Canviarà el món per sempre el coronavirus?

L’impacte social i econòmic del confinament podria perdurar un cop superada la pandèmia

El carrer Balmes buit amb la Torre de Collserola al fons / MARC ROVIRA

Que la pandèmia anava de debò ho comencem a entendre més tard. Per aturar-la s'estan aplicant a tot el món canvis que capgiren els hàbits socials establerts: des de la feina, l'educació i el consum de béns materials i culturals fins a les relacions personals. Com és natural, la pregunta que es fa el món sencer és quan tornarà la normalitat.

Si fa un parell de setmanes la resposta a aquesta pregunta era, precisament, un parell de setmanes, ara ja se sap que en seran unes quantes més, potser mesos. La clau per recuperar la normalitat és la protecció davant d'aquest microorganisme de 50 milionèsimes parts de mil·límetre que està posant el món entre l'espasa i la paret. I això passa per aconseguir tres objectius que avui dia estan tots envoltats d’una gran incertesa: tractaments, vacuna i immunitat de grup. Milers de científics de tot el món treballen intensament per aconseguir els dos primers i per entendre com funcionarà el tercer.

Fins que no s'aconsegueixi cap d'aquests objectius no està clar que la vida pugui tornar a ser com la coneixíem. A la Xina, després de sis setmanes de confinament, s'està recuperant la normalitat a poc a poc, però no hi ha ni tractaments aprovats ni vacunes desenvolupades. Hi ha molta gent que ha passat la malaltia, però no prou com per considerar que hi hagi immunitat de grup. Per tant, només cal una persona infectada perquè es produeixi un nou brot. Un confinament de 18 mesos, que és el que es pot trigar a obtenir una vacuna segons les estimacions més optimistes, pot tenir repercussions econòmiques i socials tan profundes com desconegudes. És la primera vegada que les societats actuals s'enfronten a una situació com aquesta.

Un estudi de l'Imperial College de Londres, liderat per l'epidemiòleg Neil Ferguson, ha analitzat l'efecte de les mesures de mitigació i supressió de la pandèmia que s'estan assajant arreu del món i ha proposat el confinament intermitent com a mesura intermèdia entre el confinament total i la falta de resposta. Segons els investigadors, aquesta mesura consistiria en mantenir un confinament dur fins que baixés el nombre d'ingressos a les unitats de cures intensives i en tornar-lo a implantar en el moment en què augmentessin aquests ingressos. Els resultats, basats en models matemàtics i en les dades sobre la pandèmia disponibles fins ara, indiquen que el confinament i el distanciament social "s'haurien de mantenir dos terços del temps" fins que es disposés d’una vacuna. Això vol dir, pel cap baix, dos de cada tres mesos de confinament fins que hi hagi una vacuna. 12 de 18 mesos.

Aquest escenari és, ara per ara, un model matemàtic visible només a les entranyes d’un ordinador. Però si la realitat hi convergeix hi ha la possibilitat que alguns dels canvis que s'hauran de fer en la manera de viure contemporània no siguin temporals. L'epidèmia de la sida va canviar els hàbits sexuals de mig món i, un segle abans, ja s'havia estès l'hàbit de rentar-se les mans, cosa que ni tan sols feien els cirurgians abans del segle XIX. De la mateixa manera, aquest possible escenari de confinament intermitent però prolongat podria imposar, en cas de confirmar-se, canvis que perduressin més enllà de la pandèmia.

El catedràtic de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari ja ha fet notar en un article al Financial Times que la pandèmia ha forçat "països sencers a convertir-se en conillets d’Índies d'experiments socials a gran escala". Cap govern hauria gosat imposar el teletreball o l'educació a distància de la manera que s’ha fet. Però la situació actual també és un experiment forçós i difícil per a hotels, bars i restaurants, gimnasos, teatres, cinemes i sales de concerts, llibreries, aerolínies, centres esportius i un llarg etcètera d'activitats. ¿Hi haurà una explosió de nous serveis com els tutorials de fitness a distància, la subscripció a videoreceptes de xefs estrellats o la venda d'audiollibres?

I més enllà de la situació d'iniciatives concretes, ¿hi haurà una monitorització creixent de l'estat de salut de la ciutadania per evitar el risc de nous brots o futures pandèmies? ¿Hi haurà un empoderament responsable de la ciutadania a partir de la informació científica i un procés de renaixement de la confiança en la classe política? ¿Hi haurà un creixement de la desconfiança entre països i un augment de l'isolament nacional? ¿Hi haurà un procés de solidaritat i col·laboració internacional per superar la pandèmia que pot ajudar, al seu torn, a afrontar l'emergència climàtica? Si tot això va de debò ho començarem a entendre més tard.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF