Societat 31/01/2019

Un camí al Parc Natural de Llevant enfronta el GOB i Medi Ambient

Els ecologistes diuen que consolida una via iniciada pel PP, però la Conselleria ho nega i afirma que és imprescindible per prevenir incendis

Kike Oñate
3 min
Discrepàncies entre el GOB i Medi Ambient per unes obres al Parc Natural de Llevant

PalmaEl GOB ha criticat aquest dijous les tasques que la Conselleria de Medi Ambient està duent a terme al Parc Natural de Llevant qualificant-les com la "consolidació i ampliació d'un camí iniciat pel PP", mentre que la Conselleria ho considera una "restauració i millora" de l'existent i imprescindible per prevenir incendis.

El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern, Miquel Mir Gual, ha explicat a l'ARA Balears que "no s'ha creat cap camí nou ni tampoc s'ha ampliat, en tot cas n'hem restaurat o millorat un d'existent" que, a més, estaria inclòs en el pla de prevenció d'incendis. Les tasques, assegura Mir, s'han duit a terme sota la supervisió de l'Ibanat i la Conselleria de Medi Ambient complint els criteris ambientals.

La motivació sorgeix arran de la torrentada del 9 d'octubre passat, atès que va afectar greument la xarxa de camins forestals d'Artà, dins i fora del parc. El director general recorda que aquest espai protegit és un dels més afectats pels incendis i l'erosió, de manera que "s'han de mantenir les infraestructures de gestió forestal, però també l'ús públic i la seguretat de les persones", afirma Mir.

Per la seva banda, el portaveu de l'àrea de Conservació i Biodiversitat de l'entitat ecologista, Toni Muñoz, considera que l'obra és "completament injustificable", perquè els aiguats no varen afectar les condicions d'aquest camí en concret, gràcies al seu estat natural i la protecció que oferia la vegetació. Tampoc el troba necessari i afirma que no té sentit convertir tiranys de muntanya en pistes forestals. "No tots els llocs inaccessibles de Tramuntana tenen dos accessos per arribar a un punt concret", recorda.

El portaveu assegura que l'impacte ambiental és prou gran per ser criticat, ja que a la part amb més pendent s'hauran de fer obres molt importants per condicionar el terreny. "Si la Conselleria ens garanteix que una vegada acabat el camí es tancarà amb una cadena i només s'utilitzarà en cas d'incendi, encara es pot entendre, però no ho faran", diu. I afegeix que "el temps ens donarà la raó, però el mal ja estarà fet".

Tot i això, fonts de Medi Ambient insisteixen que és una actuació "imprescindible", no per als refugis, sinó per a la prevenció d'incendis forestals i la gestió de l'espai natural. Tanmateix, "en aquests camins només hi transita personal de l'Administració", afegeixen.

El Col·legi d'Enginyers Forestals a les Illes Balears s'ha pronunciat al respecte a través del seu compte de Twitter, a favor de polítiques que afavoreixin la gestió activa.

El rerefons: l'accés als refugis

"Intuïm que hi ha una relació entre la construcció del camí i els refugis de la caseta dels Oguers i de l'Arenalet", explica Toni Muñoz. Es tracta de dues instal·lacions gestionades per l'Ibanat que gaudeixen d'una gran demanda d'ús públic. Segons l'ecologista, el seu èxit es fonamenta en bona part per oferir moltes comoditats, un servei de transport als equipatges i queviures als usuaris, diferenciant-los de la tipologia habitual de refugi en el qual l'usuari porta tot el que necessitarà durant la seva estada.

Des del GOB critiquen que són unes instal·lacions "poc sostenibles ambientalment" perquè l'accés per a la seva gestió (neteja, manteniment, transport de queviures dels visitants) implica cobrir en vehicle tot-terreny una distància de 9.200 metres de camí des del centre administratiu del parc natural. D'acord amb Muñoz, el nou camí és una mica més curt que l'existent i això els fa pensar que precisament la reducció d'aquesta distància, per facilitar la gestió dels refugis, és una de les motivacions principals per habilitar aquesta nova via d'accés.

Context històric

Segons els ecologistes, el 2005 la Conselleria dirigida per Jaume Font hi realitzà obres per tal d'ampliar un camí conegut com a l'Esquena Llarga, que fins aquell any era només un tirany. L'objectiu era habilitar el traçat per al trànsit de cotxes tot-terreny i implicava "la construcció d'un camí de tipologia diferent de la preexistent i que afectava una de les àrees més valuoses del Parc i teòricament amb els majors nivells de protecció", segons expliquen en un comunicat.

El camí només es va utilitzar parcialment, a la part més alta i plana, atès que en la baixada cap a les cases de l'Arenalet el traçat presenta punts amb molt de pendent. Aquest tram va sofrir processos erosius que el feien impracticable pels cotxes. Així, al llarg de la dècada s'ha "renaturalitzat", segons el GOB.

stats