Rosalía Roquero Vallejo: “En el confinament ha augmentat la gravetat del maltractament”

La coordinadora del Servei de suport extern d’emergència del Consell de Mallorca explica com ha afectat el confinament les situacions de maltractament i com és l’acompanyament que ofereixen

Rosalía Roquero Vallejo és psicòloga i coordinadora del Servei de suport extern d’emergències a la violència masclista, una unitat que el Consell de Mallorca ha creat durant el confinament davant la necessitat d’ampliar els llocs d’acollida de dones que han patit maltractament i els seus fills. Està format per un equip multidisciplinari format per una psicòloga, una treballadora social, una educadora social i tres auxiliars. En aquesta entrevista, Roquero Vallejo explica com ha afectat el confinament les situacions de maltractament i com és l’acompanyament que ofereixen.

Heu notat un agument de dones que hi acudeixen al llarg del confinament?

En el confinament va ser un goteig constant, però ha estat després que hem notat l’augment fort. Crec que perquè durant el confinament hi havia molta por de la pandèmia i del que ens era desconegut. També ha passat que durant el tancament hi ha hagut moltes sortides de la llar sense denúncia, dones que venien en una fase més contemplativa, de vegades perquè algun veí havia telefonat a la policia. Quatre d’elles varen denunciar l’agressor dins el nostre servei.

Quantes persones heu atès en aquests mesos?

28 dones i 23 menors. D’aquestes, cinc no havien denunciat i tres no tenien ordre de protecció perquè no hi havia suficients proves per demostrar que s’havia comès el delicte. Normalment, quan passa això, és versió contra versió i si no hi ha informe de lesions, és complicat.

Creis que el confinament ha generat més situacions de maltractament?

Ha augmentat la gravetat del maltractament, no tant el nombre de casos. S’ha fet més dur quant a violència. També hem de tenir en compte que una de les armes de l’home que exerceix el maltractament és justificar-lo, i la situació social que vivim encara els serveix per fer-ho més.

Les dones, sent les víctimes, haurien de ser les que se’n vagin de casa seva? No haurien de tenir el dret a conservar el seu entorn?

Allò que passa és que els homes són els que solen treballar i el lloguer sol anar a nom d’ells; això dificulta molt que les dones hi quedin i tinguin la capacitat econòmica per mantenir el lloc. Han de trobar una feina, demostrar que són solvents i no és fàcil, i encara menys ara. Hi ha l’ajut per a la dona víctima de violència de gènere, però és molt simbòlica. La meva opinió és que s’hauria de posar el focus en els menors, que en són les víctimes reals i no haurien d’abandonar l’habitatge. S’hauria de decidir qui és el progenitor que genera més protecció i mirar com podem ajudar-lo.

Quines seqüeles tenen els maltractaments en els infants? És possible que els infants repeteixin models?

Són problemes en el desenvolupament, símptomes de depressió, d’estrès posttraumàtic... Pot passar o no, però és més probable que hi hagi imitació de patrons si s’ha viscut aquesta situació de violència. No només això, sinó que veuen un model de parella equivocat i interioritzen la violència com una manera de resoldre conflictes.

Hi ha un perfil de dona que us trobeu amb més freqüència?

No. La varietat de dones és enorme, però aquelles que tenen més poder adquisitiu van a l’atenció privada i no se les compta com a víctimes de violència. Solen acudir als serveis públics dones sense recursos. Durant aquests mesos, n’hem ateses des de 20 anys fins a d’altres de més de 60.

És més fàcil reconduir la conducta dels al·lots joves?

El canvi, en homes i dones, és més fàcil que es generi en etapes primerenques de la vida. Sempre és més fàcil treballar amb edats adolescents que en persones adultes, no només per l’edat, sinó també per la cultura que les envolta.

Les Illes Balears apareixen líders en violència masclista. Com interpretau aquesta dada?

A mi aquestes xifres, sostingudes en el temps, em fan demanar-me per què hi ha tant home maltractador aquí. És una pregunta que costa, però que hem de formular. És veritat també que hi ha molta població a les Illes i un alt nivell de consciència, que s’està aconseguint amb molta feina. Però encara és insuficient: els resultats són a la vista.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF