Descobert el sistema planetari compacte més pròxim al Sistema Solar

Es tracta de dues superterres i un possible tercer planeta al voltant d'una estrella vermella

Una investigació publicada a la revista Science ha revelat el descobriment de dues superterres i un possible tercer planeta al voltant d'una estrella veïna, que formen el sistema planetari compacte més pròxim que es coneix. A només 11,8 anys llum de distància, Gliese 887 és la dècima estrella més a prop del Sol, té la meitat de massa que l'astre i és la nana vermella (el tipus d'estrella més freqüent a la Via Làctia) més brillant que es pot veure des de la Terra, tot i que no a simple vista. Té una temperatura de 3.400 graus, uns 2.100 menys que el Sol. 

Els planetes que s'han descobert, i que s'han anomenat GJ887b i GJ887c, són superterres, és a dir, tenen una massa superior al nostre planeta però menys que Urà o Neptú. Tots dos giren al voltant de la seva estrella, a una distància inferior que la zona d'habitabilitat o regió on seria possible l'existència d'aigua líquida en superfície. 

"Hem trobat dues superterres, o planetes més massius que la Terra, al voltant del GJ887", indica Eloi Rodríguez, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia que ha participat en la troballa. Segons explica, també s'han trobat indicis de l'existència d'una tercera superterra, que, si es confirma, es trobaria dins de la zona d'habitabilitat. 

El GJ887 es converteix, així, en un dels sistemes multiplanetaris més pròxims coneguts. N'hi ha d'altres que encara estan més a prop, com ara Pròxima Centauri i Wolf359, situats a 4,2 i 7,9 anys llum de distància i amb dos planetes detectats en cadascun d'ells. El més sorprenent de la troballa és que el GJ887 és el més compacte, perquè dos planetes giren al voltant de l'estrella cada 9,3 i 21,8 dies, i el tercer candidat cada 51 dies. Això significa, per exemple, que van molt més ràpid que l'òrbita de Mercuri al voltant del Sol. 

"Sabem que aquest tipus de sistemes planetaris són bastant comuns en altres estrelles, entre un 15% i un 30% de les estrelles de tipus solar, però mai no n'havíem trobat cap tant pròxima al Sol", ha afirmat a Efe Guillem Anglada-Escudé, de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), que ha participat en la investigació. De fet, les temperatures d'entre 200 i 700 graus podrien ser massa elevades per tenir aigua líquida a la seva superfície. 

¿Això pot dificultar trobar-hi vida? En realitat, no. I això que les estrelles nanes vermelles mostren una característica que podria dificultar la presència de vida als planetes que les envolten: es tracta d'estrelles que mostren una activitat superficial molt superior que les de tipus solar. Ara bé, el GJ887 pot resultar especialment interessant, ja que a diferència de Pròxima Centauri i Wolf359, que presenten una gran activitat magnètica, sembla que és una estrella molt tranquil·la. "No hem detectat fulguracions. Fins i tot la detecció fotomètrica d'activitat magnètica superficial és molt dèbil, cosa que fa que aquest sistema planetari sigui un candidat molt interessant per investigar l'existència de planetes rocosos susceptibles d'albergar vida", ha dit Rodríguez. 

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF