Denuncien que el pla a deu anys del port de Palma no preveu la moratòria de creuers

La Plataforma contra els Megacreuers ha criticat la gestió de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears

La Plataforma contra els Megacreuers ha denunciat que ni l'acta de la darrera reunió del consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ni l'esborrany del pla estratègic a deu anys vista inclouen la moratòria de l'arribada de creuers al port de Palma.

L'Autoritat Portuària accepta la moratòria de creuers a Palma fins al 2022

"No sé si algú ens està prenent el pèl o pensa que som ximples", ha assegurat en una roda de premsa Jaume Garau, de Palma XXI, una de les 40 entitats que formen part de la plataforma, sobre el fet que l'acta de l'última reunió de la APB "no preveu la moratòria que teòricament s'ha aprovat".

Aquesta moratòria, sol·licitada per la plataforma des de fa dos anys i que el Govern balear va concretar demanant que no es confirmi cap atracada de creuers a Palma a partir del 2022, tampoc figura en la planificació estratègica per als ports de les Illes publicada per l'APB per rebre aportacions. "Ningú ens ha assegurat encara que això serà així", ha insistit Garau, qui ha criticat que el pla estratègic preveu que continuïn augmentant els creueristes "fins a dos milions més en uns cinc anys".

La Plataforma contra els Megacreuers registrarà aquest dilluns les seves aportacions a aquest pla estratègic, del qual denuncien que només s'ha fet pública la meitat, començant per reclamar que es constitueixi una comissió tècnica d'experts per a l'avaluació de l'impacte "social, econòmic i mediambiental" dels creuers, "que hauria de posar-se en marxa ara per fer un diagnòstic de la capacitat de càrrega del port de Palma", ha reclamat Garau.

La reivindicació de la plataforma és que es limiti l'arribada de creuers a un vaixell diari o 4.000 creueristes com a màxim, però Garau ha dit sobre aquest límit que "algú ha de dir si és correcte o no". "Per això demanam una comissió d'experts independent, en la qual volem estar, i que en el termini d'un any aquest treball estigui fet, amb dades completes", ha demanat Garau.

Des de la plataforma proposen que per mesurar els impactes s'apliqui el sistema DECA (de les inicials en anglès Domestic Emission Control Area), que utilitzen altres ports europeus, amb mesures concretes i avaluables de control d'emissions d'acord amb la legislació internacional, i que cada port sigui proactiu a definir el nombre de vaixells que pot acollir. A més, també reclamen que els ingressos de l'APB no es destinin a inversions que promoguin el creixement, sinó a establir un control d'emissions i de qualitat homologat internacionalment, posar instal·lacions elèctriques perquè els vaixells petits puguin carregar quan estiguin amarrats i fer més accessible el port a la ciutadania.

Sobre la moratòria des del 2022, demanen que sigui la Conselleria de Medi Ambient del Govern la que "controli tots els dispositius que existeixen per poder avaluar si els vaixells, sobretot els megacreuers, compleixen els estàndards que diuen que compleixen".

La plataforma reclama també que les entitats ciutadanes tinguin representació en algun òrgan de l'APB, perquè "no passi com ara, que diuen que aproven una moratòria i l'acta no ho recull". "Si fóssim allà no passaria i les coses funcionarien d'una altra manera", ha reivindicat Garau, que demana poder intervenir en el debat de les subvencions al transport marítim i de les inspeccions mediambientals.

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, ha denunciat la impossibilitat d'establir una capacitat de càrrega màxima en els ports quan existeix una "opacitat total en dades de contaminació", després de dos anys reclamant-los. En la roda de premsa, la portaveu també ha criticat que la planificació de l'APB "en cap moment esmenta l'emergència climàtica", declarada pel Govern balear, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament, quan "un pla estratègic hauria de tenir la qüestió de l'emergència climàtica com a punt d'inflexió". Mariano Reaño, d'Amics de la Terra, ha reclamat dades de contaminació, explotació dels recursos hídrics i fins i tot danys dels fums sobre els monuments, com els que ha obtingut Venècia. 

Per la seva banda, Manel Domènech, de Ciutat per a qui l'habita, creu que l'APB ha de reorientar les seves inversions: "No podem créixer indefinidament, hem de començar la contenció cap al decreixement o ens enfonsarem com a poble i com a societat". Reaño ha recordat sobre aquest tema que els tribunals britànics han tombat la tercera pista de l'aeroport de Londres, mitjançant una sentència que la plataforma està estudiant.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF