ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Carta planetària als Reis d’Orient

Prendre consciència global de la Terra treballant la mirada d’’El petit príncep’

Estimats Reis d’Orient,

Dia 24 de desembre de 1968 la nau Apollo 8 orbitava al voltant de la Lluna. Era el primer cop que una nau tripulada aconseguia dirigir-se cap al satèl·lit terrestre i entrar en el seu camp gravitacional. L’objectiu de la missió era observar la superfície lunar i facilitar el camí per a un imminent allunatge -cosa que tindria lloc l’estiu vinent. A bord de la nau, l’astronauta Bill Anders mirava per l’ull de bou quan de sobte va exclamar “Oh my God! Look at that picture over there! There’s the Earth coming up. Wow, is that pretty”.

Anders agafà ràpidament la seva càmera i enregistrà la imatge que avui ens acompanya: la Terra just en el precís instant d’enlairar-se sobre l’horitzó lunar. El rodet de la seva Hasselblad era en blanc i negre i mentre enregistrava la imatge que esdevindria icònica demanava amb insistència cirurgiana als seus companys que per favor li fessin arribar un rodet en color amb el qual, instants després, enregistraria una nova imatge, aquest cop en color i que prendria el protagonisme a l’anterior a l’hora de representar aquella fita històrica. Així, aquella mirada aparentment irrellevant pel finestral de la nau al planeta blau es convertiria amb el temps en la vertadera protagonista de la missió.

Amb aquella imatge nasqué una sensació col·lectiva que alguna cosa havia canviat per sempre: una manera diferent de percebre la Terra que perseguiria altres astronautes que en futurs viatges a l’espai tindrien l’oportunitat de compartir una mirada llunyana al planeta. El filòsof Frank White s’adonà d’aquest fet i el batià com The Overview Effect per explicar aquest nou estat de consciència experimentat a partir del fet de contemplar la Terra des de l’espai. Un canvi de paradigma que, de manera paradoxal, naixia pel fet de deixar la Terra per anar a explorar l’univers.

Des de l’espai s’experimentava un especial sentiment de comunió amb la Terra, acceptant que si ella patia, la humanitat també ho faria. El planeta també semblava molt més bell del que mai es podien haver imaginat i en observar la finíssima capa de l’atmosfera que l’envoltava agafaven consciència de la seva fragilitat.

Estimats Reis d’Orient, assumesc la dificultat de l’encàrrec d’universalitzar la possibilitat de viatjar a l’espai i experimentar aquest nou estat de consciència. Per aquest motiu -sense renunciar al somni de ser astronautes- us demanaré únicament que les imatges que ens arriben de la Terra enregistrades pels satèl·lits que l’envolten s’incorporin a l’escola, amb el desig que les futures generacions abracin aquesta consciència planetària. Un estat que, en definitiva, em recorda la mirada del protagonista d’ El petit príncep -ell també fou un astronauta que ens visità des del seu planeta i que també veia pondre’s el sol diverses veganes en un sol dia. Ben segur que incorporar aquesta mirada servirà per ampliar l’horitzó comprès entre Mallorca i fora de Mallorca i que tan bé recullen les nostres rondalles.

Saber mirar és fonamental i, com diu el professor i geògraf Eduardo Martínez de Pisón, “un paisatge valuós requereix un observador qualificat”. Per tant, com major sigui l’aprenentatge, més detalls apreciarem i més ens aproparem a la mirada del petit príncep. Una mirada que l’historiador, cartògraf i metge mallorquí Joan Binimelis ja ens regalà fa cinc segles al seu manuscrit Libro que trata de la descripción particular de la Ysla y Villas de Mallorca, mostrant la que tal vegada sigui la primera referència paisatgística illenca, referida a sa Calobra i al torrent de Pareis i, sense necessitat de viatjar a l’espai:

“ [...] Por un barranco o torrente llamado de Parells, que tiene su origen y principio en el lugar de Turixant. Todo él desde su principio hasta el mar, es deliciosísimo, de unas altísimas peñas rasas por todas partes, pero cubiertas de verdor y arboledas con mucha variedad de árboles, laureles, sauces, álamos blancos y negros, tejos, acebuches y otros muchos más, todos con sus parras con muchas uvas y muchas hiedras por las peñas que parece un paraiso de delicias en que se harta la vista con aquellas corrientes de aguas muy cristalinas, que van a parar al mar, y el oído embelesado con aquel murmullo que hacen dichas aguas con los saltos que dan. Y es tanta el agua que pudieron proveer a cuantos navíos necesiten de ella. Cuentan los vecinos de Mallorca este lugar entre una de las tres maravillas que tiene la Isla de Mallorca”.

PD: Trobareu un manat de pastanagues per als cavalls i a vosaltres us he deixat una copeta d’anís perhom.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF