Publicitat
Publicitat

Cs torna a encendre la guerra al Congrés sobre l’ús del català

El PP defensa que la normativa actual funciona bé però no descarta canvis

Ja fa més de quatre anys de l’aprovació al Congrés de la llei Wert sense el suport de tota l’oposició, i dos i mig de la dimissió del polèmic ministre d’Educació per anar-se’n a París amb el càrrec d’ambaixador d’Espanya a l’OCDE com a premi. Des de llavors, la guerra contra el català per part del PP al Congrés havia quedat sufocada. L’arribada de Ciutadans, però, ha fet revifar el debat sobre les llengües cooficials a l’Estat. Ja va tancar el 2017 amb diverses proposicions sobre el suposat adoctrinament a les escoles catalanes i valencianes -si bé totes sense gens d’èxit-, i ara ha revolucionat l’inici de l’activitat parlamentària del 2018 al Congrés amb el registre de la proposició de llei perquè el català, l’euskera i el gallec no siguin un requisit a l’hora d’accedir a una plaça de l’administració pública a Catalunya, el País Valencià, les Balears, el País Basc i Galícia.

A l’espera que es fixi data per al debat a la totalitat, la iniciativa, de moment, té poques possibilitats de prosperar. El PP va defensar ahir que la normativa actual funciona bé, tot i que no va descartar canvis. En canvi, els socialistes, més taxatius, van considerar que Cs només busca treure “rèdits electorals”. On no hi ha fissures és en tots els partits territorials: En Comú, ERC, el PNB, PDECat i En Marea van titllar ahir de “demagògica”, “regressiva” i “incendiària” la iniciativa. Per al portaveu dels republicans, Joan Tardà, Cs vol fer “passos enrere” i va recordar que Esquerra ja va presentar el 2005 una proposició de llei de llengües cooficials per convertir Espanya en un “estat plurilingüe”.

Pluja de lleis sobre llengües

Justament ERC va registrar a principis de febrer aquesta mateixa llei actualitzada perquè el Congrés, amb una majoria alternativa a la suma de PP i Ciutadans, faci un pas endavant per blindar el català. La iniciativa s’afegeix a una de presentada fa exactament un any pel PSC per impulsar totes les llengües cooficials en tots els àmbits de l’administració de l’Estat. La pluja de mesures no s’acaba aquí: el PDECat va registrar ahir una bateria de preguntes al govern de Mariano Rajoy sobre si realment està compromès a no fer el joc a Cs.

La guerra sobre l’ús del català, doncs, torna a estar en plena efervescència al Congrés. Ara bé, a diferència dels anys de majoria absoluta del PP, Albert Rivera i Mariano Rajoy continuen topant una vegada i una altra contra un bloc en el terreny lingüístic: el de PSOE, Podem, PNB i els partits independentistes. “Votarem en contra de la proposta de Ciutadans perquè la formació dels empleats públics ha de garantir els drets dels ciutadans, aquesta és la nostra prioritat”, assenyalava ahir la portaveu del PSC a Madrid, Meritxell Batet. La llei de llengües socialista promou que sigui possible fer-se el DNI bilingüe en qualsevol comissaria de l’Estat, que els ciutadans puguin dirigir-se als òrgans com el Tribunal Constitucional, la Casa Reial, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble en la seva llengua, i la creació d’un Consell de Llengües d’Espanya amb la participació de les comunitats i del govern espanyol per vetllar per l’ús lingüístic.

La proposició de llei d’ERC va més enllà, i ja va ser rebutjada en el seu moment pel PSOE de Zapatero. Demanava, per exemple, que el català sigui llengua oficial -i no cooficial- tant de l’Estat com també a la UE, així com d’ús “preferent” en l’administració a Catalunya -un punt que va tombar el TC en la sentència de l’Estatut-. Fonts socialistes veuen impossible avalar-la. La seva abstenció també va fer naufragar a finals del 2016 una iniciativa dels comuns per obligar a fixar com a requisit que els jutges sàpiguen català. Les posicions no són tan monolítiques sobre l’ús del català al Congrés, i Cs batalla perquè sigui un debat a l’ordre del dia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/02/2018

Consultar aquesta edició en PDF