De Carabanchel a Vallecas, entre la por i la incertesa
Els veïns de les zones fins ara restringides posen en dubte l’eficàcia del confinament selectiu
MadridEl 18 de setembre passat la Comunitat de Madrid anunciava el confinament per a 850.000 persones de 37 àrees sanitàries de la capital, així com de set municipis de la regió. Des d’aleshores han passat catorze dies i ara la situació és força diferent. Els confinaments a Madrid ja no són “selectius” o per zones sanitàries concretes, sinó que s’han tancat municipis i la ciutat sencera de Madrid. Fins ara la majoria de zones afectades eren les del sud o sud-est de la comunitat i els veïns denunciaven el “caràcter segregador” de la mesura. El govern presidit per Isabel Díaz Ayuso demanava a crits un desplegament policial per part dels ajuntaments, però també de l’Estat, mentre la població, i algunes veus científiques, recordaven que una gran majoria de les persones havien de sortir tant sí com no per anar a treballar i que, per tant, controlar la mobilitat era, com a mínim, complicat. Catorze dies després alguns dels veïns de les zones afectades insisteixen en les fissures d’aquella decisió.
El recorregut de la Renfe C5 de la Comunitat de Madrid dibuixa una línia que permet entendre quines zones sanitàries han estat confinades fins ara. Arrencant des del sud-est, la línia de tren passa per Aluche, va cap al centre de Madrid, baixa cap a Usera, Villaverde, i arriba fins a Fuenlabrada. Aquestes són algunes de les parades en les quals -a priori- la població estava avisada que podria trobar-se forts controls policials que vigilaven els motius dels desplaçaments. La sensació general, però, ha sigut una altra. “Agafo la Renfe cada dia i no m’han demanat mai on anava”, comentava l’Antonio, veí de Fuenlabrada, que ahir agafava el tren per anar a treballar. Assegurava que no havia notat menys moviment i que només alguns matins, a hora punta, la policia s’havia col·locat a l’entrada de l’estació del tren. “Tot funciona més o menys normal”, deia.
Fuenlabrada és en aquests moments un dels llocs amb més incidència del covid-19 a la Comunitat de Madrid: registra 1.168 casos per cada 100.000 habitants. Si bé l’Antonio assegurava haver fet vida “normal” els últims 14 dies, els bars i comerços de la zona no compartien aquesta sensació. El Mohamed viu i treballa al municipi i apuntava que l’optimisme de l’agost havia desaparegut de cop. “La gent ha deixat de fer vida al carrer i com que hem de tancar a les deu de la nit hem perdut molts clients”, explicava a l’ARA, i assegurava que els pocs clients que visiten aquests dies el negoci hi van al migdia, a dinar. L’Amneris, propietària d’un altre bar de Fuenlabrada, calculava que “ha baixat un 80% la demanda”. A diferència del Mohamed, ella es desplaça cada dia per anar a Fuenlabrada a treballar i explicava que la policia que havia vist les últimes dues setmanes “es fixa en els cotxes, no en la gent del transport públic”. Sobre la quantitat de patrulles al carrer, l’Amneris comentava que “no són tantes”, en comparació amb mesos anteriors, però matisava que “els veïns tenen por a sortir de casa”. Per a ella, els missatges sobre les possibles sancions s’han convertit en dissuasius: “Ens han dit tantes coses que ens han espantat i la gent no sap què fer, per això no venen al bar”, lamentava.
A pocs quilòmetres de Fuenlabrada, però ja dins la ciutat de Madrid, la sensació no és del tot diferent. Al barri de Carabanchel, també al sud, el Pablo assenyalava que cap dels dies en què havia sortit a treballar s’havia trobat cap control: “La policia és la que hi ha sempre als intercanviadors”, comentava. Ell és veí d’una de les zones sanitàries confinades del barri de Carabanchel i apuntava que “no hi ha una manera efectiva de poder controlar-ho, tothom ha de sortir del barri per anar a treballar perquè ningú treballa aquí”, a més d’insistir que “no té sentit poder sortir tot el dia a treballar i després no fer res a la zona sanitària”. El veí de Carabanchel lamentava que les mesures han generat “estigma”.
En la mateixa línia es pronunciaven des del col·lectiu juvenil Vallekas se Defiende: “Era materialment impossible controlar aquestes zones. Només a Vallecas, el 87% de la població treballa fora del barri”. Des del col·lectiu explicaven que sí que han notat més presencia policial, però la vinculaven també a les últimes manifestacions convocades contra els confinaments selectius. També apuntaven que hi ha hagut més controls als cotxes i no tant al transport públic. El col·lectiu del barri defensa que l’avís policial “visualment i simbòlicament ha sigut important” i que “molta gent no s’ha mogut tant de casa per por a les multes”, però que les mesures han significat una “contradicció constant” que només han visibilitzat un model de ciutat dividit “en dos”. Sobre el tancament total de la ciutat de Madrid asseguraven que no tenien gaire clar “si això implica sortir o no de Vallecas per fer alguna cosa més que no sigui treballar”.
Dards al govern central
Des de l’Ajuntament de Madrid expliquen a l’ARA que les dues últimes setmanes s’han destinat a les zones sanitàries fins ara afectades un total de 250 policies municipals i que “s’ha optat per una tasca informativa”. Des de l’Ajuntament apunten que han posat unes 200 denúncies per entrada i sortida de persones dels nuclis de població afectats sense causa justificada.
“El dispositiu policial era clau, però no va arribar cap agent”, expressava ahir Ayuso a través de les xarxes socials traslladant la responsabilitat al govern central per la falta d’agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Ara, un cop entrades en vigor les mesures proposades pel ministeri de Sanitat, s’espera que el control policial augmenti. De fet, des del ministeri de l’Interior han assegurat a l’ARA que “no podien dissenyar cap pla fins que la normativa estigués en vigor”, però que tenen els agents “suficients” per cobrir la demanda de la Comunitat de Madrid.
