la mateixa nit que l’actriu Glenn Close, de 71 anys, guanyava quatre competidores més joves que ella i aconseguia el Globus d’Or com a millor actriu.

Sembla que les dones grans, després d’haver estat invisibilitzades durant anys, comencen a experimentar una sensació desconeguda: el poder. Als EUA actualment hi ha més dones de més de 50 anys que mai, segons dades del cens. Aquestes dones tenen més salut, treballen més anys i tenen més ingressos que les dones de les generacions precedents, i això està ajudant de manera incipient a augmentar la seva visibilitat i el seu reconeixement. “L’edat -no patiu-és un estat mental”, diu Zirinski. “Tinc tanta energia que el meu equip va haver d’intervenir un dia que vaig tastar un Red Bull”.

Homes poderosos

Els homes, en canvi, sempre han dirigit empreses fins ben entrats a la setantena i fins i tot a la vuitantena, i han mantingut el poder i el respecte. Però el moviment Me Too ha fet caure alguns d’aquests homes poderosos, des del presentador de televisió Charlie Rose fins a Les Moonves, que va ser acomiadat com a director general de la CBS després de múltiples acusacions d’abusos sexuals. Segons Susan Douglas, professora d’estudis de comunicació a la Universitat de Michigan, que està escrivint un llibre sobre el poder de les dones grans, “estem vivint una revolució demogràfica”, tant per la quantitat de dones que estan treballant amb 60 i 70 anys com per la percepció de la seva experiència i la seva vàlua, animada per l’onada del Me Too. “Ara les dones grans estan dient «Prou, encara tinc energia, encara tinc molt per oferir, i no em penso resignar a la invisibilitat»”, diu. “Aquestes dones estan reinventant el que significa ser una dona gran”.

El 2016 l’esperança de vida mitjana d’una dona als EUA era de 81,1 anys, a diferència dels 76,1 anys dels homes. Gairebé un terç de les dones d’entre 65 i 69 anys estan treballant, un 15% més que a finals dels anys 80, segons una anàlisi recent dels economistes de Harvard Claudia Goldin i Lawrence Katz. Un 18% de les dones d’entre 70 i 74 anys treballen, cosa que suposa un 8% més que a finals dels 80. I, curiosament, les que treballen fins a una edat més avançada són normalment dones amb educació i amb estalvis, mentre que les que no treballen acostumen a tenir més mala salut i menys estalvis i a dependre de les ajudes de l’estat.

Encara una excepció

“Us puc assegurar que no em va agradar gens quan vaig llegir al Times el titular que deia «Christinae Amanpour, de 60 anys»”, diu la mateixa Amanpour, que va substituir Charlie Rose al canal PBS l’any passat i que ja n’ha fet 61. “Però després vaig pensar: «No! Això està bé! Tinc 60 anys i comença un nou capítol de la meva vida»”, diu. Però, tot i la seva alegria, encara és estrany trobar dones de 60 anys liderant institucions o amb càrrecs de responsabilitat en empreses.

En el cinema, per exemple, un estudi del 2017 de la Universitat de Southern California va descobrir que només el 2,6% dels papers parlats en 25 films nominats a millor pel·lícula eren dones de més de 60, i tenien menys possibilitats de ser representades en càrrecs de poder. “Crec que la idea de qui pot liderar i qui no s’està revertint completament”, diu Katie Couric, veterana presentadora de notícies que enguany ha celebrat el seu 62è aniversari. “Quan veig dones com Glenn Close, que als Globus d’Or va fer un discurs molt emocionant després que se li reconegués tota la seva experiència i saviesa, o quan veig que han promocionat Susan Zirinsky, penso, vinga va, vull més dones així”. “La Z hauria hagut d’arribar aquest càrrec fa 10 anys”, diu Couric utilitzant el sobrenom amb què es coneix Zirinsky.

Hi ha una broma molt repetida sobre les dones d’una determinada edat. Diu que una dona gran pot entrar en una botiga de queviures i robar el que vulgui perquè ningú s’adonarà que hi és. I és que de les dones grans s’espera que “desapareguin d’escena”, tal com diu la professora Joan C. Williams, que considera que una vegada deixen enrere el seu moment d’esplendor sexual són gairebé invisibles. (Si creieu que aquesta idea està caducada penseu que l’autor francès Yann Moix ha dit recentment a Marie Claire que a les dones de més de 50 anys ni se les mira).

Mentre la vàlua dels homes sempre ha crescut amb els anys, la de les dones sovint decau. En el seu llibre The beauty bias, Deborah Rhode, professora de dret de Stanford, explica que mentre els cabells grisos i les arrugues donen un toc “distingit” als homes, a les dones les porta a la marginalització o al ridícul (en el cas que facin esforços per semblar més joves). No és una sorpresa, doncs, que segons un estudi de la revista Time els actors arribin al moment àlgid de la seva carrera als 46 anys, mentre que les actrius hi arriben als 30. (Tal com va dir l’actriu Helen Mirren arran d’un comentari que li van fer a l’actriu Maggie Gyllenhaal -li van dir que era massa gran per fer de companya d’un protagonista de 55 anys-, “James Bond està cada cop més de geriàtric i té cada cop parelles més joves. És molt avorrit”.) Un altre estudi, dut a terme per la revista Newsweek, apunta que el 84% dels mànagers de grans companyies diuen que un candidat “qualificat però visiblement gran” fa que alguns empleats dubtin de la seva vàlua, especialment si el candidat és una dona. “L’edatisme és un dels prejudicis encara actius a la nostra cultura i està molt relacionat amb el sexisme”, diu Susan Douglas. Però hi ha moltes dones grans a qui els agrada treballar, diuen els estudis demogràfics, una realitat que es va començar a experimentar fa unes dècades. “El que s’ha aconseguit ha sigut desenvolupar una generació de dones fortes”, diu la congressista Donna Shalala, que va arribar al càrrec un mes abans de fer 78 anys. “Hem tingut carreres professionals, hem tingut èxits i ara esteu veient el resultat de tot això. I ens sentim bé en la nostra pell i pertanyem a una germandat de dones”.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF