David Heinemeier: "Hi ha una bombolla de 'start-ups' jugant a la loteria del bilió de dòlars"

Ets un model d'emprenedor d'èxit, 37signals factura milions de dòlars, i a la vegada ets crític amb el discurs sobre les start-ups .

Les noves maneres de fer les coses són molt prometedores, però a la vegada és fàcil que t'atrapin tant que oblidis les lliçons del passat. Quan tens un negoci el que has de fer és fer diners. La meva companyia va néixer durant la caiguda de les puntcom, no durant el boom. Hem travessat l'última gran recessió, la nostra mentalitat està a mig camí entre les noves tendències i el negoci tradicional. Podem treballar a distància, tenir equips petits, no necessitar gaires diners... i a la vegada tenim present que hem de vendre un producte rendible i tenir clients.

Dius: "Comença un nou negoci, no una nova start-up ".

Quan algú crea una start-up sovint el que vol és aconseguir molts usuaris i molta activitat. Això potser es pot convertir en negoci algun dia, però probablement no ho farà. Si, en canvi, et centres a pensar que has de vendre un producte, que ha de donar beneficis i que has d'aconseguir clients que estiguin disposats a pagar, vas amb una altra mentalitat.

Per què passa?

Hi ha una bombolla de start-ups , és un joc de trilers. La gent veu que a un petitíssim percentatge de les start-ups els toca la loteria, les compren per un bilió de dòlars, com en el cas d'Instagram, i això provoca una febre de l'or, del tipus: "Oh, vinga, creem la pròxima start-up d'un bilió de dòlars". I t'oblides que n'hi haurà milers que no aconseguiran res, perquè en cap moment s'han centrat a fer negoci, només a guanyar la loteria.

Al teu bestseller Rework dius que el consumidor demana velocitat, simplicitat, facilitat d'ús i claredat.

Amb el programari és fàcil crear coses complicades, pots anar-hi afegint més i més funcions. Et penses que això és el que demana la gent, però la majoria de persones volen coses senzilles que funcionin i donin pocs problemes, solucions simples. Fem servir el correu per tot: coordinar projectes, parlar amb els clients... El correu electrònic és una cosa simple, és una carta que envies electrònicament, i ha estat una de les grans revolucions d'internet, per la seva senzillesa. Així que amb el nostre programari intentem simplement ser una mica millors que l'e-mail.

Dissenyeu el que necessiteu com a usuaris.

És difícil fer coses bones per als altres. Si no entens què necessiten, si has de preguntar-los què volen, necessitaràs més temps, més gent i el projecte no t'apassionarà. Si penses per a gent normal com tu, hi haurà molta gent que necessitarà exactament les mateixes coses. I aquí hi tens un gran mercat.

Et manifestes en contra dels workaholics .

Absolutament. El nou món no és lineal. Que dediquis 100 hores a una cosa no vol dir que després obtinguis 100. Pots dedicar-hi 50 hores i obtenir 10.000, o dedicar-hi 10.000 hores i obtenir 50. Aquesta és una concepció aferrada al món industrial, i ja no és vàlida. Rebutjo la idea que has de treballar 100 hores. A 37signals tenim moltes vacances i a l'estiu tots els treballadors tenen els divendres lliures. Intentem tenir aficions al marge de la feina. He escrit llibres, m'agrada córrer en curses de cotxes. La gent de 37signals són més que la seva feina, això els fa més complets.

Quin percentatge de sort hi ha en el teu èxit?

No crec en la sort. Les circumstàncies poden ser favorables i et poden ajudar, però la sort és una excusa que utilitza la gent que té èxit per fer que la gent que no en té se senti millor amb ella mateixa. Afirmant que el meu èxit no té res a veure amb el que jo he fet o ideat, és només sort, els estic dient: "Tu no tens èxit només perquè no tens sort". I això és simplificar les coses. La gent que creu en la sort no s'esforça a ser millor.

Al llibre dius: "Oblideu-vos de l'educació formal".

Si vols ser doctor o especialista en coets, necessites una educació formal. A l'hora de crear productes, programaris o serveis, no. Empresaris d'èxit com Steve Jobs i Bill Gates van deixar la universitat. Quan nosaltres contractem gent nova, no mirem quina educació han tingut, sinó què han fet. L'educació és un mitjà per a un fi, no el fi. El propòsit és arribar a ser bo en alguna cosa. Si ho has après per tu mateix, quin problema hi ha? Jo vaig aprendre a programar sol, fora de l'educació formal. Anar a una escola de negocis és una bona manera d'arribar a ser mànager a Procter&Gamble. Però no és necessari per saber començar un negoci des de zero amb 3 persones.

Parla'm del nou llibre que treus al novembre, Remote: office not required , sobre treballar des de casa.

El programari de 37signals es va crear a distància. Jo des de Copenhaguen, i Jason Fried des de Chicago. Teníem 7 zones horàries entre nosaltres, i tot i això vam construir un negoci junts. Vam dissenyar Basecamp i jo vaig dissenyar Ruby on Rails. Teníem accés a un gran talent. Si fixes el negoci a Barcelona, per exemple, només pots contractar gent que viu al voltant. Tens un territori de talent limitat. No trobaràs els millors. Nosaltres només tenim 37 persones, que són d'arreu dels Estats Units, del Regne Unit, el Canadà, Alemanya... on trobem els millors. Si prens consciència que estàs competint contra la resta del món, ja no n'hi ha prou a ser el millor simplement a Barcelona. No pots quedar-te en la teva petita bombolla i contractar només gent del teu voltant. Treballar a distància dóna accés al millor talent i permet que el talent visqui de la millor manera possible.

Per això vius a Marbella a l'hivern?

No seria feliç si hagués de viure a Chicago tot l'any durant la resta de la meva vida. Hi fa massa fred. Puc viure a Marbella 4 mesos i gaudir del bon temps i del bon menjar. Abans l'única manera de gaudir de llocs bonics era retirar-se. De fet, la majoria dels meus veïns a Marbella estan retirats, i això està canviant. Ara pots anar a un lloc guai per viure-hi i no has de buscar feina allà, només et cal ordinador i internet.

Com vas anar a parar a Marbella?

Hi vaig anar per a un esdeveniment al novembre i el sol brillava, el clima era càlid, el menjar era fantàstic i la gent molt maca. Era un lloc genial per estar-s'hi!

On t'arrisques més, a la feina o a les curses de cotxes?

No m'agrada arriscar-me en cap de les dues, en res. En tot el que faig intento minimitzar els riscos. Quan començo un negoci no agafo gaires diners de la gent, intento fer-ho amb els meus propis recursos, i intento que doni beneficis així que sigui possible. Amb les curses igual. Intento córrer amb el cotxe més segur que trobi i el millor equip. És un mite que els emprenedors hagin d'arriscar tant. Abans era així, perquè havies d'aconseguir molts diners, convèncer molta gent, i si fallaves, era el teu fracàs. Ara és més fàcil provar coses i si falla, perquè la majoria de negocis ho fan, ja no t'arruïnes per a la resta de la teva vida.

Assegures que la gent troba massa excuses.

Fracasso per l'economia, perquè no tinc contactes, perquè no tinc diners. Com dient, no és culpa meva. I sí, és culpa nostra, són dinosaures aquestes excuses. Ara et pots adreçar a un gran mercat, al món sencer, amb pocs diners, dedicant temps, i el temps el té la gent que no té feina.

¿Tens algun consell per al futur del periodisme? ¿El negoci se'l queda més la tecnologia que els creadors de continguts?

És complicat. El que trobo interessant ara mateix del periodisme és el fet que abans els diaris eren el més important, i ara sembla que el periodisme individual guanya força. He estat seguint Glenn Greenwald, per exemple, amb totes les revelacions sobre la NSA. Ara ja no es necessita un diari per arribar a una audiència. T'has de convertir en excepcionalment bo en alguna cosa.

Què penses de Snowden?

Snowden és un heroi. A internet estan passant coses genials, però també té la seva part fosca. Els governs d'arreu del món poden saber tot el que fem i espiar-nos, i crec que és genial tenir gent com l'Snowden que planta cara al sistema i mostra al país més gran del món que només cal un home per aixecar-se davant la màquina espia i aconseguir l'atenció del món.

¿El món canviarà més en els pròxims deu anys del que ho ha fet en els deu anteriors?

Hi ha una frase de l'escriptor William Gibson que diu: "El futur ja és aquí, però no està ben distribuït". Jo sento que ja visc al futur. Hi ha molta gent que seguirà l'exemple que nosaltres estem intentant configurar: que pots treballar d'una manera diferent. I per això vam escriure Rework i per això he escrit Remot , per dir a la gent que el futur ja és aquí, que hi estàs convidat però hi has d'entrar per tu mateix.

On seràs d'aquí deu anys?

Ni idea. No m'agrada fer d'endevinador.

Creixeràs molt empresarialment?

Sóc prou ric i prou feliç. Si puc seguir com ara, estaré bé. Perseguir el creixement per sempre és un càncer. Moltes coses s'espatllen perquè la gent vol créixer sense mesura. Algunes coses ja tenen la mida adequada.