MEDI AMBIENT
Societat 15/02/2019

El Cofib, al rescat de la fauna silvestre de les Illes Balears

Amb la propera adequació d’un centre al parc de serveis del Consell d’Eivissa, el consorci disposarà de bases pròpies a tot l’arxipèlag

Miquel Barceló
4 min
Imatges de classes d’educació mediambiental i controls d’aus silvestres que s’han pogut recuperar.

Santa EugèniaL’ONU fa temps que alerta que 150 espècies d’animals s’extingeixen cada dia al planeta a causa de l’escalfament global i exigeix dels governs mesures eficaces que frenin aquesta tendència. És una veu d’alarma que posa en valor la creació d’entitats i organismes que treballin en aquesta direcció. A les Balears, des de 2004, el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib) és la millor referència en la protecció de la fauna de l’arxipèlag. Es tracta d’un ens participat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i la Fundació Natura Parc. Té la base central a Santa Eugènia, i disposa d’un servei operatiu els 365 dies de l’any per a la recuperació de la fauna silvestre i el control d’espècies catalogades com a invasores i que, per tant, suposen una amenaça per a les autòctones.

La darrera gran intervenció del Cofib, colze a colze amb un equip d’especialistes del Palma Aquarium, ha tingut lloc a la costa del Llevant, a la platja de Cala Millor, el passat 26 de gener, arran de l’avarament d’una balena ferida de mort. És en aquestes ocasions quan més visible es fa a l’opinió pública la seva feina. Lluny del ressò mediàtic, com l’intent de salvar l’esmentat rorqual, és el treball diari i constant el que fa que cada any siguin milers les intervencions per a la recuperació i la conservació de la fauna, tasca que s’acompanya d’estudis d’investigació duit a terme per un equip de trenta professionals, entre manescals, biòlegs i tècnics especialistes de camp.

El Cofib té també uns objectius educatius, a fi de promoure la protecció del medi ambient, amb classes pràctiques a col·legis i atenció a grups escolars al mateix centre del consorci a Santa Eugènia. “L’intent de salvar una balena té un gran impacte, forma la imatge externa, però en situacions com aquesta i en altres hi ha tota una feina posterior d’informació i investigació, que a vegades es coordina amb la UIB i amb altres entitats que s’interessen pel nostre treball, i que ens du a marcar unes pautes concretes per a la conservació de les nostres espècies”, explica Lluís Parpal, gerent del Cofib.

En cooperació amb entitats ecologistes i associacions, aquest consorci ha aconseguit establir centres de conservació i estudi de la fauna a totes les Balears. Té presència a Menorca, a través d’un conveni amb el GOB, i a les Pitiüses es treballa a través de diverses clíniques veterinàries: Eivivet, a Eivissa, i Clínica V. Formentera, a la pitiüssa menor. A Mallorca també destaca el suport i la coordinació permanent amb el Palma Aquarium, concretament en intervencions a la fauna marina.

El suport i la feina dels agents de Medi ambient és imprescindible en totes les illes. A Eivissa, el Cofib disposarà aviat d’instal·lacions. La Conselleria ha aconseguit la cessió d’un espai de 23.000 m2 en el parc de serveis del Consell Insular, per tal d’implantar-hi un centre de recuperació de la fauna silvestre (CRFS). “Així tindrem una xarxa completa en el conjunt de les illes”, subratlla Lluís Parpal.

El consorci analitza l’evolució de les espècies silvestres. “La fragmentació del territori a les Balears provoca molts de problemes a la fauna terrestre”, assenyala el gerent, alhora que destaca la feina dels equips tècnics plasmada en les dades de l’informe de 2018, que presenta un rècord d’intervencions: 5.374, de les quals 4.901 foren relacionades amb fauna silvestre i 473 amb fauna exòtica. En la primera, s’inclou la fauna marina, amb el rescat de 26 cetacis i 40 tortugues marines. Aus (2.427) i rèptils (2.025) encapçalen el llistat d’animals rescatats i tractats. Alguns queden en el centre del Cofib, a Santa Eugènia, per les ferides incurables que presenten.

Quinze anys d’activitat

El consorci arrancà el 2004 però només actuava a Mallorca (1.641 intervencions). Fou a partir de 2012 que l’àmbit d’acció s’estengué a la resta d’illes (2.353 intervencions) i, el 2016, també començà a intervenir en la recuperació de la fauna marina i de llavors ençà ja ha participat en 246 rescats.

El biòleg Patxi Blasco explica que en el conjunt dels animals rescatats, un 50% se sol recuperar i són retornats al seu medi natural, mentre que un 40% es mor durant la cura o arran de l’operació; si són insalvables, se’ls aplica l’eutanàsia. El 10% restant es destina a projectes de reintroducció i educatius.

En els quinze anys d’activitat del Cofib, Lluís Parpal destaca la cooperació amb l’organisme que regula el comerç de fauna (CITES), sense oblidar la feina constant que es fa en el camp educatiu, que troba una de les millors recompenses en la recuperació i alliberació d’espècies protegides. En són bons exemples la recuperació de la milana i la tortuga mediterrània, “quan la gent ha entès que no és un animal de companyia”. També subratlla les tasques de recuperació de la tortuga mora, amb presència a Andratx, Calvià i part de Palma.

Des de 2013, el Cofib treballa en diversos projectes, com el programa Life Bonelli (amb finançament europeu) per reintroduir l’àguila coabarrada ( Aguila fasciata ). En un segon pla, es dediquen esforços al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al control d’espècies exòtiques introduïdes, les quals poden provocar danys en els béns agroramaders. Amb la Fundació Bancària la Caixa es desenvolupen programes d’investigació, salut i medi ambient. Mitjançant el projecte Prats Nets d’Invasores, que comença enguany, es volen controlar les espècies invasores en zones humides. Finalment, es treballa en el banc de restes d’espècies insulars (BREI), que recull mostres per a l’estudi amb finalitat científica i educativa.

stats