Després de l’apagada: incertesa i manca d’informació

Restauradors, comerciants i particulars no saben on han de declarar les pèrdues

Toni Gomila és propietari d’un restaurant al Mercadal. Afirma que ha perdut en 58 hores 12.000 euros en gènere, a banda de la facturació de cada dia. Marc Ametller, propietari d’una cafeteria a Ciutadella, diu que ha perdut més de 5.000 euros en gènere i 2.300 en facturació. I aquests són només dos dels centenars de casos semblants. Les administracions públiques, el Consell Insular i el Govern balear, ja han anunciat ajudes per als negocis afectats. Però molts empresaris se senten sols davant l’adversitat.

Cansat d’incidències com aquestes, Ametller creu que “calen solucions immediates, no podem continuar així. A l’estiu estam acostumats a patir petits talls de subministrament però aquesta ocasió és un punt i a part”. Gomila denuncia manca d’informació: “No sabem qui ens ha d’ajudar, l’únic que tenc clar és que l’assegurança es farà càrrec de les despeses ocasionades per l’apagada”.

Restauradors, comerciants i fins i tot particulars no saben on anar a declarar les pèrdues. Esperança Ribas, propietària d’un comerç a Ferreries, va córrer cap al seu establiment just saber que l’electricitat acabava de tornar. “Aprofitaré per comprovar en quin estat està la botiga”. I és que, a part de la falta de subministrament elèctric, el temporal a Menorca ha deixat nombroses inundacions en plantes baixes i aparcaments subterranis.

Un tercer cas són els que han partit d’un municipi afectat (es Migjorn, es Mercadal, Ferreries i Ciutadella) a treballar a Maó. Se’n van amb inundacions als seus aparcaments i tornen sense llum i amb els bombers i Protecció Civil continuant les tasques d’extracció d’aigua.

El paper de la ràdio

Isabel Camps perdé el seu marit tot just fa tres mesos. Viu en una cèntrica casa del Mercadal, sola. Durant aquestes 58 hores sense llum ha recuperat un vell aparell que tenia a la cuina i que havia deixat de fer servir: la ràdio. Aquest mitjà de comunicació ha recuperat el seu valor en unes jornades en què la informació s’ha canalitzat sobretot a través de les emissores locals. Camps reconeix que s’ha sentit “molt sola” però que “gràcies a la ràdio, que m’ha fet companyia, he passat de la millor manera aquests més de dos dies sense llum”. “Tenc 85 anys i mai havia viscut una situació semblant”, afegeix.

En canvi, hi ha famílies que superen tota mena d’adversitats per trobar la part positiva. Aquest és el cas de Paula i Yeray, una parella que viu a Ciutadella i que, juntament amb la seva filla de 6 anys, ha viscut una experiència que els ha enfortit com a nucli familiar, “hem fet en aquestes hores més activitats en família que durant tot un any”, assenyala Yeray. Per la seva banda, Paula recorda que “no poder connectar-se a internet a través de mòbil o l’ordinador m’ha permès tornar a jugar al parxís, les cartes i el dòmino”.

“Des dels bombers hem viscut unes hores intenses, i veient les imatges del cap de fibló, tal vegada podríem estar satisfets perquè les conseqüències podien haver estat pitjors”, explica Joan Melià. Carmen Rodríguez, que fa feina al Centre de Salut del Canal Salat de Ciutadella, recorda que tot i que tenien un grup electrònic va fer un toc d’atenció a treballadors i usuaris: “tothom venia a carregar el telèfon o la tauleta, fins i tot he vist un raspall de dents elèctric carregant-se. Cal ser més responsables”. No són imatges aïllades perquè al Canal Salat també es visqueren escenes com aquestes, segons Rodríguez, “el dia de màxima incertesa teníem cinc usuaris amb ordinadors portàtils que treballaven des de la sala d’espera del Centre de Salut”.

Cobertura de l’assegurança

Després de l’apagada toca investigar si les despeses les cobreix l’assegurança. Els dies posteriors al restabliment del subministrament elèctric arriben marcats pel col·lapse. Els telèfons d’oficines d’entitats bancàries, asseguradores i despatxos d’advocats no paren de comunicar. La majoria de ciutadans s’han vist obligats a llençar el menjar que tenien als frigorífics i congeladors.

L’apagada també ha afectat els polítics, i els polítics, els representants més propers als ciutadans, han notat a la seva pell el ressentiment de la gent. Lluís Arjona, regidor de l’Ajuntament del Mercadal admet que “molts han descarregat el seu nerviosisme sobre els regidors de poble. No hi tenim res a veure però hem estat punts d’informació per a la població”. Arjona, com altres càrrecs públics, ha rebut insults, “m’han dit que era un xoriç, com la resta de polítics”. El batle de Ferreries, Josep Carreres, va patir un intent d’agressió per part d’un veí del poble que l’acusava de tracte de favor en la instal·lació de grups electrògens. Tot plegat deixa una Menorca que, malgrat tot, ha sabut mantenir la tranquil·litat i paciència. Potser és el costum de viure entre ensurts energètics o tal vegada el tarannà de la societat. Certament, els menorquins passen pàgina d’un capítol que no oblidaran.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF