Societat 23/08/2018

Calvià celebra la setena caminada per la Memòria de les víctimes de la Guerra Civil

L'acte s'ha desenvolupat amb positivitat, ja que aquest octubre es preveu que la fossa de Calvià sigui exhumada

Kike Oñate
3 min
L'acte fa set anys que se celebra, començant a l'antiga Casa del Poble de Galilea i finalitzant amb un homenatge al cementiri de Calvià, davant la fossa.

Calvià"Esperem que l'any que ve puguem tornar i ja sapiguem la identitat de les persones que estan enterrades a la fossa", ha afirmat Biel Ferrà, batle i net d'una de les víctimes. Els ajuntaments de Calvià i Puigpunyent, juntament amb Memòria Històrica de Mallorca i la participació de l'Assemblea Jove de Calvià, han presentat aquest dijous la setena caminada per la Memòria. A més, hi ha intervingut la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, Fanny Tur. Aquest pròxim mes d'octubre es preveu que la fossa calvianera, que alberga 13 persones, sigui exhumada.

La caminada ha començat a Galilea i ha reunit un centenar de persones. L'objectiu de la iniciativa és recordar i recuperar els cossos de les persones assassinades pels falangistes durant la Guerra Civil. D'ençà que el nou govern municipal va entrar a l'Ajuntament, l'acte rep el seu suport.

"És important tenir en compte el risc o amenaça que corre la memòria quan se’n fa un mal ús, perquè la memòria és un record del passat i aquest és un element essencial per a les ideologies fonamentalistes", ha expressat Marina Ribot en representació de l'Assemblea Jove de Calvià en una de les intervencions centrals de l'acte. "El passat legitima i dona un fons més gloriós a un present que no té gaire a mostrar per si mateix, per això és tan necessari ser responsables de parlar-ne i construir memòria", ha dit Ribot.

A més, la jove ha explicat la importància de "formar les persones que aviat prendrem la posta generacional, formar-nos a aturar les noves maneres d'opressió que se'ns tiren a sobre, les noves necessitats presents però que tenen l'origen en un passat autoritari, un passat que necessitam conèixer". El col·lectiu s'ha encarregat de presentar, i la cantant Júlia Colom i el guitarrista Joan Arto han actuat dues vegades entre els diversos interventors.

El batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, ha destacat que aquesta setena edició "és especial, perquè aquesta tardor s'obrirà la fossa". A més, ha afegit que "els familiars tenen dret a poder anar a un lloc digne per recordar-los, com tothom".

En la mateixa línia, Tur ha assenyalat que l'obertura de les fosses "és una prioritat absoluta per la Conselleria". Ha agraït, a més, el treball desenvolupat per Memòria Històrica de Mallorca, la feina feta per l'historiador calvianer Manel Suárez i les persones que han fet possible l'homenatge i hi donen suport.

Finalment, s'han llegit en veu alta tots els noms de les víctimes dels calvianers enterrats arreu de Mallorca i els assassinats que estan a la fossa del cementeri municipal.

El vespre del 24 d’agost del 1936

La caminada té l'objectiu de retre homenatge a un fet concret que succeí l'agost de 1936. Com ja va informar l'ARA Balears, aquella nit un camió carregat de feixistes calvianers i andritxols va arribar a Galilea, on varen detenir quatre homes. Els varen transportar per la carretera de Calvià fins que van arribar al quilòmetre 15,7, just abans d'arribar a la guixeria que hi ha anant cap a Palmanova, on els feren baixar del vehicle i allunyar-se. Allà afusellaran Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló Mora, mentre que els altres dos pogueren fugir i s'entregaren dies després a la Guàrdia Civil. Així van salvar la vida.

D'aquestes dues víctimes el fill de Joan Ferrà i els seus nets continuen esperant poder veure enterrat al seu pare i padrí dignament, fet que poc ocórrer aquesta tardor.

stats