Publicitat
Publicitat

Comprar amb tàper per generar menys residus

Anar al mercat o al súper amb carmanyola guanya adeptes entre els que volen reduir els envasos de plàstic

“Jo vaig a comprar amb els tàpers de casa i demano a les diferents parades que me’ls vagin omplint, per tant no genero cap residu innecessari”. Ho explica la Núria, de Martorell, que fa més de dos anys que ha introduït l’hàbit de comprar amb carmanyola i n’està molt contenta. “Jo vaig començar progressivament a intentar reduir el volum d’envasos i de plàstics que generava”, explica. El primer pas va ser anar a comprar amb bosses de roba per evitar endur-se una muntanya de bosses de plàstic a casa. Després va començar a agafar una ouera, per evitar llençar-les innecessàriament, ja que estaven en bon estat. I finalment va començar a portar carmanyoles. “El primer lloc on ho vaig fer va ser la peixateria. Jo veia molt clar que era millor si jo portava el tàper de casa, net, i allà m’hi posaven el peix. I fins i tot és més còmode, perquè quan arribo només ho haig de posar a la nevera o al congelador i punt”, explica. Amb el temps la carmanyola l’ha acabat portant a totes les parades del mercat de Martorell, on compra habitualment. “I fins i tot porto potets petits per si compro espècies -explica-. Tot el que puc ho compro a granel”. Ella ha escollit aquesta opció per “consciència ecològica”, ja que té molt clar que el nivell de residus que generem és insostenible per al planeta, però també “per comoditat”. “Ara crec que és una opció molt pràctica, només cal planificar-se una mica i tenir clar què vols comprar”, diu.

Disminució de residus

El que sí que reconeix és que al principi, quan anava a comprar amb els tapers, la reacció de les venedores i paradistes era “de sorpresa”. “Em miraven com si fos un bitxo raro”, diu rient, però ara l’actitud ha canviat. “A les parades em diuen que faig ben fet i m’expliquen que cada cop més gent va a comprar amb carmanyola, i també em trobo senyores i noies joves que m’aturen per preguntar si això es pot fer, interessades a fer-ho també elles”.

I des que ha introduït aquest hàbit, la Núria ha vist com han baixat els residus a casa seva, especialment els de plàstic. “És fantàstic”, diu, tot i que reconeix que encara falta molta conscienciació social per acabar amb el gran nombre de residus que generem. I és que la xifra de residus és alarmant: cada any es produeixen 300 milions de tones de plàstic al món, de les quals només el 12% són reciclables, segons dades publicades pel diari The Guardian. A Catalunya, cada any, els municipis generen de mitjana 4 milions de tones de residus, cosa que suposa 1,35 kg al dia per càpita, segons dades de la Fundació Rezero per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable. A més, en el cas dels envasos és més preocupant, ja que suposen un 25% dels residus domèstics.

Anna Peña, portaveu de Rezero, explica que anar a comprar amb carmanyola “és una cosa fàcil, assequible, que pot fer tothom i que a més és còmoda”. Ells han detectat que és una tendència que està creixent sobretot entre les persones que ja estan sensibilitzades amb la qüestió mediambiental, i ho considera una molt bona notícia, perquè indica un canvi de tendència.

Des de Rezero han iniciat la campanya #JosocCoCo (consumidor conscient) per conscienciar del gran volum de residus que generem, sobretot en l’àmbit domèstic. Per fer-ho van agafar cinc famílies ben diferents i els van proposar un repte: aconseguir arribar a zero residus en trenta dies. “Quan les famílies van visualitzar tots els residus que generaven -perquè els hi vam posar al mig de la cuina, davant seu- van veure claríssim que allò era massa i que havien de canviar, van fer un canvi de xip llavors i una de les primeres coses que van adoptar va ser anar a comprar amb carmanyola”.

El comerç, també

Tot i això, Peña diu que amb la iniciativa individual “no n’hi ha prou”. “Nosaltres lluitem perquè gestos com el de comprar amb la carmanyola es normalitzin, es generalitzin, i per això hem d’anar de bracet del comerç i de l’administració”. “Els comerços han de veure els beneficis de vendre a granel”, diu Peña, que explica una de les iniciatives exitoses de la Fundació: la xarxa de comerç verd de Barcelona. “Són comerços amb unes característiques especials com la venda a granel, el producte de proximitat i ecològic, sense envasos... que suposen un valor afegit per al consumidor. Al final és la manera que té el comerç de barri de diferenciar-se de les grans superfícies i atraure més clients”, explica.

Segons la portaveu de Rezero calen polítiques que incentivin i facilitin les iniciatives sostenibles, com anar a comprar amb tàper, i això vol dir “bonificar” la gent que ho fa bé i “penalitzar” els elements d’un sol ús, com ja es fa per exemple amb les bosses de plàstic, que ara s’han de pagar als comerços.

Per a August Corrons, professor d’economia de la UOC, aquestes iniciatives “estan molt bé”, però creu que encara falta un canvi social i cultural per aconseguir reduir, considerablement, els residus que generem. “Vivim en un sistema que prioritza la sostenibilitat econòmica de les empreses i busca l’optimització dels preus. Això vol dir que si empaquetar amb plàstic significa abaixar preus, ho faran. I és igual que no es pugui reciclar”, explica. “Mentre el sistema prioritzi això, malament”, lamenta aquest expert.

Tot i això, Corrons és optimista perquè veu que en els últims anys “s’han fet grans passos endavant, sobretot a escala individual”. Ell detecta una consciència ecològica creixent entre la gent, “cada vegada reciclem més, hem pres consciència de la gran quantitat de residus que generem, mirem d’on venen els productes que comprem, portem bosses de roba, ens fixem en els embolcalls...” i per aconseguir arribar encara a més gent ell creu que el paper de l’administració és clau, fent tasques de divulgació i “sobretot treballant amb les escoles, des de primària, per ensenyar als ciutadans del futur la importància de generar cada cop menys residus”. Tot i això lamenta que encara no hi hagi “conscienciació en l’àmbit empresarial”. Aquí sí que creu que hi ha molt camí per recórrer, tant pel que fa a la creació de productes més sostenibles com pel que fa a la generació de residus.

Cinc famílies busquen arribar al residu zero

La Fundació Rezero, en la seva lluita per reduir els residus, ha fet una websèrie amb cinc famílies a les quals van proposar un repte: arribar al residu zero en 30 dies. La idea és demostrar que aquest objectiu és més fàcil del que sembla i que qualsevol família que s’ho proposi ho pot aconseguir. Així, els participants protagonitzen una websèrie online en què es veu com al llarg dels 30 dies han evitat envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel i han pensat accions d’aprofitament alimentari.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/01/2018

Consultar aquesta edició en PDF