Ciències naturals en obert i a l’abast dels balears

La Societat d’Història Natural de les Balears i la UIB organitzaran les VII Jornades de Medi Ambient, que es faran a Mallorca, Menorca i Eivissa amb la presentació de 200 ponències i comunicacions

Contribuir a impulsar un intercanvi de coneixements científics i tècnics de caire naturalístic; donar visibilitat a les principals activitats i projectes de recerca vinculats al medi ambient a les Balears; posar en contacte distintes entitats especialitzades en aquests temes i oferir l’oportunitat als alumnes que fan el seu final de grau “d’estrenar-se” dins el món científic, gràcies a unes jornades que es duran a terme a casa nostra (així s’estalvien les despeses de desplaçament a un altre lloc d’Espanya o de l’estranger): aquests són alguns dels objectius de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, que tindran lloc, de manera descentralitzada, a Mallorca, Menorca i Eivissa entre els propers mesos de novembre, desembre i gener.

Les jornades, que feia cinc anys que no es realitzaven, estan organitzades conjuntament per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), i tindran el suport, en aquesta ocasió, de la Fundació Marilles, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, el Consell de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i altres entitats la col·laboració de les quals s’està negociant aquests dies. Les dates concretes en què tindran lloc les jornades són les següents: 28, 29 i 30 de novembre a Palma, al campus de la UIB; 13, 14 i 15 de desembre a Eivissa, també a la seu de la UIB en aquesta illa; i10 i 11 de gener a Menorca, en aquest cas a la seu de l’IME. Els organitzadors esperen poder igualar la participació de fa cinc anys, que va incloure 200 comunicacions i ponències entre totes les illes, ja sigui mitjançant una comunicació oral -amb 10 minuts de presentació cadascuna- o en forma de pòster.

Edició d’un llibre recopilatori

Les dues modalitats de presentació tindran cabuda en el llibre de les jornades que s’imprimirà posteriorment, amb un resum extens de com a màxim quatre pàgines per a cada comunicació. El llibre, que en les edicions anteriors es va convertir en un ‘referent’ de consulta sobre l’estat actual del medi ambient al nostre arxipèlag, tindrà entre 400 i 500 pàgines. També se’n farà una versió digital i es penjaran les comunicacions en una pàgina d’internet per poder consultar-les gratuïtament.

Un comitè organitzador i científic format per 14 persones, presidit per Guillem Xavier Pons -que és el director de publicacions de la SHNB-, treballa intensament, des de fa mesos, per tal que tot estigui a punt i aconseguir que les jornades recullin una àmplia varietat de temes representatius de la recerca vinculada al medi ambient a les Illes. Els científics són els que proposaran els temes que vulguin exposar, però serà el comitè científic el que decidirà si accepta aquesta comunicació o si s’ha de retocar. El termini de presentació de comunicacions conclourà l’1 de novembre i, per tant, encara és prest per saber tots els detalls d’aquesta mena de ‘radiografia’ sobre l’estat del medi ambient a les Balears. Tot i així, Pons avança que hi haurà comunicacions de fauna i flora, nacres, praderies de posidònia, morenes, canvi climàtic, gestió d’espais naturals, ciències de la terra, etc. Quique Ballesteros, investigador del CEAB-CSIC i especialista en l’estudi dels sistemes marins, pronunciarà la conferència inaugural, dedicada als hàbitats marins de la Mediterrània.

Pons apunta la voluntat de “fer ciència en obert” i compartir la recerca que fan els científics “amb la resta de l’univers”. Per això diu que “volem tractar temes actuals i que alhora representin alguna novetat científica. Sabem que no és fàcil resumir en 10 minuts una recerca que de vegades ha requerit anys de feina, però malgrat que siguin unes jornades tècniques, estam convençuts que cal divulgar les investigacions que es realitzen al voltant d’un tema, una espècie o un problema, i que al cap i a la fi afecten l’interès general de la societat”, hi insisteix el director científic de les jornades.

Una “connexió interinsular”

Els organitzadors pretenen incloure en la trobada aspectes mediambientals de totes les Illes, com un element de “connexió interinsular” perquè tothom sàpiga què es fa en cada una d’aquestes “realitats mediambientals insulars”. Per exemple, la investigadora eivissenca Laura del Valle, que va fer la seva tesi sobre sistemes dunars a la pitiüsa gran, serà una de les ponents de les Jornades i explica que “les dunes d’Eivissa es varen formar al llarg d’estadis interglacials, quan el nivell de la mar era molt més alt i el clima més humit. Gràcies a les datacions de termoluminescència (la propietat que tenen un certs minerals per absorbir l’energia nuclear), hem pogut efectuar les datacions corresponents”. En la seva recerca, Laura del Valle fa la reconstrucció d’escenaris antics basats en aquestes datacions. Abans s’estudiaven els perfils de les dunes per observar l’evolució i composició dels seus sediments, ara basta una reconstrucció en 3D de cada un dels escenaris i estudiar en quines condicions es varen formar aquests sistemes de dunes fòssils, que corresponen bàsicament al Plistocè Superior, des de fa dos milions d’anys fins a 10.000 anys enrere.

El paper dels joves

Un altre dels elements prioritaris a tenir en compte en les jornades, per part dels organitzadors, serà el paper dels joves investigadors, que en molts casos ‘s’estrenaran’ en la seva primera comunicació, fet que podria donar lloc, en el futur, a carreres professionals més intenses. Per estimular-ne la participació, es destinaran 300 euros a la millor contribució presentada. La idea ha estat de Miguel McMinn, naturalista i soci de la SHNB, que apunta que així contribuiran a ajudar aquests joves, futurs científics, “que se sentin còmodes, com si jugassin a casa. També se’ls oferirà l’oportunitat que coneguin la Societat d’Història Natural de les Balears i ens diguin quines són les seves inquietuds i un poc cap on hem de caminar amb vista al futur”, diu McMinn. Ell serà precisament l’encarregat de dur les xarxes socials que aportaran informació especialitzada de les jornades, que a més podrien oferir-se en streaming, si és que els organitzadors aconsegueixen suport per poder fer-ho.

Per part seva, Pons expressa el desig de “donar continuïtat a les jornades, a partir d’ara, perquè pensam que la comunitat científica ho demana. Necessitam un fòrum de debat com aquest, de caràcter general, amb temes vinculats a les ciències naturals i el medi ambient, a totes les Illes, per aproximar-nos a totes les realitats i saber què fan els investigadors, els grups de recerca, l’administració, grups ecologistes i ONG. Per la Societat, recuperar aquestes jornades suposa una fita important per poder acostar la ciència a la gent i donar a conèixer els projectes de recerca, que moltes vegades estan massa oblidats”.

SHNB, un bressol de naturalistes

Un dels pilars fonamentals de la Societat d’Història Natural de les Balears és el seu butlletí, un instrument a l’abast dels científics i naturalistes per poder publicar les seves observacions i descobriments. Abans, aquest butlletí es feia només en paper, però fa anys varen decidir que la millor manera de difondre’l massivament era penjant-ne els continguts, de manera gratuïta, tant a la pàgina web de la Societat com a les xarxes socials. Cal tenir en compte que les publicacions de la SHNB són les úniques de caire científic de l’Arxipèlag que són a l’Scopus, una base de dades propietat de l’empresa Elsevier, amb 18.000 revistes publicades per més de 5.000 editors internacionals. ‘Obrir’ la base de dades de la Societat ha fet que l’any passat s’aconseguissin 120.000 baixades d’articles a través d’internet. De moment, s’han fet ja 60 volums del butlletí, aproximadament un cada any des de 1955.

La Societat va néixer el 1948 impulsada per un grup de naturalistes balears que volia compartir els seus interessos i troballes, i posar-ho en comú. Des de llavors, la SHNB du a terme una tasca de foment i recuperació del patrimoni naturalístic, estudi de les ciències naturals, conservació de col·leccions, publicació de butlletins i monografies. El proper monogràfic serà sobre Cabrera, arxipèlag al qual ja s’han dedicat dos treballs específics. L’entitat aplega 300 socis, que paguen 50 euros a l’any. És l’únic sistema de finançament de la Societat. El perfil del soci de la SHNB és el d’un llicenciat o estudiant de grau d’alguna carrera relacionada amb ciències naturals; també hi ha professors de biologia de la UIB o, simplement, aficionats a les ciències naturals que tenen la Societat com a ‘referent’ en l’estudi dels ocells, caragols, fòssils i geomorfologia, entre altres disciplines.

Presidida actualmentper Antoni Grau, la SHNB està ubicada al carrer Margarida Xirgu de Palma, on s’organitzen cursos, conferències i jornades específiques. També es preparen sortides i activitats més lúdiques. Amb vista al futur, els responsables de la Societat voldrien donar una major “coherència” als aspectes museístics, tenint en compte que molts socis de l’entitat disposen de col·leccions privades. Per això, pensen que caldria crear un museu que donàs cabuda i ajudàs a conservar les diverses col·leccions, ara massa disperses. Tot i així, fa un any varen aconseguir aglutinar la col·lecció del naturalista Ramon Galiana, que havia mort l’any 2000 i que al llarg de la seva vida va recol·lectar fòssils, crancs i mol·luscs; i la col·lecció paleontològica Joan Cuerda, que en el seu moment va ser president d’honor de la Societat.

Un altre dels objectius és continuar potenciant-ne l’arxiu bibliogràfic. “Als locals de la Societat tenim la millor biblioteca naturalística de les Illes Balears, amb 20.000 volums posats en els nostres armaris compactes i a disposició de tothom que els vulgui consultar”, explica Pons. També es farà una campanya de captació de socis el 2019 a través de les xarxes socials. Així mateix, la pàgina web es millorarà amb un blog perquè sigui més “dinàmica”. Per Miguel McMinn, formar part de la Societat “implica defensar la història natural i la nostra cultura”, sentencia aquest naturalista.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF