“Cream cultura de benvinguda”

Formació per ser vincle local de persones refugiades

Quedar per fer una excursió, per veure una pel·lícula o per fer una volta per Palma són activitats que farà qui vulgui ser vincle local de persones refugiades. L’objectiu és crear una xarxa de gent que pugui fer sentir acompanyades i segures aquestes persones que han abandonat tot el que tenien al seu país i es troben ara en una situació de vulnerabilitat.

En el curs de formació, hi participa un jove anomenat Jesús Vilanova, qui va escoltar a l’Institut Ramon Llull una xerrada en què es presentava el projecte de Refugees Welcome. “Em va motivar molt i em varen entrar ganes de col·laborar”, explica amb certa timidesa. També hi assisteix Tim Dyas, un home que viu al camp per la zona de Moscari i que tot d’una s’ofereix a ajudar amb el tema dels idiomes. “Sé parlar perfectament anglès i francès. Crec que puc ser d’utilitat”, assegura. Mario Caputo i Natàlia Ginard també hi mostren interès. “Això és un molt bon exercici, per a ells i també per a nosaltres”, assegura Mario Caputo.

Relacions horitzontals

Una de les claus és promoure una determinada filosofia. “Cream cultura de benvinguda”, assenyala Llucia Muñoz, portaveu de Refugees Welcome, que organitza la formació per fer acompnyament als refugiats que cerquen habitació a través d’aquesta organització. Una cultura que s’ha d’exercir des del sentiment de mantenir una relació entre iguals, horitzontal. Es fa d’una manera totalment voluntària i altruista i amb la intenció que se’n faci la màxima difusió possible. “L’objectiu és que la gent ho conegui perquè sàpiga que la societat mallorquina és inclusiva, que sabem acollir i que ho feim”, comenta Llucia. “És la societat civil la que té un paper fonamental ara mateix”, diu.

Selecció

Tot i la necessitat de trobar casa, sempre s’ha de fer amb garanties d’èxit i hi ha persones que no tenen un sentiment d’acollida. La portaveu de Refugees Welcome explica el cas d’una “persona que va dir: ‘Jo no vull llatinoamericans, jo vull un siri i que sàpiga parlar perfectament espanyol’. Per descomptat, aquesta persona l’hem esborrada de la nostra llista”. Però, segons comenta, aquest és un cas poc freqüent. La gent sol adreçar-se a l’entitat cívica sense prejudicis d’aquest tipus. Això sí, ha d’existir compatibilitat entre qui lloga la casa i qui cerca habitació, i aquesta és una de les feines de l’organització: encaixar els diferents perfils perquè la convivència vagi bé. “Nosaltres, a les persones refugiades, els oferim el nostre temps i habitacions”, assenyala Llucia Muñoz.

El 5 de març tenen prevista una reunió a Inca i l’endemà una altra amb l’Ajuntament de Palma. I dia a dia van sumant persones i creant cultura de benvinguda.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF