Cañellas guanya la batalla de Santa Cirga
Una setantena de veïns de la finca de la família March i de Son Crespí s’oposen al parc fotovoltaic
PalmaEls veïns de la finca de Santa Cirga, propietat de la família March, i de Son Crespí Nou estan molt satisfets d’haver guanyat una batalla que pensaven perduda: aturar el megaparc solar que la societat Parque Fotovoltaico Santa Cirga SL, constituïda per l’empresa KS Management, volia plantar dins la finca, amb un impacte visual molt important: prop de 130 quarterades i 250.000 plaques solars, fet que l’hauria convertit en el parc fotovoltaic més gran de Mallorca.
No debades el grup de veïns més actius havia comptat fins a 75 propietats “a les quals destrossa la vista”, explica un dels afectats, que, com tots, demanen l’anonimat perquè “no volem problemes. Ara que hem guanyat la primera envestida, no volem cridar el mal temps”, assegura.
Emperò es dóna la circumstància que entre els més perjudicats per la implantació de la macroinstal·lació n’hi ha un de llinatge il·lustre en el món de la política i el poder illenc: la família Cañellas Rotger. El fill de l’expresident autonòmic, Gabriel Cañellas Rotger, és enginyer agrònom conegut i ha esdevingut un lluitador pel paisatge. En aquest cas, el motiu és ben evident: la seva finca, Son Crespí Vell, fa partió amb Son Crespí Nou.
Expliquen alguns dels veïns que la mà dels Cañellas segurament ha ajudat a aconseguir un pronunciament negatiu de la Comissió Balear de Medi Ambient per a un projecte que ja havia avançat molt i era a punt d’obtenir l’autorització. “M’estim més no parlar gaire perquè crec que ara hi ha hagut un pronunciament positiu per a nosaltres, i xerrar l’únic que pot fer és complicar les coses”, afirma. El batle, Antoni Pastor, ja parlà aquest dilluns amb tota la intenció d’un “veí” a qui el projecte li “espenyava la vista”.
Tot i que les normatives impulsades pel Govern, i en concret les del conseller Gabriel Company, molt proper ideològicament al PP de Cañellas, han facilitat les instal·lacions i la construcció en sòl rústic i en la ruralia, en aquest cas el fill de l’expresident considera que “la Llei agrària és clara, aquest tipus de coses s’han de fer en sòl més residual, no en terra bona i productiva com aquesta, que és la millor de Manacor”, afirma.
Un altre veí de la zona recorda les reunions que es feren amb els promotors. “Ens intentaren convèncer, però és que el projecte és literalment horrorós. Molt impactant, i nosaltres consideram que l’energia renovable és molt interessant, però no en sòl rústic, destruint paisatge. No entenem per què no se solaritzen instal·lacions públiques, polígons, i es deixa fer la foravila en pau”, asssegura.
El dictamen contrari de la Comissió Balear de Medi Ambient, preceptiu per fer el projecte, suposà una sorpresa per als promotors del parc, ja que els informes tècnics previs eren favorables a la instal·lació. Abans, l’Ajuntament de Manacor, on tots els partits llevat del PSM hi votaren a favor, ja li havia donat el vistiplau. Un cop dur per al bressol del venerat Antoni Maria Alcover, nascut a Santa Cirga, per part d’un consistori que aquesta setmana passada li ha tornat a retre tots els honors i que ara prepara el tercer homenatge amb mobiliari urbà al lingüista, la reconstrucció d’un antic obelisc. L’argument que s’esgrimí per part del Govern en aquesta ocasió fou que l’empresa hauria d’haver presentat un aval de 25 milions d’euros davant el Ministeri d’Indústria abans de demanar el permís mediambiental.
Els promotors anunciaren la setmana passada accions legals contra la decisió de la Comissió Balear. Dimecres presentaren un nou projecte que redueix un 20% l’inicial. Amb tot, l’impacte continuaria sent molt considerable: de 130 quarterades a 98,5, i de 250.000 plaques a 200.000. Pel que fa als panells, se situarien 400 metres més lluny de la carretera de Portocristo per “pal·liar” l’impacte en un dels paratges més bells de la contrada.
