Societat 11/12/2018

El Congrés aprova la llei de la mort digna, un primer pas per despenalitzar l'eutanàsia

Inclou el dret a rebre informació anticipada, a suspendre les mesures de suport vital i a les cures pal·liatives

Sònia Trujillo Morera
3 min
Una persona en el llit d'un hospital en una imatge d'arxiu

MadridEl Congrés ha aprovat aquest dimarts una proposició de llei de drets i garanties de la dignitat de la persona davant el procés final de la seva vida, coneguda com la llei d'una mort digna. Malgrat l'aprovació d'aquest text, que s'ha debatut i votat en la sessió, haurà de passar al ple del Congrés, on s'haurà de tornar a votar per continuar la tramitació al ple del Senat. De totes maneres, això podria ser un primer pas per despenalitzar l'eutanàsia -una llei proposada pel PSOE que actualment està en fase d'esmenes-, ja que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va condicionar el seu suport a aprovar primer aquesta proposició de llei.

Aquesta proposta de la formació taronja té tres punts fonamentals: el dret dels pacients a rebre informació anticipada de la seva malaltia –que li permetria elaborar un testament vital–, el dret a la suspensió de les mesures de suport vital –que permetria als pacients "rebutjar el tractament, la intervenció o el procediment proposats pels professionals sanitaris, incloent-hi les mesures de suport vital, després d'un procés d'informació i decisió lliure, voluntària i conscient"– i el règim sancionador, un últim punt que ha generat molt debat entre diverses formacions parlamentàries com el PSOE i el PNB i que, finalment, avui s'ha eliminat del text aprovat.

A més, la llei també recull una regulació sobre les cures pal·liatives, i permetrà una atenció integral que previngui i mitigui el dolor, inclosa "la sedació pal·liativa si el dolor, o qualsevol altre símptoma que produeixi molèsties severes, és refractari al tractament específic, encara que això impliqui un escurçament de la seva vida".

Després d'un any i mig de ponències, i 164 esmenes debatudes, aquesta proposta de llei del grup Cs –presentada a finals del 2016– ha tirat endavant amb 35 vots a favor i dues abstencions, d'ERC i el PNB, que ja ha avançat el seu portaveu, Joseba Andoni Agirretxea, que serà al ple del Congrés on fixaran la seva posició final sobre aquesta proposició de llei.

Durant la sessió, el portaveu de Cs, Francisco Igea, ha tornat a defensar la proposta del seu grup sobre una normativa estatal de "règim sancionador", perquè "les sancions han de ser les mateixes independentment del territori on visquem". Una proposta, d'altra banda, que des del PSOE van deixar clar que volien eliminar perquè, a parer del seu portaveu, Jesús María Fernández, una normativa d'aquest règim en l'àmbit estatal podria entrar en conflicte amb el règim sancionador que té compta cada comunitat autònoma, com és el cas de Madrid i el País Basc.

És "innecessari i contraproduent" i pot "generar confusió entre règims sancionadors", ha dit el portaveu socialista durant la seva intervenció. El PSOE, finalment, ha vist aprovada la seva esmena amb 20 vots a favor i 17 en contra –PP i Cs– d'eliminar "el règim sancionador" i, d'aquesta manera, les comunitats autònomes seran ara les encarregades d'aplicar-lo i, en cas de no tenir-ne, podran remetre a la llei general de sanitat. Fernández, en la sessió, ha volgut fer palès també que, malgrat que aquesta proposició de llei l'ha presentat Cs, des de la seva formació han intentat regular la matèria en altres ocasions, com l'any 2012 i el 2015, però van veure les propostes paralitzades "pels vots en contra del PP, que tenia majoria".

Ara, l'eliminació de l'esmena del "règim sancionador" pot fer trontollar el suport de Cs a la despenalització de l'eutanàsia. El portaveu de Cs ha assegurat, a la sortida de la comissió, que traslladarà aquesta qüestió a la direcció de la formació i que estudiaran si es replantegen "la postura".

stats