EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

Cases naturals, cases saludables

La bioconstrucció s’obre pas a Mallorca com una alternativa respectuosa a la construcció convencional

No saben molt bé com descriure-la, la sensació d’habitar una casa ‘bio’. Però els professionals que s’hi dediquen i les persones que hi viuen coincideixen: s’hi està diferent; s’hi respira diferent. A Mallorca el de la bioconstrucció és un món encara petit, però que es va obrint pas i va sumant experiències i adeptes. Es tracta d’una alternativa respectuosa a la construcció convencional que treballa amb materials no tòxics, reciclats, reciclables i quilòmetre zero, i que utilitza tècniques d’aprofitament de l’energia natural de l’entorn. El resultat: cases saludables per a les persones i per al medi ambient, energèticament molt eficients.

Diu Sebastià Sansó que la bioconstrucció va més enllà de construir edificacions: “És una manera de viure, de pensar, de mirar el món”. Ell és bioconstructor i president de l’Associació de les Illes Balears (ABIB), que es va crear el 2014 i, des de llavors, s’esforça per difondre informació i formació en aquest àmbit. Sansó explica que “nosaltres no només estam construint de manera sostenible, sinó que també estam recuperant un coneixement ancestral”. “Miram com construïen els nostres avantpassats, que tenien una major connexió amb la terra, i ho adaptam a les necessitats d’avui dia”, afegeix.

Si en els seus inicis la bioconstrucció es basava, sobretot, en l’ús dels materials saludables; ara, i amb el pas del temps, ha anat evolucionant i contemplant molts d’altres aspectes. Per exemple, abans de construir s’estudia la geobiologia del lloc, que consisteix a localitzar els punts geopatògens -artificials, com torres d’alta tensió properes; o naturals, com corrents d’aigua subterrànies- per corregir-los o minimitzar-ne l’impacte.

A més, des de l’arquitectura, es fa un disseny bioclimàtic de l’edificació, és a dir, adaptat a les característiques del clima per aconseguir la major termicitat interior, que pot significar un estalvi de fins al 70% del consum energètic de calefacció i refrigeració. I també un pilar fonamental és preveure les necessitats de les persones que habitaran aquella casa, logístiques i de salut. Així, com que cada lloc i cada persona és diferent, cada projecte és un món. No és el mateix una restauració d’una casa antiga que la d’un edifici de sis plantes. Ni un clima d’altura que una casa unifamiliar a la vora de la mar.

Rafael Sala és arquitecte i, des del 2006, treballa en projectes de bioconstrucció. “Al procés que se segueix en la construcció tradicional hi afegim molts altres factors per augmentar el confort”, detalla. “Es mira que l’impacte ambiental de tot el procés sigui el mínim”, conclou.

Materials ‘km 0’

De la llarga llista de materials naturals amb què es pot construir una casa, aquí a Mallorca n’hi ha dos de fonamentals: la pedra i la palla. Materials econòmics, de baix impacte ambiental i de gran durabilitat si s’utilitzen bé, que permeten construir cases boniques, resistents i tèrmiques. Les estructures solen ser de fusta, i per lliscar s’utilitzen materials amb propietats aïllants com l’argila o el suro negre. També són freqüents els tradicionals morters de calç, que és un regulador natural de la humitat, asèptic, bactericida i fungicida.

Precisament lamenten molts en aquest món que en una terra tan calcària com Mallorca i amb una tradició llarga d’oficis relacionats amb la calç, hi hagi només un forn actiu. També coincideixen que hi ha una manca d’inversió des de l’àmbit públic, tot i que aquest mira cada cop amb més interès la construcció més sostenible. En part obligada per les noves exigències europees que, entre altres coses, pretén millorar l’eficiència energètica de les edificacions, reduir l’ús de les energies primàries i augmentar les renovables.

Economia petita

La bioconstrucció a Mallorca engrana una economia petita, en què participen empreses familiars, artesans i professionals locals. Per això, quan a l’empresa dels germans Ferrys se li diu “constructora” es fa estrany, com si la paraula no descrivís ben bé el que realment són.

Joan i Pedro són els propietaris d’una empresa familiar de construcció especialitzada en cases saludables. Treballaven en construcció tradicional fins que un dia els van proposar fer una casa de fusta i palla i van acceptar. Van crear l’empresa al 2008, ja amb el sector en crisi i, des de llavors, no s’han aturat.

Joan s’encarrega del material i els pressupostos; Pedro, de la logística de les construccions, i Sònia, la dona de Pedro, és l’administradora. Un dels darrers projectes que han finalitzat és una casa unifamiliar de palla a Badia Blava, on Joan es va quedar a dormir un parell de dies mentre s’acabava la feina. “La primera nit vaig haver de beure molta aigua, acostumat a viure en ambients humits”, explica.

Detalla que “en aquella casa, amb una temperatura exterior de 6ºC i sense cap tipus de calefacció, no es baixa de 20ºC”. La humitat es manté en un 50%, mentre que la mitjana en una casa convencional ronda el 80%. Això es calcula però a més també es fa palpable fàcilment en el dia a dia en un acte tan quotidià com eixugar la roba, que a l’hivern els resulta molt més ràpid dins la casa que fora.

A banda d’aquestes construccions, també treballen en projectes utilitzant materials no tòxics com l’Ytong (formigó cel·lular), que s’ha d’importar d’altres llocs d’Europa. És el cas de la casa unifamiliar en què estan treballant al Pla de na Tesa, que també disposa d’un sistema de filtració de l’aire que el manté net de manera constant. Aquestes tècniques, explica Pedro, són molt importants per a clients que tenen al·lèrgies o dificultats respiratòries.

L’empresa està integrada en la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP), que és un estàndard de rendiment energètic alemany que té com a idea construir cases amb un excel·lent rendiment tèrmic, hermeticitat i ventilació mecànica.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF