EnòlegAlgunes monedes, els papers oficials de l’obra i un bon feix de diaris solen esser desats dins una caixa o cilindre per les autoritats el dia que s’organitza l’acte simbòlic de la col·locació de la primera pedra d’una infraestructura important per a la comunitat. Un gran bloc, ciment, senalla, paleta i unes bones rialles, l’acte queda immortalitzat gràcies als fotògrafs i periodistes que el cobreixen, i parlament dels politics que enumeren els beneficis que aportarà a la gent del voltant i als visitants. Estan contents, satisfets i gojosos de tirar endavant un projecte d’aquestes dimensions, l’èxit dels governants és aconseguir dur a bon port tots aquells projectes que consideren imprescindibles per fer avançar la societat on viuen i la primera pedra és un acte d’impetuosa autoafirmació que va pel bon camí.
Demà s’inicien les obres del desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos, a alguns ens sembla més aviat una autopista però això va a criteri personal, i segons el periodista Miquel Adrover del Diario de Mallorca, el Consell de Mallorca ha decidit no dur a terme l’acció de col·locació de la primera pedra. Ben cert és que actualment ja no se solen fer actes d’aquest tipus amb l’ostentació de l’època daurada, amb brindis, aperitius i autocars plens de jubilats, però resulta insòlit no inaugurar una obra tan important. Dues de les tres cames del govern insular es presentaren a les darreres eleccions aixecant la senyera de la negativa a noves autopistes i a grans infraestructures viàries i els nous asfalts fan caure els emblemes que tan encesament defensaven. Un no facem enfadar més una part dels nostres degué circular en el moment de prendre la decisió, però també sembla evident que si no es fa és pel simple fet que no estan ni contents, ni satisfets, ni gojosos d’una via que no fa més que confirmar que anam disparats cap a la ciutat-illa pronosticada per diversos geògrafs.
D’autopistes i grans carreteres a Mallorca millor no xerrar-ne més, sobretot després de veure, per les xarxes socials i denunciat pel GOB i APAEMA, com el Consell de Mallorca ha recuperat l’antiga pràctica d’eliminar les anomenades males herbes fumigant les vores amb herbicides del tipus glifosat, considerat carcinogen per als éssers humans, segons un estudi avalat per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer. Amb el vehicle, podem viure una angoixant circulació cap a Ciutat, però també gaudir i sentir certa sensació d’alliberament quan transitam pausadament per carreteres secundàries tot descobrint pobles i paisatges que ens conviden a fer una petita parada a la nostra estressada vida. Ja fa molts anys que ajuntaments, cellers, restaurants i hotels de zones vitícoles s’adonaren d’aquest potencial i decidiren potenciar aquestes vies amb el nom ‘carretera del vi’, encara que són més conegudes com Wine road, fonamentalment per l’èxit que tenen a la zona de Califòrnia, concretament a la comarca de Sonoma. No és únicament una proposta enoturística per als visitants, sinó també per als propis indígenes que, de vegades, cerquen alternatives per al cap de setmana i no saben ben bé què fer. Per conèixer com funciona podem posar el punt de mira a l’única proposta d’aquest tipus que hi ha a l’Estat, l’anomenada carretera del vi Penedès. Un antic traçat d’uns 40 quilòmetres que va de l’interior de la comarca fins a tocar la mar de Sitges, enmig d’un paisatge de vinyes i camps agrícoles ben cuidats. Una iniciativa privada de tretze cellers, amb la col·laboració dels municipis, en què es pot trobar una àmplia proposta de visites a cellers i vinyes, cultural i una variada oferta gastronòmica. Té una aplicació mòbil amb versió per a Android i IOS i un passaport perquè els enoturistes rebin un tractament preferent allà on vagin i perquè siguin obsequitas amb presents.
A les nostres illes no tenim cap carretera del vi, però sí que hi ha en funcionament una proposta similar feta per la DO Binissalem. De fet, aquesta denominació d’origen és la que més feina ha fet en temes d’enoturisme i, a través de fulletons i de la pàgina web, ens fa diverses propostes culturals, gastronòmiques, paisatgístiques i de cellers per fer un passeig per la comarca.
Vi recomanat
Colet Assemblage 2014, Celler Colet (Pacs del Penedès)
Exemple d’ànima lliure, de coherència i d’honestedat amb un mateix i amb els companys de la comarca. Petit celler ben consolidat que creu fermament en la singularitat de la terra d’on neixen els seus ceps, que ho explica i que exporta a mig món varietats locals, però també foranes, per elaborar, amb orgull, escumosos que expressen la tipicitat del Penedès i la vinya com a protagonista principal, que avicia i en què practica un cultiu ecològic. És un escumós de 30 mesos de criança, de pinot noir i chardonnay, d’una frescor i elegància excepcionals, molt aromàtic amb sensacions agradables de fruita i flors. Delicat en boca, amb un suau bombolleig que marida a la perfecció amb una àmplia gamma de plats. Un d’aquests escumosos que no et pots perdre.
