Comença l'exhumació a Son Coletes, on se cerquen centenars de víctimes del franquisme

És una actuació molt complicada perquè el cementeri va ser remodelat el 1953 i tot el terreny on hi ha la fossa va ser remogut

S'obre un petit bri d'esperança per a les víctimes de la repressió franquista. Aquest dimarts dematí han començat les tasques d'exhumació al cementeri de Son Coletes de Manacor per cercar-hi centenars de víctimes del franquisme, en una de les zones on la repressió del règim va ser més dura. El bri és petit perquè es tracta d'una actuació molt complicada, ja que la dècada dels cinquanta el cementeri va ser remodelat i tot el terreny on hi ha la fossa va ser remogut.

"Durant les obres entre els anys 43 i 53, hi va haver moltes remocions del terreny i el que varen fer segurament va ser endur-se els cossos que hi havia", ha explicat Cesc Busquets, portaveu d'ATICS, l'empresa que s'encarrega del segon Pla de fosses del Govern balear. "Sabem que a Son Coletes es varen obrir diferents rases i, dins aquestes, s'anaven fent diferents enterraments de les víctimes. El que cercam ara és si queda alguna d'aquestes rases en les quals hi hagi algun cos. És el misteri que intentarem resoldre aquests dies", ha continuat.

La primera zona en què treballa l'equip d'ATICS –format per tres arqueòlegs i una antropòloga– és la jardinera central de l'actual cementeri. Després de la primera actuació, s'excavarà la fase dos, que correspon a la zona nord d'aquesta jardinera, i la zona tres, que és l'àrea sud. S'espera que els treballs durin fins al 9 d'agost. Se sap, per testimonis orals a què va tenir accés l'historiador Antoni Tugores, que "durant les obres hi havia cossos que es posaven dins sacs i no se sap on anaven a parar", ha explicat el portaveu. L'única possibilitat que queda és que hi hagués alguna zona sense tocar des dels anys cinquanta. Si no és així, "s'haurà fet tot el que tècnicament, científicament i històricament ha estat possible per intentar investigar el funcionament del cementeri", ha afegit.

El punt de partida d'aquesta intervenció és l'estudi de viabilitat que va fer la Societat de Ciències Aranzadi –l'empresa encarregada del primer Pla de fosses–, durant el qual es varen trobar restes de víctimes de la pesta bubònica (1820). Aquest primer cementeri seria utilitzat durant la Guerra Civil per enterrar víctimes de la repressió franquista. A aquest primer indici s'hi suma una fotografia aèria feta per l'aviació americana entre els anys 1942 i 1945, que ha permès establir els límits del vell cementeri. A partir d'aquesta imatge, cedida pel doctor Cels Garcia del Departament de Geografia de la UIB, s'ha determinat que aquest cementeri tenia una planta completament quadrada de 3.600 metres quadrats. Amb aquesta informació, l'equip d'ATICS ha establert les tres zones per excavar el subsòl del lloc i intentar establir els límits dels enterraments de les persones represaliades.

Jesús Jurado, secretari general de Memòria Democràtica, ha explicat que se cerquen "centenars de persones" d'arreu de l'illa i del desembarcament del capità Bayo que varen ser assassinades a Manacor i ha remarcat que, tot i que és una actuació difícil, "no volem perdre l'esperança de poder retrobar aquestes restes i retornar a les famílies que no han aturat mai de cercar-les". Ha subratllat que aquestes actuacions "estan vinculades als drets humans i nosaltres el que intentam és revertir la situació d'abandonament que hi ha hagut durant molt de temps i anar a la recerca de la veritat, justícia i reparació d'aquestes famílies".

Centre de repressió

Son Coletes va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, per aquest fet, un dels indrets de major repressió franquista a l'illa de Mallorca, on encara avui no es coneix amb exactitud la quantitat de víctimes que hi ha enterrades. Segons Tugores, els organismes franquistes iniciaren a partir del 17 d'agost de 1936 una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del dia 24 del mateix mes, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes perquè estava allunyat del centre urbà.

Entre final d'agost i setembre de 1936, el cementeri va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que "potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners del desembarcament de Bayo", indica l'historiador. Entre aquestes víctimes hi ha les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del Diario de una miliciana, assassinades el setembre del 1936.

Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l'Ajuntament començàs amb la remodelació i l'ampliació, que hi va deixar l'aspecte que té actualment. Aquesta és la segona actuació del segon Pla de fosses, després de Sencelles, on es varen trobar setmanes enrere més de 3.500 fragments d'ossos de cinquanta persones que ara s'estan estudiant. El pla d'actuacions afectarà també Porreres (un pou i el cementeri), Eivissa, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria, i dona continuïtat al primer, quan es varen fer 12 excavacions als municipis de Sant Joan, Porreres, Alaró, Montuïri, Marratxí, Santa Maria, Llucmajor, Calvià, Sencelles, Eivissa, Bunyola i Formentera.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF