Cerquen una setantena de represaliats pel franquisme al cementeri vell d'Eivissa

Les tasques han començat amb la troballa de dos casquets de bala de fusell de l'època

La segona fase de l'exhumació del cementeri vell d'Eivissa, al barri de les Figueretes, va començar aquest dimarts amb les tasques que du a terme l'empresa Atics –adjudicatària de l'actual pla de fosses– a una de les quatre zones de la fossa comuna esquerra, la qual està a un lateral del corredor de l'entrada principal del cementeri. Durant aquesta fase s'espera trobar una setantena de víctimes del franquisme, segons ha informat el Govern mitjançant un comunicat de premsa.

La feina ha començat amb la troballa de dos casquets de bala de fusell de l'època de la repressió franquista, segons ha informat aquest dimecres la directora tècnica de l'excavació, Almudena García, i ha difós l'agència Efe. L'arqueòloga ha apuntat que "la reutilització contínua del cementeri fins als anys 70 pot fer que no es trobi alguna de les víctimes".

És en aquesta part del cementeri on l'any 2018 es varen localitzar les restes parcials de dues persones que, per les seves característiques, podrien haver estat represaliats dels franquistes, tot i que no es varen poder identificar pel mal estat de les restes. També es va trobar un casquet de bala d'un fusell Mauser. La segona intervenció s'allargarà previsiblement fins dia 2 d'octubre.

El projecte d'intervenció al cementeri de les Figueretes presentat per Atics a la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears inclou quatre sondatges en diferents zones de la fossa comuna esquerra, les quals estan separades per tombes disseminades. L'excavació, la qual tindrà un metre de profunditat, es farà de manera manual, ja que la topografia del cementeri no permet utilitzar maquinària.

A més, els investigadors treballen amb la dificultat de no disposar de cap rastre documental dels fets que es varen produir allà. Pràcticament la totalitat de les setanta persones assassinades entre el setembre del 1936 i el juny del 1937 a Eivissa varen ser inscrites als registres civils sense referir la causa de la mort (llevat d'un cas).

Els assassinats no varen ser investigats, no varen ser recollits per la premsa de l'època ni tampoc apareixen en el llibre d'actes del cementeri, que no té cap entrada des de mitjan 1936 fins a l'any 1941. Els investigadors han reconstruit els fets amb testimonis orals i la documentació del registre civil, i d'acord amb aquestes investigacions s'han dissenyat les excavacions.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF