Casa Broner, el lloc on sempre s’ha de tornar

Després d’un any tancada per evitar que li afectassin les obres de consolidació de sa Penya, des del passat mes de febrer la Casa Broner torna a estar oberta al públic. No se m’ocorre un espai millor per recomanar aquesta setmana dels museus que aquesta obra singular i exquisida de l’arquitectura contemporània que es va dissenyar i construir Erwin Broner al començament de la dècada dels seixanta, que el 2000 donà la seva vídua, Gisela, a la ciutat d’Eivissa, i que el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), amb Elena Ruiz al capdavant, gestiona i cuida com la joia que és. Un Bé d’Interès Cultural (BIC) de primera categoria. La casa a la qual sempre s’ha de tornar.

La Casa Broner és un lloc de referència i de reverència. Si la mires des de la mar, just abans d’entrar al port d’Eivissa, entens fins a quin punt l’arquitecte, dissenyador i pintor alemany Erwin Broner (1898-1971), deixeble de Gropiues a la Bauhaus, va captar l’essència eivissenca i amb quin respecte la llançà a la modernitat. La sobrietat, la força de les línies i la generositat dels espais sempre seran contemporanis. Si hi entres, et fusiones amb la mar. “Imagin Erwin Broner decidint que la mar havia d’inundar la seva vida quotidiana per sempre més”, va escriure Elena Ruiz. I és així. Des de les àmplies sales, comprens que l’austeritat és això, un acte de generositat, com ho és el mobiliari dissenyat per ell; com ho és l’estima pels objectes, pocs, però exquisits que demostren el valor que donava a l’artesania de l’illa; com ho són les seves pintures, dibuixos i collages, que s’hi exhibeixen amb una discreció magistral. Entrar al món de Broner és una lliçó d’arquitectura, d’art i de vida. Torna a estar oberta. No en perdem l’ocasió.

CARRERÓ DE LA PENYA, 15 (EIVISSA)