Societat 12/06/2018

La seqüència del cas Nóos a les Illes Balears o com vestir de legalitat les decisions d'un president

Recull temporal dels esdeveniments que s'han jutjat i que duran a la presó Urdangarin, Torres i Jaume Matas

Sabrina Vidal
3 min
L'expresident Jaume Matas i Iñaki Urdangarin, en imatge d'arxiu.

PalmaEl cas Nóos sorgeix com una peça separada de la investigació pel sobrecost del Palma Arena. El jutjat número 3, de Palma, en el final de la seva instrucció ja declarà provat que es va constituir un "entramat societari agrupat sota la denominació comuna 'Nóos'", integrat per les empreses: Nóos Consultoria Estratègica S.L., Associació Institut Nóos d'Investigació Aploicada, Aizoon S. L., Virtual Strategies S. L, Shiriaimasu S. L., Intuit Innovation S. L. i, posteriorment, dues empreses mercantils més que constituirien la Fundació Esport, Cultura i Integració Social.

1. Tot començà al final de setembre de 2003, l'aleshores president del Govern, Jaume Matas, aprovà verbalment, en una reunió mantinguda a Marivent -juntament amb Pepote Ballester i Iñaki Urdangarin-, el patrocini de l'equip ciclista Banesto i el projecte 'Oficina del Proyecto', que havia de fer el seguiment i la promoció de l'equip a través de la Fundació Illesport. Els termes de la reunió se signaren un mes després al Consolat de la Mar. Aquesta reunió fou el principi d'una prolífica relació i del 'modus operandi': primer decidien, després ho vestien de legalitat.

L'IBATUR (Institut Balear de Turisme) i la Fundació Illesport aportaren els primers 300 mil euros, per pagar material promocional, el lloc web i els serveis de premsa i seguiment mediàtic. Posteriorment, el novembre de 2003, el consell de Govern aprovà una aportació de 18 mil euros a la Fundació Illesport per al patrocini de l'equip ciclista -5 mil per a 2004, 6 mil per a 2005 i 7 mil per a 2006-. L'elaboració del material promocional es va adjudicar exclusivament a l'entitat Nóos Consultoria Estratégica S. L., que n'establia unilateralment els preus.

IBATUR pagà a Nóos fins a 117 mil euros extrets del seu pressupost de 2004. És la primera quantitat de doblers percebuts per Nóos del Govern balear que queda acreditada.

2. Entre el final de 2004 i el principi de 2005, se succeeixen les reunions entre Iñaki Urdangarin i l'expresident Jaume Matas i també les peticions per col·laborar. El primer proposa un esdeveniment relacionat amb el turisme i l'esport: l'Institut Nóos d'Investigació, una associació que ell remarcava que no tenia ànim de lucre, havia de fer un Fòrum Internacional sobre Turisme i Esport, es diria Illes Balears Toursport Summit.

El text de la primera sentència ja recull que Matas hi accedí perquè Urdangarin era família del cap de l'Estat. "Com ja succeí abans, la decisió unilateral del president del Govern fou revestida amb posterioritat per dotar-la d'una aparent legalitat", resa l'escrit. En un recurs de la fiscalia també es ressalta que els convenis entre Nóos i Illesport "sorgeixen del fruit exclusiu d'una decisió voluntarista, arbitrària i aliena a tot procediment administratiu".

El text inicial del conveni ja contemplava que fos d'un any de duració, que s'havia de fer el 2005 i que el Govern havia de fer una aportació econòmica d'1.200.000 d'euros per cobrir l'organització, gestió i logística.

3. El gener de 2006 es fa una nova reunió per fer una segona edició de la cimera esportiva. Ja es contemplà una col·laboració econòmica d'un milió d'euros. Com era habitual, la decisió s'havia pres abans que es reunís el patronat. Finalment, s'hi aportaren un milió cent mil euros i 35 mil més per cobrir despeses extraordinàries. En el segon conveni, s'incloïa el desenvolupament d'un Observatori Permanent i un Pla Estratègic.

La segona edició de les Illes Balears Forum es va fer entre el 22 i el 24 de novembre de 2006. Nóos presentà factures per valor de 730 mil euros. Poc després Urdangarin exigí un seguit de pagaments per uns serveis -que segons Ballester no s'efectuaren-.Tot i les discrepàncies es pagaren perquè Jaume Matas volia evitar controvèrsies poc abans de les eleccions de 2007. Amb posterioritat es feren les actes del pagament de 445 mil euros. Segons l'Audiència, en cap moment s'ha pogut acreditar si el preu dels esdeveniments s'adaptava al del preu del mercat.

4. L'any 2006 també es consideren fets provats relatius al blanqueig de capitals. Diego Torres encomanà a Miguel Tejeiro la posada en marxa d'una estructura societària internacional per ocultar guanys i incorporar-los al tràfic legal. Paral·lelament, Salvador Trixet els procurà una segona estructura amb empresa matriu a Belice que no fou utilitzada mai. Però no es va provar que Iñaki Urdangarin participàs d'aquestes accions.

Curiosament aquell mateix any, el llavors diputat del PSOE, Antoni Diéguez, ja demanà al Parlament perquè s'havien atorgat 1,2 milions d'euros a la Fundació Nóos per un esdeveniment que durà tres dies -la primera edició de 2005- i que gairebé no havia tingut cap tipus de repercussió.

5. El 2010, arran de la investigació pel sobrecost del cas Palma Arena, en què es trobaren les signatures dels dos convenis, es va obrir la peça separada 25.

stats