MEDI AMBIENT

Cabres: entre el problema i l’oportunitat

La superpoblació podria resultar beneficiosa si se’n fes un control i una gestió forestal adequats

Moltes zones de la serra de Tramuntana i les muntanyes del Parc Natural de la península de Llevant, algun redol de Menorca i l’illot del Vedrà pateixen una superpoblació de cabres que suposa un impacte negatiu sobre l’ecosistema i la seva biodiversitat. Alzinars, endemismes vegetals, fullam i tiges verdes, flors, fruits i bulbs són els elements més vulnerables. Es calcula que hi ha entre 20.000 i 30.000 exemplars que consumeixen cada dia de 48 a 120 tones de vegetació, això és, entorn de 17.500 i 40.000 tones anuals. A les Illes Balears només hi ha una única espècie de cabra, la domèstica, Capra hircus L., representada per distintes races ramaderes i que va ser introduïda.

L’enginyer forestal Oriol Domènech, coautor del llibre La cabra, espècie invasora a les Balears (Lleonard Muntaner editor), explica que “el problema és heterogeni, perquè hi ha llocs on les cabres mengen la vegetació tendra dels tallafocs de l’Ibanat, i els mantenen; en d’altres zones, com la Trapa, agiliten un procés d’erosió progressiu perquè no deixen créixer els nous arbres després d’haver patit un gran incendi el 2013”. Per a aquest professional amb una llarga trajectòria en la gestió forestal, cinegètica i de lluita contra els incendis, “les cabres no són bones ni dolentes, però estan allà i causen un problema molt greu”. Domènech creu que “poden ser una eina de gestió eficient, si són guiades amb pastors com fan a Andalusia per fer nets els tallafocs, per exemple”. Aquesta activitat, però amb someres, ja es duu a terme a la finca de Galatzó, Calvià, i al torrent d’Esporles.

Alzinars, endemismes i caça

El pla de Sobremunt (Esporles) és una mola amb grans extensions d’alzines que fins fa unes dècades eren explotades pels carboners. “Quan s’abandona la gestió forestal, apareixen guardes de cabres que només hi mengen”, comenta Domènech, que va treballar com a agent de Medi Ambient en aquella àrea. A més, són alzinars envellits que tenen problemes de banyarriquer i, també, “estan en una zona amb poc sòl fèrtil, amb sequeres i temperatures més extremes en comparació amb un comellar”, explica. En opinió de Domènech, la densitat de cabres en aquest indret “hauria de ser zero” i s’ha de fer un estudi per conèixer els “punts calents de la serra que estan en la mateixa situació que Sobremunt”.

Considera el mateix del Puig Major, on hi ha molts d’endemismes a les finques de Bini Gran, Ternelles, Monnàber i Cals Reis. “Les gàbies que l’administració col·loca per protegir determinats vegetals no són la solució, s’han de llevar les cabres”, afirma. La principal raó és que sempre aconsegueixen menjar-se’ls i “costa molts de doblers”, comenta l’enginyer. En aquest sentit, Domènech veu compatible la caça com a activitat per controlar la població.

Futur incert

“No és viable capturar tots aquests animals vius i fer-ho, els crea una situació d’estrès”, explica Domènech. “Una vegada que les tens, què en fas”, es demana. “Si les tornes a deixar anar esterilitzades, durant aproximadament deu anys continuaran reproduint el problema”. A més, “la esterilització total és impossible, sempre en queda alguna que no l’afectarà”. I, segons el llibre, els fàrmacs podrien entrar a les cadenes tròfiques i afectar, per exemple, els voltors que s’alimenten de cabres mortes i, fins i tot, persones que les cacen. En un escenari de canvi climàtic, les zones cremades i els boscos amb problemes per regenerar-se poden patir greus dificultats i degradar-se encara més.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF