Cati Torres, economista: "No pot haver-hi salut econòmica si no tenim salut ambiental"

La professora i doctora del Departament d'Economia Aplicada de la UIB ha impartit la conferència 'L'economia balear davant el canvi climàtic'

Després de les eleccions autonòmiques d'aquest diumenge, es dibuixa un panorama polític favorable per avançar en polítiques ambientals. Així ho ha assegurat Cati Torres, professora i doctora del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, que ha impartit la conferència 'L'economia balear davant el canvi climàtic'. Com una mena d'avís als qui han de governar la Comunitat, l'economista ha advertit que les accions polítiques que només aspiren a desenvolupar una transició energètica basada en la implantació d'instal·lacions renovables i millores tecnològiques, fan una anàlisi "equivocada", i ha estat taxativa: "Sense decreixement, no hi haurà una transició justa". A més, ha afirmat que "no pot haver-hi salut econòmica si no tenim salut ambiental", de manera que estam obligats a actuar "si volem un futur". L'economista també ha defensat que depenem biològicament de la natura, i els ecosistemes "són vitals per a la qualitat de la vida humana".

En aquest sentit, Torres ha considerat que s'ha de caminar cap a una transició "socioecològica" que sigui justa, democràtica i respectuosa amb el medi, en què les administracions "ens han d'ajudar a ser ciutadans ecològics" a través de l'impuls del transport públic i mesures d'eficiència energètica.  "Les energies renovables també tenen límits i requereixen una gran quantitat d'espai i materials", ha explicat, i ha afegit que "l'economia no pot créixer  il·limitadament . La nostra acció climàtica ha d'estar encaminada a restablir el metabolisme socioeconòmic".

La influència del turisme sobre el canvi climàtic

La professora ha fet un recorregut pel sistema econòmic balear principal: el turisme, el qual considera que està "malalt" perquè és molt vulnerable davant la crisi climàtica. A més, el mateix model és responsable de la crisi ambiental: entre el 2009 i el 2013 el sector va emetre en l'àmbit internacional entre 3,9 i 4,5 gigatones de CO2. D'altra banda, segons ha explicat, la indústria turística també consumeix grans recursos naturals com ara electricitat, aigua, aliments i combustibles fòssils a l'hora de transportar passatgers. 

En l'esdeveniment, organitzat pel Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB, que ha omplert de gom a gom la sala d'actes de l'edifici de la Riera, a Palma, Torres ha explicat que l'"ecodependència" que patim a les Illes és molt important. "Els efectes climàtics repercutiran greument en una regió on el 50% del PIB està directament i indirectament connectat amb el sector terciari", ha advertit. La pèrdua dels sistemes costaners, la posidònia, el major risc d'incendis i els efectes sobre la salut humana, com les malalties cardiorespiratòries transmeses per moscards, són alguns dels exemples que ha exposat l'economista. "El canvi climàtic augmentarà el dèficit públic i, a més, incrementarà la despesa energètica", ha afegit, recordant que l'economia balear seria menys resilient i l'impacte sobre la salut, major.

"Cal canviar la idea imperant d'individu per la de persona i la de subjecte moral i ciutadà per la de subjecte econòmic actiu", ha dit, apuntant que els nous moviments juvenils contra el canvi climàtic com 'Fridays for Futur' li donen esperances i l'obliguen a veure la situació amb més positivitat.

Joves pel Clima insta els partits que declarin l'emergència climàtica a les Balears

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF