Societat 22/08/2019

Calvià torna a caminar per la memòria històrica

L'antic Casal del Poble de Galilea i el cementeri calvianer acolliran els actes en record dels represaliats pel franquisme

Ara Balears
1 min
Imatge d'arxiu de les tasques a la fossa de Calvià

PalmaLa vuitena edició de la Caminada per la Memòria es durà a terme aquest divendres 23 d'agost a Calvià, i serà la primera després de l'obertura de la fossa del cementeri calvianer, on es varen trobar per primera vegada a les Balears les restes d'una dona assassinada pels franquistes, Joana Vañó Morales.

La Caminada per la Memòria, organitzada per Memòria de Mallorca amb la col·laboració dels ajuntaments de Puigpunyent i Calvià, commemora la caminada que varen fer dues dones des de Galilea fins a Calvià per recollir els cadàvers de dos homes assassinats el 36: Joan Ferrà i Cristòfol Barceló

L'esdeveniment començarà a les 18.30 h a l'antic Casal del Poble de Galilea, amb la intervenció de Joan Ferrà en memòria de Gabriel Pujol, Pere Joan Alcover, Tòfol Barceló i Joan Ferrà. El cementeri de Calvià serà el punt d'arribada, prevista per a les 20.30 h. El tinent de batle de Puigpunyent i Galilea, Miquel Estrades; el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez; l'exconsellera de Cultura, Fanny Tur, i l'exdirector general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, també hi intervindran. L'acte inclourà l'actuació de Vers Endins i finalitzarà amb una ofrena floral.

Aquesta serà la primera edició de la Caminada després de l'obertura de la fossa de Calvià, on es varen trobar les restes de Joana Vañó Morales, de 50 anys, la primera dona exhumada a les Balears i l'única de les 14 víctimes documentades en aquest indret. Joana Vañó va ser assassinada a ses Planes, en el quilòmetre 15 de la carretera Palma-Calvià, i va ser enterrada al cementeri el 2 d'octubre de 1936, segons la causa judicial. Joana Vañó i la seva parella, Ramon Fuster, varen desaparèixer junts a principi d'aquell mes d'octubre. Ell va ser assassinat l'11 del mateix mes a Son Pardo (Palma), i el varen enterrar al cementeri de la capital balear, al clot número 9, segons assenyala la causa judicial.

stats