Daniel: “Vull tenir papers, trobar una feina enfora d’això i deixar-ho del tot”
El jove exerceix la prostitució fa 27 anys i ara la compagina fent de cuiner
PalmaTé 44 anys i fa més de la meitat de la vida que es dedica a la prostitució. Daniel Campás [acordam amb ell dir-li així] fa prop de mig any que resideix a Mallorca, on es dedica a la prostitució des que va arribar i va ser introduït per un amic en el circuit. Tot i així, assegura que ja exercia la prostitució al seu país d’origen, Colòmbia, des dels 17 anys, encara que ho va deixar temporalment després de cursar estudis de cuina, perquè va començar a fer feina en un restaurant. El 2016 se’n va anar a Xile a cercar feina de cuiner, però en veure que no en trobava, perquè no tenia regularitzada la seva situació al país, va tornar a dedicar-se a la prostitució a Santiago, la capital. L’octubre del 2017 tornà a Colòmbia i dos mesos després desembarcà a Mallorca.
Confessa que començar a exercir a Palma “no va ser fàcil” i que se’n va “penedir un poc”: “Volia sortir d’això, la veritat”, perquè “al principi és complicat arribar a un lloc nou, conèixer com és el tipus de client que t’hi trobaràs i com pot reaccionar”. Parlant de com es viu la situació de la prostitució a la capital balear, assegura que, malgrat haver-hi clients locals, “la majoria són de fora” i “de totes les edats”. I afegeix que “és impossible saber quantes persones es troben en situació de prostitució a Palma perquè “no totes acudeixen a serveis d’atenció”, com ho fa ell.
Necessitat o amor als doblers
Daniel reflexiona cada frase que pronuncia. S’atura un moment de parlar i en un to confident afirma: “Un comença a fer feina en això i et puc dir que en el fons la majoria dels que s’hi dediquen ho fan per amor als doblers”. Allò que passa, afegeix, “és que quan et trobes indocumentat en un país estranger és molt dur”. En aquest instant, i en un to -si cal- encara més confidencial, diu: “Et diré una cosa: he trobat una feina de quatre hores com a cuiner en un restaurant; la resta del temps continuu aquí”. En aquest moment, el seu rostre i la seva veu s’omplen d’expectatives i declara: “Sempre vaig dir que si trobava un bon lloc de feina deixaria aquesta vida, perquè en realitat no m’agrada, és una necessitat”. “Jo ara no tenc mare, però sí que tenc germans, nebots, i vull ajudar-los, i això em permet fer-ho”.
Detalla, el jove, que tant ell com els seus companys de pis són contactats a través de portals d’internet, a la majoria dels quals t’has de subscriure per 10 euros setmanals, i que són ells mateixos els qui estableixen les tarifes. Fa referència a les seves companyes o amigues, “les al·lotes” que “fan feina al carrer” i poden cobrar “entre 20 i 25 euros l’hora”, tot i que “són més vulnerables a agressions perquè fan feina al carrer”. En el seu cas, comparteix pis amb set joves, cap espanyol i cap en situació regular. Afirma no conèixer ningú a Palma en situació d’estar explotat sexualment”, si bé considera que les companyes asiàtiques, “la majoria sí que ho estan”.
Critica que molts dels clients “fumin molt” i que “els hagis d’exigir unes mínimes condicions d’higiene”. “Som molt primmirat amb això”, assegura, i afegeix que amb l’ajuda de Metges del Món “he après molt” i m’acab de fer “totes les anàlisis i estic totalment net”. I continua parlant del seu dia a dia: “A Palma , al contrari que a Colòmbia, és més senzill que t’acceptin com a persona gai”, però el client d’aquí “és més exigent” i sovint “et demana que consumeixis drogues”, un fet al qual pràcticament tots els seus companys sucumbeixen, mentre que ell és “una excepció”. Assegura que s’ha mantingut ferm en la seva decisió de no consumir-ne per “una promesa” que va fer a la seva mare mentre vivia, malgrat que ni ella ni ningú de la seva família han sabut mai a què es dedicava. Assegura no haver viscut cap situació límit que hagi posat en perill la seva integritat, “perquè els que venen tenen molt a perdre i eviten els escàndols, ja que la majoria són homes casats que tenen les seves llars”. També trenca el mite sobre el fet que la majoria de persones en situació de prostitució són dones: “Potser se les veu més a elles perquè la majoria exerceixen al carrer, i nosaltres en pisos, però aquí “hi ha moltíssima prostitució masculina”.
Quan arregli la documentació, “podré trobar una feina jornada sencera. Les quatre hores al restaurant em fan sentir bé, perquè em serveixen per fugir una estona d’un món que vull deixar”.
