Del somni modernitzador al malson de la Guerra Civil (part 1)
Palma va viure un primer terç de segle XX apassionant
PalmaPalma va viure un primer terç de segle XX apassionant. L’energia creativa es va desenvolupar de manera contínua en múltiples activitats que van convertir la ciutat en una de les més modernes d’Europa en comparació amb altres de dimensions semblants. Malauradament, tot va acabar malament. En un context europeu cada vegada més bel·licós, l’Espanya dels dos bàndols va acabar enfrontant-se en una guerra que va arrossegar tothom i de la qual Palma no va sortir indemne.
La darrera part del segle XIX va servir per posar els fonaments del projecte liberal per modernitzar la ciutat a través d’un nou urbanisme que ajudàs a fer créixer la indústria i iniciar l’activitat turística. Tot i la crisi colonial del 98, la recuperació econòmica va ser relativament ràpida i no va comprometre les aspiracions a la modernització de la ciutat.
Per a moltes ciutats espanyoles i europees, l’eliminació de les muralles suposà el debut del seu desenvolupament urbanístic, econòmic i social. Cal recordar que la modernització de les grans ciutats, com Barcelona, Madrid, París o Viena, s’havia iniciat a mitjan segle XIX o fins i tot abans; en canvi, capitals més petites amb centres històrics emmurallats com Lleó, Pamplona, Cadis o Palma anaven més endarrerides.
Pel que fa a la demografia, el 1900 la població del municipi de Palma arribava a les 65.000 persones, mentre que el 1936 ja eren devers 100.000. La capital continuava amb la tendència, iniciada el segle XIX, d’absorbir el flux migratori interior. Així doncs, si el 1900 la ciutat acollia el 25% de la població de l’illa, el 1936 arribava al 35%. Per altra banda, a principi del segle XX, la gran majoria dels habitants del municipi de Palma vivia a la ciutat històrica “dins murades”.
La construcció de la muralla de Palma havia estat lenta i havia afectat moltes generacions, amb el conseqüent esforç en inversió pública. Al seu torn, també ho va ser tant la seva demolició com les posteriors actuacions de rehabilitació de les muralles conservades, especialment al front marítim de la ciutat, les quals s’han allargat fins al segle XXI. A més de l’enderrocament de les muralles, els ciutadans de Palma van impulsar moltes altres iniciatives, algunes molt lentes i costoses com les de l’Eixample i d’altres molt més ràpides, com fou la del passeig de Sagrera, que gairebé es va fer en un dia.
Podem dir que durant el primer terç del segle XX, Palma va ser una ciutat en obres. Gràcies a les fotografies de l’època, constatam la quantitat d’obres que es van fer a la ciutat, entre les quals destaquen els nombrosos edificis de Gaspar Bennàssar, Lluís Domènech i Montaner, Jaume Alenyar, Francesc Roca o Guillem Reynés, així com les reformes de la catedral dirigides per Antoni Gaudi, gràcies a la iniciativa i l’embranzida del bisbe Campins.
L’activitat privada impulsada per homes de negocis com Alzamora, Sureda, Palmer, Tous, Pensabene, Casasayas, Corbella i tants d’altres va ser molt intensa. També el sector públic va manifestar una important activitat com el sanejament del clavegueram i la conducció d’aigües, el transport públic, la millora dels habitatges, la millora de les carreteres amb els pobles de l’illa, l’ampliació del port, la creació d’escoles i centres de salut, etc.
Aquesta obra física anava acompanyada d’altres activitats polítiques i socials com el foment de la laïcitat, la incorporació de la dona a la vida social, laboral i política, la modernització la vida cultural, l’impuls de l’associacionisme i el regionalisme polític amb la conseqüent voluntat de descentralitzar el poder...
En el món de l’economia i el treball, el procés d’industrialització va crear noves relacions laborals i noves situacions de conflicte social que impregnaren la vida ciutadana de Palma i de moltes altres ciutats europees. L’oligarquia observava amb creixent preocupació com un moviment obrer cada vegada més fort i reivindicatiu reclamava la seva quota de participació i de poder, deixant molt clar que no acceptaria quedar fora dels beneficis del procés modernitzador.
