Carme Alomar: “A la mar hi trobam els fems que generam, els que rebem i els que exportam”

La Doctora en Ecologia Marina ha realitzat una tesi doctoral sobre els plàstics en les profunditats de la mar que envolta les costes de l'Arxipèlag

El mes de novembre passat va presentar la tesi doctoral Plàstics en l’hàbitat dels fons marins de les Illes Balears i les seves implicacions per a les espècies marines, la primera que es fa a la Universitat de les Illes Balears sobre aquestes deixalles en les profunditats de la mar que envolta les costes de l’arxipèlag. Carme Alomar (Pollença, 1986), llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona i doctora en Ecologia Marina per la UIB, treballa com a ajudant d’investigació del Centre Oceanogràfic de les Balears. Amb la perspectiva que li atorga la recerca sobre el terreny durant anys sap fins a quin punt està amenaçada la biodiversitat de la mar.

Quines particularitats diríeu que té el fons marí de les Balears?

Són aigües molt oligotròfiques, pobres en nutrients, atès que no hi ha una aportació terrestre constant com la que ve de rius. La zona més costanera, això sí, és una àrea molt rica en posidònia, un hàbitat que atreu peixos i invertebrats perquè hi troben protecció, alimentació i espai adient per a la reproducció. A fondàries majors hi trobam fons amb una diversitat de peixos d’interès comercial i ecològic com la gamba vermella, el lluç, el moll, la moixina, etc. D’altra banda, a diferència de la part de la Península, a les Balears no tenim gaires canyons submarins, que és on a altres zones, com Catalunya, s’han quantificat molts de fems marins. Les Balears estan aïllades i els corrents fan que siguin receptores de contaminació i de fems a la mar, però també en són una font.

La font dels fems, òbviament, és l’activitat humana.

A les Illes es generen molts de fems que van a la mar perquè s’hi fan una gran quantitat d’activitats recreatives: la pesca, el turisme, el lleure a les platges o el transport marítim són una font de fems. I si bé a fondàries d’entre 50 i 800 m les restes que més hi trobam són vidre -un 30%-, seguit dels plàstics -un 25%-, a les àrees costaneres, de 4 a 8 m de profunditat, el predomini total és dels plàstics. Les dades són molt significatives, perquè les àrees on més deixalles es troben a la mar són les del nord-oest i del sud-oest de Mallorca, que tenen una de les majors pressions humanes.

És la mar una de les grans perjudicades per l’abús que es fa dels plàstics?

La mar n’és una gran perjudicada. Els plàstics no haurien d’acabar a la mar si la societat tingués consciència de l’amenaça que això suposa. És una gran amenaça per al medi marí, perquè a la mar hi trobam els fems que generam, els que rebem i els que exportam. Per exemple, al voltant de Cabrera no n’hauríem de trobar, de plàstics, perquè en genera poquíssims, i en canvi n’hi trobam molts, la immensa majoria transferits. La mar ens connecta a tots i els fems en són l’indicador.

El proper 20 de març està prevista l’aplicació de la Llei de residus balear amb la prohibició dels plàstics d’un sol ús. Creis que estam preparats, que n’és possible una reducció dràstica?

És possible reduir moltíssim els plàstics d’un sol ús que no estan relacionats amb productes sanitaris. Es fa un ús abusiu dels plàstics. No cal fer un embalatge dins un altre i dins un altre més. La pandèmia n’ha fet créixer molt l’ús, i no em referesc al que està relacionat amb la salvaguarda de la salut, sinó que han augmentat molt les compres online, i això són molts més paquets en plàstic. Eliminar-lo és possible i és urgent. S’ha de posar fi a aquesta amenaça. Hem de canviar de costums si volem conservar la biodiversitat a la mar. També en benefici nostre: les partícules de fems plàstics que trobam als peixos ens les acabam menjant.

Que la biodiversitat marina està amenaçada és un dels primers missatges de la vostra tesi. No teniu la sensació que quan es parla de sostenibilitat o de biodiversitat, la mar es té poc en compte fins i tot a les Illes, que n’estan envoltades?

Hi ha una barrera, una discontinuïtat en la consciència social entre allò que es fa a la terra i allò que es fa a la mar. No hi ha gaire conscienciació sobre allò que ens aporta la mar i que li aportam. Una altra discontinuïtat, ben significativa: a les Balears no hi ha estudis de grau de Ciències de la Mar o relacionats amb la mar. Tampoc podem estudiar-hi Ciències Ambientals.

I com se’n pot augmentar la conscienciació?

La ciutadania, en general, sap com actuar, però sovint manquen recursos que ho facilitin. També falta molta informació als llocs més vulnerables, tant sobre la riquesa natural que s’hi troba i que està amenaçada com la manera d’actuar. Fa anys vaig fer un treball d’enquesta als turistes per saber fins a quin punt eren conscients que no poden fondejar sobre posidònia o per què no es retira de les platges. Tots demanaven més informació i deien que si algú els ho explicàs sabrien com actuar. Les Balears són pioneres en la Llei de residus i s’hi fa una neteja de litoral que és modèlica. Però la biodiversitat marina està igualment amenaçada. Imaginau si no hi hagués aquestes iniciatives.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF