L'Ajuntament de Palma detecta gent gran que viu sense dutxa ni aigua calenta

L'Anuari de l'envelliment 2020 recull un estudi fet pel Servei de promoció de l'autonomia personal que analitza les condicions de l'habitatge dels seus usuaris

La pandèmia del coronavirus ha evidenciat moltes situacions de pobresa i precarietat que abans estaven més a l'ombra. La gent gran ha estat, sens dubte, el col·lectiu més vulnerable, i aquest fet encara s'agreuja més si la situació social és de risc. A Palma, l'Ajuntament va detectar durant el confinament persones grans usuàries dels casals municipals que estaven confinades en cases amb condicions molt precàries: sense llum, aigua calenta, dutxa o amb barreres d'accés.

Aquesta realitat es plasma en l'article Els casals i la pandèmia del covid-19, elaborat pel Servei de promoció de l'autonomia personal de Cort i que està inclòs dins l'Anuari de l'Envelliment 2020, que la Universitat de les Illes Balears ha presentat aquest dijous. En concret, aquest article aborda quines conseqüències ha comportat tancar els casals per a la gent gran de Ciutat, que no només oferien temps d'oci, sinó també menjador, bugaderia i dutxes.

Quan es va decretar l'estat d'alarma, els casals es varen haver de tancar i les treballadores del Servei de promoció de l'autonomia personal -que atén persones majors de 60 anys en aïllament o risc social- varen adaptar l'atenció a domicili i per telèfon. Així, durant aquells mesos, els varen dur el menjar a casa seva i feien telefonades per comprovar que estaven bé i per intervenir-hi psicològicament.

Arran d'aquesta experiència, han fet un estudi centrat en les condicions dels habitatges i l'impacte del confinament, a través d'enquestes que han contestat més del 80% de les persones ateses. Els resultats mostren que la meitat de les persones ateses pel servei no tenen banyera o dutxa (39 usuaris), un 25% no tenen aigua calenta (19), un 47% no tenen telèfon (36), un 43% tenen barreres arquitectòniques d'accés a l'habitatge i un 20% no disposaven de rentadora (15 persones).

La meitat varen respondre que no se sentien satisfetes amb el seu habitatge i apuntaven com a motius principals: el deteriorament de l'espai, viure en espais no habitables com el rebedor de la casa, la manca d'il·luminació natural o dificultats de convivència amb les persones amb què comparteixen habitatge o els veïns. 

A més, l'enquesta ha permès saber que pràcticament cap usuari tenia parella, encara que un 60% va assegurar que tenia fills. Segons l'estudi, gairebé el 60% d'aquest col·lectiu viu en soledat i és destacable que un 12% només es pot permetre llogar una habitació. En global, en la meitat dels casos la casa és llogada i en 26% la tenen en propietat.

És curiós, però, que davant la pregunta "què va ser el que realment sentiren com a més perjudicial durant el confinament", la majoria coincideixen a respondre que la part més dura va ser no poder mantenir les seves relacions socials i, sobretot, amb els seus companys de casal. Actualment, aquests centres han reactivat el servei de menjador al 50% de l'aforament i també es poden usar les dutxes i la bugaderia. Així i tot, encara no s'ha pogut habilitar l'espai d'oci.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF