Un grup de docents reclamen una llei educativa que defensi el català i lluiti per la normalització lingüística

Exigeixen a la Conselleria d'Educació que faci canvis a la nova llei educativa per tal de "reforçar la garantia de l'ús normal i vehicular de la llengua catalana"

Un grup de docents ha elaborat un manifest en el qual reclama que la llei educativa de les Illes Balears respecti, defensi i lluiti pel progrés de la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu de les Illes Balears. L'STEI Intersindical també s'ha adherit a l'escrit dels docents.  

El manifest comença amb una clara declaració d'intencions i recordant a la Conselleria d'Educació el paper del català tant en el món educatiu com a la societat de les Illes: "La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d'identitat i de cohesió social més importants del nostre país".

A més, els docents remarquen que "des dels anys vuitanta l'educació, l'escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni". Per als professors, la nova llei educativa que proposa el Govern balear destrueix "la tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l'adquisició, estendre l'ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat".

L’avantprojecte de llei educativa reobre el debat de la llengua a l'escola

En el manifest, reclamen a la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca que faci canvis a la nova llei educativa per tal de "reforçar la garantia de l'ús normal i vehicular de la llengua catalana a l'educació". A més, han recordat que la llei educativa de les Illes Balears "ha de tenir caràcter progressiu i respectar l'esperit de l'actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears".

Els docents reclamen a Educació que "multipliqui els recursos per incentivar l'ús del català en tots els sectors i centres educatius" i estableixi mesures "perquè el català tingui més presència en tots els àmbits d'actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears". "La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50% de l'ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s'ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu", asseguren en el manifest.

A través del manifest, els docents demanen que la nova llei d'educació estableixi "els mecanismes eficients per mantenir i desenvolupar de manera progressiva l'ús del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge als centres educatius" i recorda que "la responsabilitat per aconseguir que el català sigui la llengua d'ús habitual és tant dels docents com de les institucions".

L'STEI Intersindical s'ha adherit al manifest dels dos professors de l'IES Sineu

La proposta de llei educativa balear desaprofita l'oportunitat de blindar el català

Aquest dilluns s'ha presentat aquest manifest i s'espera que durant la setmana els docents se sumin a aquesta iniciativa per reivindicar una nova llei educativa que defensi la llengua catalana com a llengua vehicular a l'educació balear.

Manifest docent de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears

La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d'identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l'educació, l'escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l'adquisició, estendre l'ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s'ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment. 

Davant la proposta d'Avantprojecte de llei d'educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l'àmbit docent manifestar els següents punts: 

- Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l'esperit de l'actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.

- La Conselleria d'Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l'educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.

- La Conselleria d'Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s'han d'establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s'apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.

- La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s'ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.

- Una futura llei d'educació hauria d'establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge al centres educatius. Únicament d'aquesta manera s'estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l'Estatut d'autonomia, l'aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d'oportunitats.

-  Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l'entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D'altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF