MEDI AMBIENT

El Consell de Mallorca permet fumigar amb glifosat les voreres de les carreteres

Una ordre de servei de la institució insular fa recomanacions per a l’ús d’aquest herbicida

El Consell de Mallorca permet que les voreres de les carreteres de l’illa es continuïn fumigant amb glifosat, malgrat la insistència dels ecologistes perquè s’utilitzin mitjans mecànics en lloc de productes fitosanitaris i les recomanacions de l’OMS, que el 2015 va incloure aquest herbicida d’ampli espectre dins la llista de productes “probablement cancerígens per als humans”.

Segons Marc López, secretari tècnic del Departament de Territori i Infraestructures de la institució insular, “s’ha donat ordre als tècnics per suprimir l’ús sistemàtic d’aquests productes”. “Es fan excepcions i s’autoritza l’ús d’herbicides en certs trams d’autovies per garantir la seguretat”, apunta. Més enllà de reconèixer o negar que les fumigacions es fan amb glifosat, López responsabilitza “les empreses adjudicatàries, ja que algunes no fan cas” de les indicacions del Consell. “Som conscients que les acusacions venen de lluny i sempre diuen el mateix, però les crítiques dels ecologistes s’equivoquen”.

Una ordre de servei per a la utilització d’herbicides a la xarxa de carreteres del Consell Insular de Mallorca, aprovada el 18 de gener de 2016, contradiu l’afirmació que el Consell desaconsella l’ús del glifosat. De fet, en aquest document es fan recomanacions a l’hora d’utilitzar aquest producte. “Quan s’utilitzin glifosats, mantenir-lo enfora de desguassos, corrents d’aigua, etc. (llegir les recomanacions del producte). No aplicar en dies de vent per no afectar amples excessius”, diu l’ordre.

“El Consell va decidir deixar de fumigar de manera massiva l’any 2013, quan governava Maria Salom. Llavors es va començar a emprar maquinària i es va deixar de banda el glifosat. Això es va notar molt, i zones que havien estat cremades i arrasades varen donar una resposta positiva a la primavera, amb flors i vegetació que no suposaven cap perill per a la seguretat dels conductors ni confinaven amb cap zona forestal”, explica Toni Muñoz, del GOB. “Des de l’any passat es fumiguen zones en què es podria emprar maquinària, amb el que això suposa per al valor ambiental de les cunetes. No tenen cap criteri de mínims i ho fan de manera completament massiva”.

Per deixar d’utilitzar el glifosat “cal prendre una decisió política”, diu Jaume Adrover, de Terraferida. “El Consell de Menorca va decidir no utilitzar aquest producte i les diferents opcions polítiques han respectat aquest acord. Per què no es fa a Mallorca? Aquí es veuen els operaris fumigant amb màquines que porten dipòstis de 500 o 1.000 litres d’herbicida”. Segons Adrover, “si Mercedes Garrido tingués voluntat política, cridaria les empreses adjudicatàries perquè no el tornin a emprar”. Adrover assenyala que les fumigacions “són massives cada primavera i cada tardor”, encara que no és necessari eliminar tota la vegetació de les voreres. “Quin és el problema que hi hagi algunes herbes en zones que no afecten la seguretat?”.

Toni Muñoz destaca “el valor mediambiental que tenen les voreres de les carreteres”, llocs amb “una alta biodiversitat, que acullen un nombre elevat d’espècies de flora i d’insectes”. Les cunetes són una mena de “corredors biològics”, que connecten “espais diferents” i “no se’n pot prescindir ni es poden cremar amb productes tòxics”.

Quines poden ser llavors les raons que fan que una administració pública presidida per un partit ecologista fumigui amb un herbicida tan perjudicial? “Fumigar amb glifosat és més econòmic, perquè la feina aguanta molts mesos i amb l’ús reiterat acabes amb tot”, continua Muñoz. “A més de desaparèixer la biodiversitat, s’aconsegueix que hi creixi molt poca cosa i s’hi consolida la neteja”.

Aquest plantejament només se sosté “a curt termini”, per estalviar costos de maquinària i operaris. A llarg termini, les conseqüències mediambientals són prou negatives com per fer-ne un replantejament. “També afecta els cultius ecològics que hi ha a prop de les zones on es fumiga, que podrien perdre el segell i patir greus conseqüències econòmiques”, diu Muñoz.

Impacte negatiu sobre els insectes pol·linitzadors

L’impacte de les fumigacions amb glifosat a les voreres de les carreteres és molt negatiu “per als insectes pol·linitzadors, dels quals depenen els nostres aliments”, explica Maria del Mar Leza, professora de Zoologia de la UIB.

“Si es fumiga per primavera, l’impacte és bastant més preocupant, perquè és un moment clau del seu cicle vital. És quan comencen a fer nius i quan necessiten més aliments i estar més protegits”. Leza considera que “és molt greu utilitzar glifosat en aquesta època de l’any”.

Malgrat tot, aquesta investigadora considera que “no és un tema senzill”, ja que entra en joc la seguretat dels conductors. “Entenc que s’ha de retirar la vegetació que suposi un perill”, apunta. Però també s’ha de tenir en compte que “els insectes pol·linitzadors estan passant per un moment de crisi, i que tenir voreres amb vegetació és positiu per a la seva supervivència”. La desaparició d’aquests insectes suposaria “un greu risc econòmic i ecològic”. En aquest cas, “seria molt millor utilitzar altres opcions en lloc del glifosat”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF