FAÇANA MARÍTIMA

Cort vol compensar Endesa amb els solars del recinte firal

La companyia diu que acceptarà el tracte mentre la permuta sigui equivalent

El passat 4 de setembre l’Ajuntament de Palma va entregar les claus de l’edifici Gesa a Endesa. Es complien, així, els mandats de la darrera sentència judicial, que es va emetre el passat desembre i anul·lava el projecte de reparcel·lació de la façana marítima aprovat el 2009. Això implicà passar al conveni subscrit el 2003, que proposava que tant Endesa com Mapfre fossin compensats amb el doble d’edificabilitat a segona línia.

El que faci a partir d’ara la companyia elèctrica amb aquest edifici i amb els dos solars annexos depèn també de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (el PGOU). De moment, no es pot concedir cap llicència, però la intenció de l’Ajuntament és que es mantingui com un espai lliure de zona verda amb equipaments.

Així, Cort estudia ara com compensar Endesa per la impossibilitat de poder edificar en aquests dos solars. La proposta que hi ha ara damunt la taula és la de permutar-los pels solars edificables a segona línia, on s’havia de construir un recinte firal, al polígon de Llevant. L’Ajuntament de Palma considera que amb la contrucció del Palau de Congressos aquest projecte no és prioritari i, per tant, estaria disposat a cedir-los a Endesa i a Mapfre, l’altra empresa involucrada, per poder alliberar la façana marítima.

Des d’Endesa asseguren que encara no han rebut cap proposta, però que l’essencial és que la permuta els resulti rendible i sigui equivalent.

Suspensió de llicències

Pel que fa a la suspensió de llicències que ara plana sobre aquests dos solars, el passat maig Urbanisme va desestimar el recurs de reposició que Endesa havia interposat contra aquesta suspensió cautelar, que afectava tota la primera línia, des de l’avinguda de Joan Maragall fins a Torres Llavaneres, passat el Palau de Congressos.

Endesa sol·licitava que l’àmbit de suspensió només afectàs la zona on hi ha l’edifici de Gesa perquè, segons declaraven, és l’únic àmbit en què l’Ajuntament té competències. Però des de la Gerència d’Urbanisme es va al·legar que la suspensió era cautelar i tenia l’objectiu d’estudiar el planejament en aquest àmbit.

Durant aquest temps, l’Ajuntament ha tingut temps per poder fer els pertinents estudis de mercat a càrrec dels serveis tècnics municipals. Aquesta proposta de compensació serà remesa a Endesa pròximament.

La història de l’edifici de Gesa

Tot i que el pla de façana marítima que hi ha ara vigent i que és el que es va projectar l’any 2003 suposava l’enderrocament de l’edifici, el Consell de Mallorca va decidir declarar-lo Bé d’Interès Cultural l’any 2007. Aquesta declaració va suposar un important contratemps per als promotors que pretenien edificar a primera línia, en aquell moment el grup Núñez i Navarro.

La promotora va presentar una demanda judicial en què sol·lictava la resolució o l’anul·lació del contracte firmat perquè considerava que no s’havien complert els termes que fixaven que abans del 31 de desembre del 2008 l’edifici seria història. El mes de desembre del 2008 en varen entregar les claus. El propietari i expresident del Barça, Josep Lluís Núñez, va declarar que ell no havia comprat un edifici sinó un solar. Llavors l’Ajuntament va obligar a incloure aquest edifici protegit en el Pla General.

D’aquesta manera, el juny del 2007, Aina Calvo va poder aturar també els projectes urbanístics de Mapfre, que era l’empresa propietària d’un dels solars annexos. L’edifici va ser considerat equipament públic i de propietat municipal.

Aquesta setmana, Endesa proposava construir un edifici “emblemàtic” en un dels solars de la primera línia. Segons el director general d’Urbanisme, Gabriel Horrach, ha estat una mena de “globus sonda” per intentar afegir més tensió i mirar d’agilitar les negociacions. S’haurà de veure on arriben i si ho fan a bon port.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF