1900: Comença la vida moderna a Palma

Palma“El recinte emmurallat que, per desgràcia de tots i sense profit de ningú, ens té tancats des de fa segles sota el pretext de defensar-nos d’il·lusoris perills ens lliga a foc lent contribuint notablement a la mortalitat de Palma”. D’aquesta manera s’expressava un articulista de l’Almudaina. I és que el tema de la demolició de les muralles associat a la mortalitat de la ciutat era obsessiu i recurrent.

Així, al pla Calvet (1901) el va seguir a l’any següent el gran esdeveniment ciutadà de la mà de l’arquitecte municipal Gaspar Bennazar: l’enderrocament de la primera pedra de les muralles que envoltaven la ciutat, acte que va ser presenciat per 10.000 persones. A la Casa Consistorial, entre domassos i flors a la balconada central, es va instal·lar un gran rètol format per milers de llumets de gas que deia: “Visqui la Palma de l’Avenir”, juntament amb els retrats de Weyler i Maura.

Palma evolucionava extramurs lentament. Els edificis a les Avingudes es van començar a construir al voltant de l’estació de tren. A Santa Catalina i la Soledat van anar sorgint fàbriques juntament amb una nova classe proletària, i també als barris del Molinar, la Vileta, el Terreno i els Hostalets. Moltes persones vivien també “fora murades” a les més d’un centenar de possessions que envoltaven Ciutat, des de les quals sortien els carros amb productes per vendre i que havien de pagar taxes municipals per entrar (motiu sovint de disputa que podia acabar als jutjats). La cultura pagesa impregnava la vida ciutadana.

Camilo Pou, escriptor i periodista, es queixava de la contínua tala de pins que es feia al castell de Bellver, en aquells temps propietat de l’Estat. Sembla que li van fer cas, perquè s’hi va prohibir la tala el mateix any, però no seria fins al 1932 que el castell i el bosc de Bellver es transferirien a l’Ajuntament, gràcies en part a les gestions del polític Alexandre Jaume, que per una ironia tràgica acabaria empresonat al mateix castell l’estiu de 1936.

Els palmesans Antoni Maura i Valerià Weyler van jugar un important paper en la política estatal i tingueren una gran influència a l’entorn polític, a l’exèrcit i a la monarquia. El Cercle Weylerista posava en circulació el manifest lloant el coratge que va tenir Weyler en enfrontar-se als insults i humiliacions dels americans en la guerra de Cuba. El tema colonial continuava viu, tant pel que fa a Cuba com per les notícies preocupants sobre els mallorquins a Filipines.

Les idees modernistes hi eren presents, com també el debat entre centralistes i regionalistes, i entre republicans i monàrquics. El modernisme, quan s’entenia com a progrés tecnològic, trobava molts adeptes que, per exemple, admiraven els primers automòbils que arribaven a Palma. No hi havia el mateix consens amb les idees renovadores dels costums socials que acompanyaven l’actitud modernista.

L’Ajuntament declarava Fill Il·lustre el 1900 el poeta Jeroni Rosselló, figura rellevant del Partit Liberal de Sagasta a la ciutat. Si bé el maurisme conservador era preponderant, els liberals eren el segon grup polític més important. Els republicans anirien agafant força i entrarien aviat al govern municipal de la mà de Lluís Martí. Francesc Roca seria el primer regidor socialista de la història de Palma. Al mateix temps, els Jocs Florals de València retien homenatge a Joan Alcover.

La vida cultural i social veia amb sorpresa i alegria que el 1903 s’inaugurava el primer cinematògraf a s’Hort del Rei, Can Truyol, l’entrada del qual costava entre 5 i 15 cèntims. Abans ja havia existit un pavelló de fusta on es projectaven pel·lícules, però el de Truyol va ser el primer local no ambulant dedicat exclusivament al cinema. L’incansable empresari José Tous Ferrer, a punt de construir el nou teatre Líric i l’Assistència Palmesana, va inaugurar el nou teatre el 1901. El començament de les sessions contínues de cinema al teatre Líric i el preu inferior de les localitats varen provocar la ruïna i el tancament del Cinematògraf Truyol el 1910.

La nostra cultura continuava renaixent i el bisbe Campins aprovava el bilingüisme a les escoles. Els Jocs Florals de Barcelona els guanyaven M. Antònia Salvà i Llorenç Riber. S’inaugurava l’Escola Graduada i l’Ajuntament declarava també fills il·lustres Pedro Alcántara Peña i l’arxiduc Lluís Salvador.

Passejar pel Born, prendre un gelat a Can Joan de S’Aigo o anar a missa eren entreteniments habituals. Vetllades de debats i discussions continuaven molt presents al Cercle Mallorquí, a l’Ateneu Balear i a la Veda. Els teatres Principal i Líric oferien programes culturals de primera.