UNA PETJADA ECOLÒGICA QUE NO ATURA DE CRÉIXER

L’aeroport de Palma supera els límits de renou establerts per llei

Així ho demostren estudis acreditats que fan desconfiar de les dades positives facilitades per AENA

La densitat de població de les Illes Balears, tenint en compte només els residents, és d’aproximadament 225 habitants per quilòmetre quadrat. Però en els darrers anys, aquesta xifra, que ja ens situa dins la meitat alta de la taula a escala mundial, s’ha arribat a incrementar de manera estable fins prop dels 600 h/km2 durant els mesos d’estiu. Això vol dir que entre el juny i el setembre arribam a tenir a l’Arxipèlag dades mitjanes semblants a les de països com l’Índia o la Xina. A partir d’aquí, la relació és clara: com més gent hi ha, més augmenta el nivell sonor a l’ambient. Si, a més, tenim en compte que el motiu de l’augment de població és l’activitat turística, els punts en què observam més clarament la pujada del nivell de renou són els transports i les activitats de lleure.

Multiplicat per 5 o per 6

Les zones properes a les vies de circulació que són concorregudes durant tot l’any noten una lleugera remuntada. Però el canvi vertaderament remarcable es nota en aquelles zones turístiques madures en què passam d’un trànsit nul o lleuger a un trànsit intens. Perquè ens en facem una idea: cada increment de tres decibels en un so significa que aquell so ha duplicat la seva intensitat. Una zona de trànsit nul o lleuger es troba al voltant dels 50 dB, i en algunes d’aquestes zones s’arriben a registrar durant els mesos de juliol i agost valors de fins a 65 o 70 dB, és a dir, el nivell de renou es multiplica per 5 o per 6. A Menorca, es poden encabir dins aquesta classificació les àrees turístiques dels voltants de Ciutadella i Maó. A les Pitiüses, en formarien part pràcticament totes les vies de Formentera, i els accessos a Vila, a Sant Antoni de Portmany i a Santa Eulària del Riu. Pel que fa a Mallorca, els augments d’aquest tipus es noten de manera especial a les zones turístiques de Calvià i Llucmajor a la badia de Palma; al Port d’Alcúdia, la platja de Muro i Can Picafort a la badia d’Alcúdia, i en menor intensitat també a les costes de Llevant i el Port de Pollença.

Als aeroports de les Illes Balears, respecte de l’hivern, l’activitat s’arriba a multiplicar per cinc els mesos de juliol i agost. Arriben i se’n van més avions, de manera més contínua, i això té com a efecte immediat que el renou, durant els mesos d’estiu, en comptes de ser intermitent, esdevé constant. Però, a més, les naus que passen pels nostres aeroports tenen més capacitat de càrrega i, per tant, uns motors més potents, la qual cosa tendeix a incrementar també el nivell de renou.

Sospites

Si ens centram en l’aeroport més transitat, el de Son Sant Joan, veim que AENA posa en coneixement públic les xifres dels seus sensors de renou a través de la seva web, en un servei que ofereix les dades actualitzades cada segon, però amb mitja hora de retard respecte de l’hora real. Dels vuit sensors que té col·locats l’agència aeroportuària entre les pistes, Casa Blanca, Sant Jordi, Can Pastilla i el Coll d’en Rabassa, n’hi ha dos que aixequen les sospites d’experts i veïns: son els ubicats als terrats de l’hospital Sant Joan de Déu i l’hotel Alexandra. Segons Avalua, empresa acreditada per ENAC, el renou produït per la maquinària que hi ha als terrats d’aquests dos edificis per necessitat de les activitats que s’hi duen a terme distorsiona greument les dades que es recullen sobre l’aeroport.

El límit de renou permès per llei per a infraestructures aeroportuàries sobre zones residencials és de 85 dB i de 80 dB sobre equipaments sanitaris. Però les dades d’Avalua obtingudes en una àrea que queda fora de la servitud acústica deixen tres conclusions: La primera és que hi ha dos pics que superen els límits establerts per la llei. La segona és que hi podem distingir una bona franja del dia en què el nivell de renou s’estabilitza als 60 dB, la qual cosa vol dir que l’àrea de servitud acústica, és a dir, la que requereix compensacions per part d’AENA per pal·liar els efectes dels alts nivells de so, hauria de ser més extensa que no és actualment. I la tercera és que la recollida d’aquestes dades en una àrea fora de la de servitud actual posen en entredit la credibilitat de les dades facilitades pels sensors de l’agència aeroportuària.

Denúncies

L’altre punt conflictiu el trobam allà on es concentren terrasses i locals d’oci nocturn. Com a dades rellevants, sobresurten les més de 50 denúncies registrades d’ençà que ha començat l’estiu a Santa Ponça i Magaluf, la vintena de multes que arriba a interposar la Policia Local de Llucmajor per renous, alcohol i escàndols a l’Arenal en un sol cap de setmana o les irregularitats, que poden tenir com a conseqüència molèsties per renous, trobades al 50% de les inspeccions que ha fet la Policia Local de Palma en negocis de restauració i oci nocturn. En aquest sentit, dins el darrer any han estat molts els ajuntaments balears que han estat dotats amb noves ordenances municipals per combatre les infraccions derivades de renou.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF